Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

#PalauSantJordi 2.0

L’edifici emblemàtic de la muntanya de Montjuïc, el Palau Sant Jordi, és un espai consagrat pels grans esdeveniments a Barcelona, tant artístics com esportius o polítics. Omplir el Sant Jordi amb els seus 20000 seients, és una fita assolida per pocs, entre ells, cantants com Bruce Springsteen o Shakira, les Olímpiades de Barcelona, la final de la Copa Davis o alguns partits polítics, com el PSC o CiU. El final de la campanya electoral ha estat present en el Sant Jordi amb els dos actes finals de campanya d’aquests partits, els majoritaris a Catalunya. Era quasi un rite per al PSC acabar les seves campanyes al Sant Jordi al que CiU s’ha afegit en aquesta ocasió, la tercera i la vençuda per a la coalició que intenta recuperar el govern des del darrer govern Pujol. Els llocs tenen simbologia i afegeixen semàntica a l’acte purament polític, són les regles de la tribu, la demostració de força del lleó o el rite de pas d’un candidat cap a la màxima responsabilitat. I per això es posen en marxa totes les estratègies del grup: banderes i música, els personatges més rellevants, les crides a la unitat i a la victòria, però, no només com a demostració de força, els mítings tradicionals ja no es fan per al que eren pensats,( veure post ) sinó i sobretot, una reafirmació identitària del propi partit. És ser d’un grup i el reforçament dels lligams entre els seus membres. Però ara s’ha introduït una nova  variable que pot fer modificar tot, Internet i les xarxes.

Les campanyes electorals eren “propietat” dels partits, dels periodistes i dels grups de comunicació, la televisió i els grans diaris. Controlada tota informació en els famosos “blocs electorals”, en preguntes acordades, en entrevistes concedides a periodistes amics, en informacions determinades a mitjans concrets, però, vet aquí que, primer els blocaires, persones que per escriuen sense pertànyer a cap grup organitzat, i desprès les xarxes socials, mitjans oberts i “promiscus” que escampen informacions instantànies i diverses, generant conversa a la xarxa per a tothom, han fet que els directors de campanya i els mitjans tradicionals s’hagin trobat amb un nou concepte de campanya electoral, aquella que sorgeix de l’opinió dels ciutadans de forma directa. I per això tots els partits, o la majoria, s’han afanyat a fer les seves campanyes 2.0; els candidats, encara que no directament però sí amb intents accelerats de ser presents amb identitat pròpia a la xarxa, persegueixen un lloc a l’olimp d’Internet. I aquest és el repte, construir un discurs que els partits, les institucions, la política faci per als nous votants que ja no es conformen amb l’editorial del diari amic, o el debat escleròtic a la televisió. Una jornada de reflexió en la realitat és un anacronisme a la xarxa. Opinar i dir-ho és construir democràcia, i en aquest país no fa tant que la tenim i necessitem fer molta pràctica.

Els dos mítings al Palau Sant Jordi han estat una primera demostració de que la política és alguna cosa més que una pancarta i un minut d’or a televisió. Molts vam ser els que vam traslladar les nostres impressions a la xarxa, sense cap restricció, sense blocs temàtics, sense límit; i molta la gent que va preguntar, retwitejar, fotografiar, i explicar el que estàvem vivint allà. És una possibilitat més de fer transparent l’acció política, de participar. Tant Felipe González, al míting del PSC, explicant la seva visió del món que ve, mentre sentia corejar el seu nom com en els millors temps per seguidors enfervorits; com Artur Mas plorant, al míting de CiU, mentre li declarava a la seva dona el seu amor davant 19.000 persones; són accions que emocionalment apropen la gent al polític. Els rites de la tribu fan forta a la tribu. Internet és ara com ara el cohesionador més potent i els polítics ja saben que és així, per això enguany el #PalauSantJordi ha estat un Palau 2.0.

LLibre: L’art de la guerra de Tsun Zu

Pel·lícula: Circuit de Xavier Ribera

Música: Lauran non c’e de NEK

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

1 Comentari
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Twitter Trackbacks for #PalauSantJordi 2.0 — Platxèria [trinamilan.cat] on Topsy.com { 11.27.10 at 13:42 }

[...] #PalauSantJordi 2.0 — Platxèria trinamilan.cat/2010/11/27/palausantjordi-20/ – view page – cached Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món Tweets about this link [...]

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>