Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

#Indignats, la revolta

Fotografia de @naciodigital

El moviment dels #indignats està sorprenent a tothom. No respon als paràmetres de la protesta clàssica, però ens recorda, històricament parlant, a les de maig del 68 del segle passat a Paris. L’origen d’aquesta protesta està en les grans capes de població dels països desenvolupats, que fins fa molt poc gaudien d’una situació econòmica estable i que, de cop i volta, es veuen en la més absoluta misèria. El nom té l’origen en el llibre d’Stéphane Hessel Indigneu-vos , un llibre escrit en 2010. L’autor és un intel·lectual de la vella escola francesa, membre de la resistència francesa a la Segona Guerra Mundial, tancat en camps de concentració i amic dels líders de maig del 68 com Cohn-Bendit. La base del llibre de Hessel és la seva preocupació per la diferència inconmensurable entre les forces polítiques i els joves així com la degradació del planeta y el medi ambient. Amb aquest paràmetres, que poden ser compartits per una gran majoria, el llibre de Hessel s’ha convertit en la biblia d’un moviment que s’està fent gran, en part i gràcies, sobretot a les xarxes socials d’internet.

Hi ha múltiples factors que poden intervenir en aquest moviment que molts anomenaríem revolta. El primer i més important la greu crisi econòmica, però desprès i especialment, la manca de solucions per part dels aparells institucionals que governen el món. I no només dels més propers, parla de com el propi sistema democràtic no respon a les expectatives del ciutadà, d’aquesta organització que anomenem democràcia, on la participació és la base i que ara fa aigües. La meva hipòtesi és que Internet les ha posat de manifest com si d’un mirall es tractés. Internet i les xarxes socials són un mitjà tecnològicament ràpid, eficaç, a l’abast de molta gent, que es pot fer servir sense normes, que no controlen els grans grups de poder econòmic o mediàtic, i que per tant, facilita que els missatges, emesos per gent de tota condició, i sense censura, arribin a molta, moltíssima gent. Mai en la història havia succeït una cosa igual. Ara i aquí, el panem et circensis, està en entredit.

I qui analitza, els mitjans de comunicació, els partits polítics, els intel·lectuals, estan en fora de joc. Utilitzen els mateixos esquemes antics per a estudiar, per a opinar, sobre un moviment nou que es mostra “absurd”: no té líders, no té estructura, no és només un moviment juvenil, hi ha gent de tota edat i condició. Sembla que està relacionat amb la ideologia d’esquerra però alhora es detecten missatges contradictoris; no combrega amb cap ideologia concreta de forma definitiva i no sembla que estigui mort. Mentre escric aquest post, prop de 250.000 persones acaben de manifestar-es per Barcelona, quan semblava que ara ja no quedava res de l’#acampadabcn a Plaça Catalunya, i desprès dels fets del Parlament de Catalunya, on alguns actes de violència contra diputats/des van amortir la potència del grup. Allò que innova, que canvia les regles del joc,  és sempre difícilment acollit pel sistema. Per a solucionar els problemes de l’economia, no tothom pot ser emprenedor, ni tothom té la possibilitat de generar riquesa. Hi ha perfils per a encapçalar projectes, hi ha perfils per a formar part d’equips, hi ha perfils per a treballar en els més diversos serveis i professions, però el que la xarxa ha fet és posar al mateix nivell a tothom per a poder dir la seva, i a més adreçar-se de forma directa als més grans responsables del món. Quan pots parlar amb algú de forma personal, tens la possibilitat de dir el que no està previst que diguis amb una simple papereta a l’urna i quan ho proves, ja no entens la comunicació d’una altra manera. La impremta i els llibres en paper van obrir la porta a l’alfabetització generalitzada. Internet i les xarxes socials han obert la porta a l’alfabetització digital i a la possibilitat de repensar la forma d’organitzar-nos. Atents als #hastags són els indicadors d’un index global de coneixement que ens explica que aquest món està canviant.

LLibre: Indignez-vous de Stéphane Hesse

Pel·lícula: Inside Job de Charles Ferguson

Música: L’estaca de Lluís LLach

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

4 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 mariona { 06.19.11 at 23:21 }

Massa veus criden i no parlen de la mateixa cosa.
Moltes batalles i (segons com) poca entesa.

Quizás, quizás, quizás.

2 Miquel { 06.20.11 at 6:53 }

Tot és culpa dels politics i dels banquers?
És possible que molta part de la indignació sigui el resultat de la manca de cultura de l’esforç dels ultims anys?
Potser que aquells que se’n reien dels empollons i dels treballadors de la classe comencin per indiganr-se amb ells mateixos.

3 Trina Milan { 06.20.11 at 9:11 }

Una de les característiques de l’organització-xarxa és la dificultat en determinar les línies editorials; està clar que sense un cap visible se’ns fa més difícil entendre l’objectiu de tot el moviment, hem d’aprendre a entendre en aquest nou àmbit virtual..Mariona;)

4 Trina Milan { 06.20.11 at 9:18 }

Miquel,
en aquest cas no m’interessa tant el “culpable” com les conseqüències; però de tota manera sempre tindrà més responsabilitat aquell que té més capacitat de gestionar, aquell que te més poder i això és obvi. Altra cosa és que s’hagi tendit a la laxitud quant al control econòmic domèstic, o que les generacions que s’han vist amb uns quants euros a la butxaca hagin volgut que els seus fills no patíssin cap mancança. Estic d’acord amb tu en que la cultura de l’esforç i dels valors és clau, però no està al mateix nivell a cada casa. Tenir solucionades les necessitats econòmiques per defecte fa que la cultura de l’esforç passi a segon terme, i quan van mal dades, pinta pitxor per a qui és depenent econòmicament, és així. Per tant, d’acord amb tu, però qui té poder que respongui i s’apliqui la cultura de l’esforç, la resta se l’han d’aplicar si o si…sense menysprear a ningú, es clar..;)
gràcies per la teva aportació al post

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>