Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Apple o El desig de xocolata

Per què comprem els productes Apple? En aquest moment els mac, els iphone, els Ipad, són els gadgets electrònics més desitjats. La poma ens crida com una metàfora bíblica. La creació de marca Apple és un model de màrqueting estudiat per totes les escoles de negoci, pels contrincants, per aquells que volen ser  els propers reis d’Internet. Els productes de perfil tecnològic han passat per diversos regnats. Començant per Microsoft, que va significar la revolució d’una empresa tecnològic, pràcticament monopoli del parc d’ordinadors durant anys que va fer del seu CEO, Bill Gates, l’home més ric del món. Desprès arribà el poder de les marques de continguts, i Google es va fer amb la corona dels darrers temps, fent del control de la informació a Internet el més desitjat i pagat. I quan pensàvem que tot aniria pels continguts, arriba Apple i es fa amb el primer lloc.

I quin és el secret de la marca de la poma? És un conjunt de factors interessants: un disseny minimal, que aposta per la millor de les presentacions, la que més s’adiu amb el gust d’un perfil específic de compradors que marquen tendència i per tant tenen capacitat de generar més vendes. Un missatge que crida a l’experiència, a l’emoció, al que significa tenir un producte Apple, allò que ningú més que tu podrà sentir. I una política de marca endogàmica, és a dir, que si entres en el món Apple, només dins d’aquest món podràs tenir el que esperaves, res de coordinar activitat amb d’altres marques, res de fer llenguatge comú; exclusivitat. I a preus que no són precisament barats. Poques marques exclusives, cares, i de gama alta són esperades amb cues i cues de gent a les portes de les exclusives botigues de la marca. Apple aconsegueix que ningú faci descomptes o pagui per sota els seus productes, mana sobre el propi procés de venda de qualsevol que vulgui vendre Apple.

I especialment el paper d’Steve Jobs, el CEO d’Apple que sap posar suspense amb la presentació de les keynotes de cada nou producte, on pràcticament l’entertainment hollowoodià és la base de la presentació dels productes, i aquesta fàbrica de somnis, traslladada a la creació de marca és la que en aquest moment està triomfant. Una forma de fer que un producte sigui alguna cosa més que una màquina que ens serveix per a comunicar-nos, és també una forma de posicionar-nos socialment, de crear identitat en la xarxa; si utilitzes apps d’Apple ets d’una tribu especial; et reconeixes en els altres, i els altres es reconeixen en tu. La més vella de les estratègies humanes per a socialitzar-nos i conviure, aquella que ens permet estratègies de supervivència i d’èxit. Acomplir el desig de tenir un mac és com el desig de la xocolata, la menges i directament les nostres zones de plaer s’activen, això és el que Jobs ha aconseguit que creiem quan comprem un Apple.

LLibre: Tribus de Seth Godin

Pel·lícula: Midnight in Paris de Woody Allen

Música: If you your say know me by now de Simple Red

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

12 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Tona Pou { 05.16.11 at 9:07 }

Bones! Mira, per això de mostrar una altre forma de veure apple.

Servidora mai havia tengut res d’apple. No perquè no m’agradas, sinò perquè has de tenir una pasta per poder tenir qualsevol cosa d’apple. Val que quan t’ho has gastat no et sap greu, però has de tenir la capacitat econòmica de gastar-ho.
Al meu cas, com que la pantalla de la blackberry em quedava petita per TREBALLAR en mobilitat, després de MOLT molestar a usuaris d’apple i android vaig casar-me amb Movistar un any i mig per poder FER FEINA EN MOBILITAT amb un iphone. Fa tres mesos i per fer el que necessito, que no és altre cosa que gestionar els arxius que tengui EN MOBILITAT (digue’s dropboxo digue’s evernote o el que sigui que vulgui usar). I no ho puc fer. la gestió del que TU vulguis posar dins la màquina que aquest senyor ha fet, s’ha de gestionar com els pobres desenvolupadors d’aplicacions troben i com tu te cerquis la vida. Per no dir que desde els servidors de correu no pots rescatar arxius. I si jo escric un correu a algú que m’ha posat en còpia a quatres més me n’he de recordar de qui són aquests quatre per no deixar a ningú.

la meva experiència d’usuari és nefasta perquè per treballar una mica en condicions m’he hagut d’estudiar l’apple store i vint i quatre blogs per aplicació per veure com coons puc fer el que necessit fer i pel qual m’he casat un any i mig. I una vegada en saps, igual encara has de passar per dues apps abans d’enviar-lo per email.

