Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Nadal, l’èxit

No és la primera vegada que li dedico un post a Rafael Nadal, i segurament no serà l’última. Acaba de guanyar el UsOpen i s’emporta el grand slam, una fita històrica. La carrera del tenista més important dels darrers temps és una font d’emoció i de reflexions. El fet de que sigui de casa nostra, de ses Illes, i que se li noti, és un afegit gratificant. És un dels nostres, a la manera més mediterrània. En l’èxit de Nadal s’ajunten un físic portentós i una ment inescrutable que s’obre quan acaba el partit i es deixa anar en una pluja d’emoció continguda. Les fotografies més impactants de Nadal no són, al meu gust, les de les gran esmatxades, o els crits de “Vamos Rafa!”, les més potents són les de Nadal al terra de Roland Garros, ple de sorra vermella, al terra de Wimbledon, blanc sobre el verd de la gespa i, la darrera, negre sobre la dura pista de Flushing Meadows. Totes les fotografies del triomf són en realitat la imatge de l’emoció desbordada, de la persona per sobre de l’esportista.

M’interessa  molt com Nadal i el seu equip treballen la voluntat i l’esforç. En les entrevistes que se li fan al campió i al seu entrenador, Toni Nadal, sempre trobo paraules que reflexen la humilitat en persones que ho han aconseguit tot, o quasi tot i que no per això es deixen emportar per la vanitat. Sempre amb respecte pels rivals, ni una paraula més alta que una altra, i esforç continuat per aconseguir el següent repte. No és fàcil guanyar, mai ho és, però encara és més difícil mantenir el cap fred i no deixar-se endur per l´èxit fulgurant. Aquest model d’esportista es dona poc. Entre l’èlit esportiva veiem cada dia exemples de personatges que han perdut el nord, sigui per les enormes quantitats de diners que es guanyen, sigui per l’accès a regals i élits mundials. I això és greu en un grup social que avui per avui són els herois del nostre temps.

Els herois van cars, i més aquests que són capaços de plorar i sentir després de fer una gesta com la que ha aconseguit Nadal enguany. No perdre la capacitat d’emocionar-nos, no deixar de ser les persones humils que som quan començàvem, tractar les persones amb respecte, i mantenir la voluntat inquebrantable de l’objectiu que hem dibuixat per a les nostres vides, són les claus de l’èxit de veritat. Ningú és perfecte, alguns s’acosten, i la majoria mirem de fer una mínima part del que herois com Nadal aconsegueixen.

Llibre: Rafael Nadal, crònica de un fenómeno de Pujol i Serras

Pel·lícula: The american d’Anton Corbijn

Música: Human de The Killers

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

1 Comentari
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Twitter Trackbacks for Nadal, l’èxit — Platxèria [trinamilan.cat] on Topsy.com { 09.14.10 at 10:15 }

[...] Nadal, l’èxit — Platxèria trinamilan.cat/2010/09/14/nadal-lexit/ – view page – cached Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món Tweets about this link [...]

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>