Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Crisis, what crisis?

La imatge d’una empresa o una institució es basa en gran part en la política comunicativa, en la forma en com s’expliquen les accions i decisions que es prenen. Amb l’arribada d’Internet aquest fet és exponencialment més important. No només perquè s’ha de ser present a la xarxa, sinó, i sobretot, perquè Internet és un camp obert al qual és molt difícil posar-li portes. Les portes o controls als quals estàvem acostumats ara són inservibles; l’amic periodista de torn, el grup de comunicació proper, l’agència de notícies amiga, no tenen el control de la notícia i això fa que qualsevol pla de comunicació hagi de tenir en compte, sí o sí, alguna forma planificada de contacte directe amb el món virtual que la blogosfera i les xarxes socials conformen. En aquest final d’any ja no només és important la llista Forbes o els titulars de The Times sinó que el més twitejat també es converteix en indicador d’importància informativa ( el més important a Twitter durant el 2010), és a dir, el que la gent ha decidit lliurement que vol comentar, prioritzar, o repetir. Poca broma.

Reseguint aquests indicadors hem pogut obervar que tot està a l’aparador, tant la imatge de BP com a consequència del vessament de petroli del Carib; com el Campionat de Futbol de Sudàfrica. I de cada notícia, milions d’interpretacions tant en els blocs com a les xarxes socials. Hem vist grans empreses prendre decisions contradictòries en unes hores perquè la pòlvora d’una informació a Internet les ha fet enfonsar-se a la Borsa; i hem vist persones que han tancat el seu Twitter ofegades per la gestió nefasta d’un mitjà que en un principi semblava amic. És la conversa global la que genera notícies i aquesta ja no es regeix pel poder d’un grup, es regeix per la rapidesa , a Internet tot està a un click; per la capilaritat, una informació s’extèn com a taca d’oli; i per la interpretació, tothom té opinió i l’expressa. Però és que a més, si quan comuniques bases la teva actuació en formes de comunicació de quan una notícia es llegia al diari en paper abans que al TN, ja estàs equivocant el format. Les notícies no tenen aturador, és modifiquen sobre la marxa; tenen vida pròpia i muten, com els virus de la grip A, exemple de notícia d’enguany transformada en catarsi mundial. I és aquí on necessàriament entra la decissió estratègica de l’empresa o institució respecte del seu pla de comunicació.

Pot Internet modificar una crisi informativa, una crisi de reputació? És Internet orígen o solució de les crisis informatives? Estem assistint a un canvi de paradigma comunicacional que prové, no tan sols del món d’Internet, sinó que ja tenia un pròleg amb els mitjans de comunicació com la Televisió o la Ràdio. De fet, el llenguatge àudiovisual és un referent fonamental en la forma en com ens comuniquem per la xarxa. Youtube és l’exemple. No som nadius digitals, som, sobretot, nadius àudiovisuals. Això indica especialment que comunicar ara ja és parlar, però també escoltar; informar en formats nous com el microblogging, el video o la foto del mòbil. Som apocalíptícs o integrats? Ja no podem dubtar de què som, ens han integrat i la nostra imatge, com a individus, empreses o institucions està al món i especialment al món virtual; sigui dissenyada per nosaltres o sigui abocada per altres, i si és així, això no ens assegura que sigui el millor que de nosaltres poden dir. Les guàrdies pretorianes, les portes al camp són vulgars cases de palla que el vent s’endugué. És dur pensar que ets el més poderòs del món i que estàs exposat a tot i a tothom, però això hauria de fer pensar molt en com es prenen les decisions, i si aquestes són difícils d’explicar, d’entrada pensar en que el millor no és fugir d’estudi, sinó dir les coses pel seu nom i participar en la conversa global. Segurament així algú encara ens podrà donar la raó ni que sigui per un grapat de milions d’euros que ens solucionarà la crisi en que vivim.

LLibre: Els contes de les Mil i una Nits, edició de Juan Tebar

Pel·lícula: The International de Tom Tykwer

Música: Breakfast in America de Supertramp

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

1 Comentari
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 jordi { 12.19.10 at 14:06 }

:)
Recordamos como cientos de estudiantes eran golpeados por exigir democracia y transparencia en el Plan Bolonia. El poder y sus corruptelas se ha separado del ciudadano, bueno es dudoso que alguna vez fuera de la mano del ciudadano. Una crisis inencionada y artificial con resultados muy reales… No sé la red puede ayudar a onocernos, pero la lucha esta en la calle:
http://www.youtube.com/watch?v=_xZs9rhT6Vs

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>