Val, fa fotos i les processa a l’instant. M’agrada molt la foto però no em compensa perquè tot d’una que fa una mica de fosca fa un renover. Val, pots veure vídeos i jugar perquè tens un pantallón. No jugo a res. Mai he jugat. Aquest pantallón que me permetria jugar a noséquèjoloquè, és el responsable de que hagi d’anar per tot captant un endoll on carregar el xismet. Reconec el pantallón perquè puc llegir més fàcil.
M’han dit que així funciona Apple. M’estic plantejant MOLT no pillar l’iMac a casa, que per temes de foto i audio m’aniria bé. Si no puc fer la gestió d’arxius com jo vull i no com Apple me proposa, pot ser no vull apple. Per moníssim que sigui que ho és. I, a més, possiblement tengui problemes de compatibilitat amb documents perquè tots els meus clients usen pc. Microsoft es el mal, però és el que hi ha i al menys aquest tema el té solventat.

Perquè no es diuen mai aquestes coses? Perquè se’n duen el teu pc, tarden un mes en tornar-lo i no passa res i quan ho fa Toshiba ens els menjam pels péls? No és que no sigui una empresa que moli, ni que el senyor aquest no sigui un obsessiu insoportable que fa mira al detall el producte,i que ha sortit d’un càncer com tants altres, ni que el producte en sí no estigui bé. Vols dir que no ens passam d’endiosar gent i dispositius i filosofies d’empresa?

Ningú és tan guays. No veig perquè hem de fer-ho.

Se nota que tenc un post pendent però per no putejar al pobre tècnic que m’està apanyant el site i que ja ha migrat continguts no l’arrib a escriure? =D

2 Trina Milan { 05.16.11 at 13:12 }

Senyoreta Tona,
amb el seu comentari-post en realitat està posant tot el que j ono he volgut posar, i que em dona la raó en la finalitat última del post que era demostrar perquè comprem Apple, la pregunta inicial.
I aquest perquè no és més que una pura qüestió socialitzadora, emocional, sofisticada, pràcticament només una qüestió antropològica, i això que no m’ho tinguin en compte els maqueros de pro perquè està clar que la gestió tècnica jo també crec que és bona, però sí que és exclussiva, i cara, i tot el que vulguis…i aquí està el final del conte: ho fem i comprem, especialment en el mercat internet perquè l’emoció ens pot….
Tona moltes gràcies pel teu comentari..és en realitat el millor complement pel post, pràcticament un post doble…m’agrada…tornarem a fer-ho…
una besada..;)

3 Tona Pou { 05.17.11 at 19:30 }

No vols dir que totes aquests motius del perquè es compra Apple no demostren, simplement, falta d’esperti crític envers certes coses o marques o productes o idees? Jo no dic que no sigui molt bona màquina. Dic que mooooooolta de gent que té un iphone (és per l’únic xismet d’apple que puc parlar) no demana al dispositiu el mateix que demanaria a altres dispositius? és un molt bon xismet per jugar i per mirar coses i per passar l’estona. Per feina… no. Però ningú no ho diu perquè ningú li ho demana. 600 pavos per un xismet és molta pasta. No tel’s gastes en una tele!

