Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Escenaris de mítings, #maratocom

Dilluns 8 de novembre vaig tenir l’honor de compartir amb 14 persones més la II Marató en Comunicació que organitzen Antoni Gutiérrez Rubí i Albert Medran al Col·legi de Periodistes de Catalunya. És la segona vegada que es porta a terme aquesta marató de comunicació i ha estat un honor poder participar, aquesta vegada, com a ponent. El format és de 3 minuts per a cadascú on s’expliquen temes molt diversos amb l’objectiu de posar al día el que significa el procés d’unes eleccions. Entre d’altres, els temes desenvolupats van ser: La parella del candidat/a; els jingles de campanya, el merchandising o la jornada de reflexió. Podeu trobar resums complets en els blocs enllaçats anteriorment a aquest post. Per la meva banda el tema era “Escenaris de mítings”, intentant esbrinar quina vàlua tenen ara i quina innovació podria fer-se en aquesty tipus d’actes.

Els mítings són rites de comunicació creats en les antigues cultures clàssiques, quan a l’àgora de les ciutats gregues o romanes els filósofs o els apóstols de noves religións, explicaven a tot aquell que vulgués sentir-los, les seves idees, amb la finalitat d’afegir deixebles o creients. Aquest format s’ha transportat fins als nostres dies, i va prendre força amb els grans canvis polítics del segle XIX i XX i els grans moviments de masses. El míting intenta generar identificació entre un grup de persones però en aquest moment  ja són quasi sempre els mateixos militants que senten els colors del partit i s’apleguen en una orgia de reafirmació del grup. Per tant l’objectiu original no és el que s’aconsegueix ara. La necessitat d’innovar en aquests espais hauria de permetre que fos l’electorat el que s’identifiqués amb el candidat i el seu partit. A partir d’aquesta constatació, cal que deixi de ser un discurs unidireccional per a convertir-se en una conversa.

El món global que els mitjans de comunicació i la xarxa internet han generat fa que els missatges hagin de ser necessàriament audiovisuals, preparats per a sortir a qualsevol pantalla i a qualsevol xarxa social, combinant la realitat amb la virtualitat, i cercant els ciutadans que interessa afegir a la idea política que es vol comunicar allà on hi són. És un procés de convenciment que ha de permetre a un candidat superar el seu sostre i afegir nous votants a la seva opció política per a guanyar unes eleccions, objectiu últim de qualsevol campanya. Ara el missatge és complex, en forma de conversa i farcit d’imatges i sons que naveguen per l’espai dels bits. Els i les candidats/es a unes eleccions han de trobar a aquells que no són els seus per augmentar el seu potencial polític i combatre la desafecció, i això només és pot trobar allà on està la gent, i amb els elements que tothom reconeix, generant una conversa que convenci. “En l’edat elèctrica portem a tota la humanitat com la nostra pell” Marshall McLuhan.

Llibre: The medium and the ligth de Marshall McLuhan

Pel·lícula: Pa negre d’Agustí Villaronga

Música: Hallelujah de Rufus Wainwright

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

4 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Twitter Trackbacks for Escenaris de mítings, #maratocom — Platxèria [trinamilan.cat] on Topsy.com { 11.12.10 at 0:12 }

[...] Escenaris de mítings, #maratocom — Platxèria trinamilan.cat/2010/11/10/escenaris-de-mitings-maratocom/ – view page – cached Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món Tweets about this link [...]

2 Artur { 11.14.10 at 23:25 }

Els mítings han esdevingut una part de l’espectacle electoral en el sentit de “festa” o disbauxa, “orgia d’afirmació” tal com dius. Les xarxes socials, la tecnologia telemàtica, hauria d’ajudar a que la decisió de vot fos més sòlida. També és cert que els partits haurien de fer un esforç en presentar programes electorals més positius i empírics, operatius, fugint de paraules com “recolzarem”, “ajudarem”, “donarem importància…”. Això són intencions. La política són grans intencions, ideologia i premises bàsiques. A partir d’aquí el que s’ha de fer són objectius a curt, mitjà i llarg termini. Això, evidentment, és complicat perquè cal seguir-ho, cal medir-ho i cal prendre decisions quan no s’aconsegueixen. L’empirisme positiu no forma part de les qualitats ni del substracte dels polítics. Tampoc està de moda entre ells els sistemes anglosaxons de debat i aportació d’idees. El Sr Montilla i el Sr Mas no hauran fet cap debat televisiu. Si donem un cop d’ull als USA o a la Gran Bretanya, la nostra qualitat democràtica queda pel terra. Fem el ridícul.

3 Trina Milan { 11.15.10 at 11:27 }

Artur,
la manca de pràctica democràtica històrica fa que a casa nostra manqui criteri democràtic per a decidir com es fan les campanyes, que per antigues i caduques, allunyen els votants..i això no és bo per ningú…
gràcies pel comment, salutacions cordials

4 #PalauSantJordi 2.0 — Platxèria { 11.27.10 at 13:12 }

[...] com a demostració de força, els mítings tradicionals ja no es fan per al que eren pensats,( veure post ) sinó i sobretot, una reafirmació identitària del propi partit. És ser d’un grup i el [...]

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>