Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Escola 2.0 (II): Videojocs

Els jocs de Playstation són complexes, cada vegada més. El propi comandament de la play és un dispositiu extravagant que imita un cap amb cues, tal i com es va voler suggerir en un dels anuncis que Sony va realitzar per presentar-lo. Però això no treu perquè als nens i nenes els sembli d’allò més més interessant, i que cap d’ells i elles tinguin problemes per a fer-lo servir. És més, els jocs de la play en la seva complexitat no són cap secret per als infants i adolescents que esperen la seva posada a la venda amb delit, i juguen i arriben al final, fent totes les proves que es troben al davant. Proves que cada vegada s’assemblen més a difícils exercicis de comprensió, de coneixement. Si el joc és un espai històric, trobes mapes que pots interpretar si coneixes història; o quadres de pintors famosos són objecte de proves on si selecciones temàticament el que interessa, això t’ajuda a identificar la prova i solucionar-la. Són veritables exàmens de coneixements que els jugadors han de superar per passar a la següent pantalla. I es fan a jocs de playstation.

Les formes d’entreteniment estan evolucionant constantment, no es juga igual ara que fa deu anys. L’entreteniment és una forma de negoci establerta que necessita de productes nous cada cert temps per mantenir el seu poder d’atracció vers els qui volen divertir-se. De la mateixa manera que els objectes de diversió són també una forma de socialitzar i d’intercanvi. La nostra societat ha establert formes d’intercanvi que fomenten la relació, la diversió. Nadal o Sant Jordi, o els aniversaris, són un exemple de punt relació on els productes que més es fan valer són els que generen més benefici. Una empresa com Sony no es pot permetre deixar de vendre milions de jocs de playstation, ni deixar de millorar les consoles. O Ubisoft que crea uns jocs impressionants com Assassins Creed o Prince of Persia, presents a totes les ments dels adolescents, activitat que supera com a eina de diversió al cinema o a la televisió. De fet el mateix joc de play genera pel·lícules, cosa impensable fa només un temps.

No hi ha cap nen o nena, que no conegui la play i que no hagi jugat amb delit alguna vegada a algun dels jocs d’aquesta consola. El negoci dels jocs de consoles és dels més importants arreu, i més ara que els continguts àudiovisuals s’estan obrint a internet. Per què doncs a les aules no hi han playstation? Per què el negoci dels materials escolars no es planteja els mateixos reptes que els d’entreteniment? Les consoles de videojocs són presents a les nostres cases de fa anys, molts anys. En canvi a les aules no han arribat. Com pot ser? Les metodologies de treball més innovadores a les aules haurien de contemplar formes de treball realment diferents, que permetin al l’alumnat treballar de forma interessant  per a assolir els millors coneixements de la forma més eficaç. Si un alumne és capaç de resoldre enigmes complexes per a passar pantalla també ho farà per aprendre. El mateix procediment de superar el videjoc, l’assaig / error és la base del progrés que proposa la video consola; justament un model que s’assembla al que pot passar en un procés de recerca. No és ineludible ja incorporar els videojocs a l’escola?

Llibre: The element de Ken Robinson

Pel·lícula: Prince of Persia de Jordan Mechner

Música: Alors on danse de Stromae

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

3 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Twitter Trackbacks for Escola 2.0 (II): Videojocs — Platxèria [trinamilan.cat] on Topsy.com { 11.02.10 at 9:02 }

[...] Escola 2.0 (II): Videojocs — Platxèria trinamilan.cat/2010/11/01/escola-20-ii-videojocs/ – view page – cached Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món Tweets about this link [...]

2 Edu { 11.02.10 at 10:05 }

Estaria bé que els videojocs entressin a les aules, i encara millor ajudar a que els nens passin de simples jugadors/consumidors a creadors/productors. Eines com l’Scratch són un gran pas en aquest sentit.

Una estona m’agradaria parlar-te d’un projecte que estem tirant endavant des de la UdG, i que crec que et pot interessar.

Salut!

3 Trina Milan { 11.02.10 at 12:58 }

Edu,
gràcies pel comentari, estic totalment d’acord amb tu, hem de passar de consumidors a prosumidors.
Quan vulguis parlem…;)
una abraçada

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>