4 Trina Milan { 05.17.11 at 19:56 }

I tant que sí, és per això que comprem com si mengéssim xocolata, per pur plaer, perquè sí, sense més raó, aquí està el que és més significatiu, que no té explicació, és irracional, i per això cal saber-ho ser-ne conscients…perquè moltes de les nostres decisions de compra no són basades en la lògica, ho són en l’emoció, en el reconeixement, en la pertinença a la tribu, i res més…som “homo emocionalis”….

5 Tona Pou { 05.17.11 at 20:06 }

nooooooooo! la xocolata és bona sempre! XD

tornant… “emocionalis” ha de ser precisament falta de crítica? Mira que jo puc matar per menjar 8 donuts malsans que sé que em maten el fetge, però ho sé. No critico que t’agradi Apple, ho entenc. Critic que es faci sense la cosa aquesta de reconéixer que té limitacions, que no serveix per tot però que t’agrada. Punt.
Crec que va ser Marta Abellá que m’ha dat el millor motiu del món: sí, la bateria és dura no res, però és un iphone, què més vols? =D
La cosa és que estic rodejada de gent que enlloc de reconéixer que li agrada i punto pelota i que hi ha coses que no fa, te volen fer combregar amb rodes de carro. Y por ahí, no.

6 Trina Milan { 05.17.11 at 20:38 }

en el post no volia entrar en els contres…només en l’anàlisi de la contradicció que justament tu esmentes….estem bàsicament d’acord, és la paradoxa d’una tecnologia que en realitat comprem per raons poc tecnològiques, encara que alguns dels més maqueros ens dirien que és el millor entorn del mercat…

7 Marcel Swart { 05.18.11 at 7:27 }

Només per posar tot en perspectiva: ja treballo 18 anys amb maquines Apple (LC II-IV, PowerMac, iMac, G4, iMac), no perquè són tan maques (ho són), sinó perquè són molt útil i puc fer tot el que necessito per treballar en molt menys temps que amb altres maquines.

A part d’això, hi ha els products moderns com l’iPod (vaig comprar la segona versió (2005) per usar-lo com a disc dur de 30Gb i també per música) i l’iPhone/l’iPad2. Per aquests sí que estic totalment d’accord amb la Trina que aqui som “homo emocionalis” (tot i que pels preus encara no tinc cap dels dos.. :-) )..

8 Trina Milan { 05.18.11 at 8:04 }

Exacte Marcel, calia la intervenció d’un expert en Mac per afegir dades al debat; és precissament la qualitat de les màquines més tradicionals del mercat apple les que han donat coixí a la resta,. especialment els darrers gadgets com l’Iphone o l’Ipad…que són ara l’expressió més coneguda d’Apple però no la única.. gràcies Marcel

9 Tona Pou { 05.22.11 at 23:55 }

=D
Totalment d’acord i totalment irrefutable el tema de la qualitat de les màquines. Són pepinos. No se penjen a no ser que les carreguis molt. Però lamentablement aquests homos emocionalis no empleen el software…
Jo és que sols crec en George Michael. Tot lo altre és criticable i com més ens agrada, més hauriem de qüestionar-ho. Inclós a Seth Godin! XD

10 Tona Pou { 05.22.11 at 23:55 }

=D
Totalment d’acord i totalment irrefutable el tema de la qualitat de les màquines. Són pepinos. No se penjen a no ser que les carreguis molt. Però lamentablement aquests homos emocionalis no empleen el software…
Jo és que sols crec en George Michael. Tot lo altre és criticable i com més ens agrada, més hauriem de qüestionar-ho. Inclós a Seth Godin! XD

11 Carolina { 06.12.11 at 10:02 }

Appel com a “Poques marques exclusives, cares, i de gama alta són esperades amb cues i cues de gent”, hauria de tenir també un servei técnic “exclusiu” i acord amb els preus dels seus productes. O el mes important es aconseguir que mosseguem la poma “enverinada”?

12 Trina Milan { 06.19.11 at 22:52 }

tots la mosseguem Carolina, si podem, clar…però això no ens assegura res..bé, sí, tenir l’objecte desitjat..;)

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>