Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Del poder i les cultures

Mirant aquesta fotografia visualitzem als tres homes més poderosos del món segons Forbes, en aquest any 2010, Hu Jin Tao, president de la Xina, Obama, president d’USA  i el rey Abdulà, d’Aràbia Saudí. D’entrada, el generalista “homes” s’acompleix perfectament, ni una dona ha esta mai la més poderosa del món i sembla que va per llarg que ho sigui. Però a més, podem observar l’interessant fet de que cap dels tres homes no pertany a l’estereotip racial d’home blanc, occidental, de cultura europea. Els tres homes més poderosos del món són inesperats en el concepte clàssic del poder, o potser és que ja és veritat que hem entrat directament al segle XXI i la vella Europa amb el seu bagatge cultural està en segon terme pel que es refereix al poder en el món, els grans imperis europeus ja no són els protagonistes del poder global.

Però el que impressiona són les raons de Forbes per a escollir els poderosos de la terra, no només són escandalosament rics, sinó que sobretot, poden fer el que volen, és a dir, dos dels tres són dirigents de països on la democràcia no és precissament una prioritat, i on l’equitat o els drets de minories i gèneres, estan devaluats. Com diu Forbes respecte del dirigent xinès que li ha pres el número 1 a Obama: ”A diferència dels seus col·legues occidentals, Hu pot canviar el curs de rius, aixecar ciutats, empressonar dissidents i censurar internet sense interferències de pesats buròcrates i tribunals”. Vol dir la revista que ara com ara la democràcia és un valor en decadència? La cultura occidental, origen de la pròpia democràcia, ja no és la protagonista del centre cultural i del poder mundial. Quina és la centralitat del poder en aquest món global? Va semblar que la caiguda del mur de Berlín faria que la democràcia s’extengués com taca d’oli però pel que sembla justament la democràcia no és ni tan sols el criteri validador d’un llistat de revista.

Quan revisem els antics imperis històrics, veiem règims basats en el poder militar i en els valors culturals i religiosos que comportàven la colonització econòmica i social dels països conquerits. Europa ha estat el darrer bastió dels grans  imperis colonials del món fins a finals del segle XX. I l’imperi americà amb els seu potent poder àudiovisual ha extés els estereotips culturals europeus dominants. Però ha estat Internet i la seva potent màquina aterritorial i atemporal la que ha revolucionat alguna cosa més que la comunicació, també ha revolucionat la forma en com es negocien els diners a la borsa i per tant, territoris incomunicats directament fa poc temps, ara són actius en qualsevol mercat, el mercat s’ha fet la prioritat. Els grans imperis colonials europeus no portàven democràcia, la imposició cultural era etnocèntrica i anul·ladora, però quan semblava que estava superat i els avenços en benestar social i democràcia, eren l’objectiu, ens adonem que no ho són. L’àmbit de la sobirania encara és l’estat nació però l’àmbit de l’economia és el planeta i per tant, aquelles cultures amb més capacitat d’adaptació són les que poden guanyar terreny front a aquelles que dormen en la passivitat. El poder és cada vegada més monetari i menys democràtic, i es juga a la xarxa.

LLibre: Adaptar-se a la marea d’Eduard Punset

Pel·lícula: Fair Game de Doug Liman

Música: Haven’t met tou yet de Michael Bublé

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

5 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Twitter Trackbacks for Del poder i les cultures — Platxèria [trinamilan.cat] on Topsy.com { 11.08.10 at 0:18 }

[...] Del poder i les cultures — Platxèria trinamilan.cat/2010/11/07/del-poder-i-les-cultures/ – view page – cached Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món Tweets about this link [...]

2 Marga { 11.08.10 at 0:41 }

… aquelles cultures amb més capacitat d’adaptació són les que poden guanyar terreny …
I l’estan guanyant, perquè a més de tenir capacitat d’adaptació tenen capacitat de treball . Les seves societats no estan completament mediatitzades i condicionades per els drets de les persones, això potser és dolent per els individuus com a tals però per a la societat és molt productiu…
La vella Europa està entrant en decadència i mirant enrere veiem com altres cultures com els grecs o els romans, van desapareixer engolides per altres societats emergents, més treballadores, menys narcicistes…
De l’absència de dones “poderoses” no en vull ni parlar.
Bon escrit Trina. Gràcies.

3 jauhow { 11.08.10 at 9:18 }

El poder és cada vegada més monetari i menys democràtic… Com deien els germans Dupond i Dupont jo encara diria més. El poder és més monetari quant menys democràtic és. Bona reflexió, Trina. I la cançó m’encanta!

4 Trina Milan { 11.08.10 at 9:40 }

Marga,
gràcies pel comentari. De les dones algun dia haurem de parlar, i de la vella Europa també, perquè és el reducte dels anacronismes, tot i que si són com la democràcia, tenim un problema…
una abraçada

5 Trina Milan { 11.08.10 at 9:41 }

Jaume,
gràcies pel comentari. M’encanten els Dupond i Dupont;) I tens raó, el poder quan menys democràtic, més monetari. I la tendència sembla que és a exarcebar el fet. una abraçada

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>