Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Xarxa, identitat i propietat

Els esquemes polítics i socials que ens han servit fins ara, no tenen validesa. Les potències mundials no són els països, són les corporacions. Una empresa com Facebook té més persones i més valor econòmic que molts territoris. La presa de decisions es concentra en poques i diverses mans, i mentre, la relació social dels grups ve determinada per la pròpia dinàmica de la relació tecnològica. Podem seguir mantenint sistemes de recaptació d’impostos sense tenir en compte l’aterritorialitat dels nous models de negocis? Són les llengües una barrera de relació quan els traductors poden estar implantats al cervell i actuar automàticament? Seran les capacitats de gestionar tota aquesta informació on line, ràpida i tecnològica la que ens donarà la possibilitat de sobreviure. La resposta ràpida davant de nous reptes; la mal·leabilitat de les nostres pròpies capacitats, la validesa de les nostres creences, ens han de facilitar l’adaptació. Darwin ja ho deia: ” no sobreviu el més intel·ligent, sobreviu el que millor s’adapta”.

I davant això com es comporten les entitats, les empreses, les administracions front els individus? En aquest moment s’estan produïnt acomiadaments per entrades fetes per treballadors als seus espais personals que no han semblat adequats a l’empresa on treballaven.. És la identitat digital d’una persona espai de l’empresa on treballa? Del local al global, de la web a la realitat. Viurem en un món hiperconectat que obligarà a les persones a relacionar-se també de forma hiperconectada.  Això comporta que ens hem de plantejar qui som a la xarxa, si el nostre DNI ja és una IP. Per tant les normes, les lleis, com s’apliquen en un mon on els espais territorials ja no importen? El Gran Germà pot ser una realitat, els límits són els que nosaltres ens imposem. Com les professions, que seran noves en funció d’aquestes noves situacions. Treballem en xarxa, a nivell global, en professions que fins ara no coneixem com la biomedicina que aconsegueix integrar xips en el cos humà. Somien els androides amb ovelles elèctriques?

On és el límit de la propietat de l’acció a la xarxa per part de les persones? En una conversa a twitter amb @miquelduran i @eraser, entre d’altres, hem conclòs que hem de distingir entre institucions públiques, per exemple la universitat, el sistema educatiu en general, i les empreses privades. El que està clar és que la web, les aplicacions tecnològiques, la comunicació i la xarxa estan modificant els comportaments socials. Els sistemes tancats d’organització econòmica i social estan obsolets. Les organitzacions han de ser espais intercomunicats, que funcionin com el mateix cerebre humà, sinapsis que podran controlar amb nanotecnologia els ordinadors o les màquines domèstiques però el límit del control és l’assignatura pendent. L’anàlisi de l’activitat humana a la xarxa és imprescindible, i la norma una obligació que alguns ja es plentegen, mentre el dret a la privacitat o a la creació intel·lectual es defensen de les formes més noves però més antigues del control de les persones, allò de preveure el que encara no ha passat, aquest és el repte més important de l’activitat a la xarxa.

Llibre: El campo del Alfarero d’Andrea Camilleri

Pel·lícula: Priest de S. Stewart

Música: Knockin’on heaven’s doors de Bob Dylan


Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

Cap Comentari
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

No hi ha comentaris encara...

Sigui el primer en comentar aquest article.

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>