Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Educar, a la cua

En campanya electoral tot són promeses d’un futur millor. Hi ha però missatges recurrents que a voltes apareixen caducs malgrat la seva pròpia importància. L’educació, entesa en tots els àmbits, fins a la universitat, la recerca i la innovació; té un paper que sembla important però que finalment es percep com a secundari. Mirant els programes electorals l’educació està situada a quasi tots ells a l’àmbit del benestar social, la família o els serveis bàsics. És a dir,  tots els partits estan obligats a parlar-ne però mai és tema de debat fulgurant als titulars de la premsa política, als debats als mitjans de comunicació, a la propia estratègia comunicativa electoral. Què passa amb una societat que anomenem del coneixement quan aquest no és prioritari en cap dels programes electorals? Angela Merkel en el seu dur programa econòmic de recuperació alemanya va prioritzar la inversió en educació i recerca com a element bàsic de l’economia del país. A quin programa de quin partit es troba l’Educació com a protagonista de la proposta econòmica i d’inversions de futur?

La naturalesa de l’educació és, no només la de formar individus preparats per a treballar sinó també, persones amb capacitat crítica i sentiment de pertenença a una societat justa i democràtica. Si aquesta no posa a l’abast de tothom les eines per a involucrar-se i participar, dificilment farem d’aquesta una societat més justa i equitativa. Una de les funcions bàsiques de l’escolarització és preparar als membres de cada nova generació per a les responsabilitats que més endavant tindran com a ciutadans. I aquest és un peix que es mossega la cua, sense preparació no hi a creixement, i sense educació democràtica tampoc tindrem polítics i ciutadans que facin de l’educació, el pilar de la societat. Perquè només superant el model tradicional d’educació unidireccional podrem obtenir els resultats que els nostres joves ciutadans necessiten. De fet podriem dir que només aquells països que compten amb una bona educació a tots els nivells  gaudeixen desprès d’una bona classe política que pugui retornar a la ciutadania allò que la societat li va donar mentre es formava.

Podriem arribar a fer de l’educació un mitjà de desigualtats en comptes d’una eina de desenvolupament? Correm aquest risc si les grans estructures econòmiques i polítiques no posen a l’educació i la recerca com a eixos centrals de les seves accions. Un país que depèn de la recerca externa per a crear llocs de treball; o que no promou l’emprenedoria com a eix de la creació d’ocupació, no és un país de futur. Ja sabem que la inversió en educació és a llarg termini i per a les ràpides i necessitades campanyes electorals no és gaire rendible, però sí que ho és per a la societat que cada dia està obligada a sobreviure. Tenir com a frontera el món sencer, al mateix temps que és dóna valor afegit a la cultura i la identitat pròpia són ineludibles en un món global. No podem fer mil cotxes al dia com a mitjans de segle XX però podem dissenyar cotxes que es diferenciïn dels d’altres països per la seva qualitat o la seva estètica. Pertanyem a una cultura mil·lenària que ha estat capaç de generar exemples modelics globals, no podem esperar que ningú ens vingui a salvar, la solució està aquí i l’educació és l’instrument. Un bon eslògan electoral.

Llibre:Sin fines de lucro de Martha Nussbaum

Pel·lícula: Fair Game d’Andrew Sipes

Música: Corren Gossos i Dani Macaco

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

5 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 jordi { 11.15.10 at 19:40 }

:)

No da la impresión que tengamos otra salida que no sea la educación como gran apuesta de futuro y revolucionar la sociedad de arriba abajo dinamizandola y haciendo comprender que o apostamos por el talento y la innovación o el drama esta servido.

La urgencia en la toma de decisiones es prioritaria y aunque las prisas no son buenas consejeras, hay que actuar ya.

Sobre la clase política: Paso palabra, incalificables sin caer en la grosería.

He leido la intención de crear un partido trnasversal, pero no podemos esperar. Debemos comenzar con el neorenacimiento y abrir la democracia YA. Evidentemente pedir resposabilidades políticas y judiciales después de var las cuentas y los comportamientos. Tampoco debemos cebarbnos en las purgas necesarias, pero la gravedad de la corrupción ha colapsado la sociedad.

Un besito.

2 Trina Milan { 11.15.10 at 20:07 }

Jordi,
gracias por el comentario, creo como tu, que no podemos cebarnos en lo negativo, y tenemos que ir hacia la alternativa de la creación, de la imaginación, sabemos que no hay otra salida…
un abrazo

3 Twitter Trackbacks for Educar, a la cua — Platxèria [trinamilan.cat] on Topsy.com { 11.16.10 at 8:59 }

[...] Educar, a la cua — Platxèria trinamilan.cat/2010/11/15/educar-a-la-cua/ – view page – cached Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món Tweets about this link [...]

4 zel { 11.17.10 at 22:04 }

Ja ho és ara, com ha sigut de molts anys, una manera de transmetres un model social, unes idees i un mercadeig per aconseguir ciutadans a mida, i el nostre reprodueix el model social, marginació, classificació, reproduir el que es troba al carrer, i els que poden espavilar-se tiren, els que no es queden pel cami, només que ara tenen dret a seient fins els setze…

5 Trina Milan { 11.22.10 at 20:19 }

dret a seient fins els setze..bona metàfora…interès per l’educació entesa com a eina de millora personal i social, poca…i mentre la crisi ens tenalla les goles i el pensament…gràcies Zel

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>