Bones Pràctiques en Social Media

En el món del social media estem a les beceroles. Només podem parlar del que fem cada dia, del que està passant, del que es modifica a partir de l’assaig error, no és un problema, és com ha de ser. Per això quan em van proposar participar en el III Congreso de Social Media a Barcelona, no vaig dubtar, la meva presentació es basaria en la meva experiència treballant en Social Media, en explicar les bones pràctiques que he viscut i m’han servit per a créixer en el mitjà. En la presentació enllaçada a dalt, hi trobareu els temes dels que vam parlar en el Congrés. Aprofito per dir que avui fa un any que celebràvem l’èxit d’una d’elles, la victòria de Sandro Rosell a les eleccions a la presidència del FCBarcelona, en la qual, de la ma de Didac Lee, vaig tenir l’honor de coordinar el Consell 2.0.

El plantejament de la meva ponència es basa en la necessitat d’analitzar les accions en social media  a partir dels resultats. De com les persones, les institucions, les empreses, hi són als canals socials perquè necessiten rendiments; sigui per a vendre sabatilles com Munich, sigui per a vendre una idea política, sigui per a vendre un candidat, sigui a la presidència del Barça, de Catalunya o dels USA. Obama és un paradigma de bona utilització dels social media justament, i en el desenvolupament de la política a Catalunya teniem exemples interessants com la Twittervista, on l’associació Stic.Cat, ha posat a l’abast dels polítics i els ciutadans el format de Twitter. Entitats tan dispars com el Vaticà o Greenpeace tenen presència al social media. Ningú discuteix hores d’ara la necessitat de ser-hi. Algunes de les preguntes que em van fer anaven en aquest sentit: tothom ha de ser als social media? tothom no ha de ser  si no ho considera necessari, però tothom ha de saber què diuen d’ell o de la seva institució/empresa a la xarxa i obrar en conseqüència. Els polítics utilitzen bé les eines social media? en general les persones de forma individual sí, amb exemples interessants com @quimnadal, @lluisrecoder o @ebenach i en canvi, al meu entendre, els partits com a institució no han incorporat de veritat el canvi que significa el social media als aparells. L’#opendata dels polítics seria justament una bona acció en social media. Sobre l’experiència dels canals socials del Dept. d’Ensenyament que vaig dissenyar i implementar, les preguntes van ser sobre per què una institució es planteja ser als social media; per mi han de ser per comunicar l’activitat i també, i molt important, per modificar la pròpia institució. El concepte social media ha de ser present, és un contingut ineludible per a tots els docents i estudiants d’avui.

Finalment alguna reflexió sobre els mateixos formats de les trobades, congressos, i esdeveniments similars, que tracte sobre internet i el social media. La meva ponència em va possibilitar explicar el que jo he fet i demostrar algunes bones pràctiques, però també, i especialment, tenir un intercanvi d’idees a partir de les preguntes del públic del congrés que em va fer pensar, meditar i inclús modificar, algunes de les idees preconcebudes que tots tenim. Justament la bidireccionalitat que és el segell del social media és la part més interessant d’una trobada com aquesta. Donar possibilitat a tothom d’expressar-se mitjançant la xarxa, tenir a l’abast conectivitat de tots tipus, pensar en espais amigables que facilitin l’intercanvi, i introduir la conversa virtual en la real, són reptes que hem d’incorporar per fer de les trobades sobre internet, alguna cosa més que classes magistrals dels qui hem tingut la sort de ser cridats a la tribuna.  El meu agraïment a totes i tots, especialment a @soniamulero , i fins molt aviat a la xarxa i a la realitat.

Llibre: The Global Village de M. Macluhan i altres

Pel·lícula: Blade Runner de Ridley Scott

Música: Bad Romance de Lady Gaga