Política 2.0: Twittervista

Estem davant d’una tardor decisiva, d’un curs políticament fonamental perquè tenim dues convocatòries d’eleccions, la primera el 28 de novembre per a la presidència de la Generalitat i la segona, a la primavera, per als ajuntaments. Hi ha però una desafecció vers la política que manté en quarantena la confiança en els resultats de les eleccions i en els propis polítics. Els aparells dels partits i la “funcionarització” de la pràctica política fan que els ciutadans no esperin gaire res d’aquells que tenen decisions fonamentals a les seves mans, si es converteixen en representants nostres. Gestionar políticament una situació econòmica en crisi i saber resoldre les relacions de Catalunya amb Espanya són els dos temes clau en l’agenda d’aquest curs. Però tenim personalitats polítiques a l’alçada de les circumstàncies? Som ciutadans compromesos?  Estem davant d’una possibilitat de millora política i social? Les respostes a aquestes preguntes són un paisatge gris i enutjós. És la política un erm? En aquest moment la política 2.0 pot ser una escletxa en la buidor.

A la xarxa, i a partir de la campanya del President Obama, l’activitat 2.0 és alguna cosa més que un exotisme, és una realitat, i segurament la primera possibilitat d’aquells que no tenen possibilitats, amagats per l’aparell dels partits i de la mediocritat. Són els polítics emergents, capaços de fer sentir la seva veu en 140 caràcters o en un blog, normalment alcaldes, regidors o parlamentaris. No necessiten de l’aprovació del cap de llistes del partit per a explicar quins són el seus pensaments, les seves idees. Són capaços de connectar amb gent que d’una altra manera no accediria a aquestes propostes. Seran aquests els polítics que podran canviar una tendència constant de descrèdit de la classe política? Que tothom pugui expressar-se és, d’entrada, una possibilitat real de canvi, de selecció dels millors. La meritocràcia, tan poc practicada entre la classe política, la rendició de comptes, la responsabilitat de servei públic que a tot representant escollit se li ha de suposar, no és la tònica habitual; en canvi, l’espai 2.0 necessita per sobre de tot, diàleg, intercanvi, interacció, i per tant resposta política dels que pretenguin expressar-se en ella.

Stic.Cat, associació que treballa per a promocionar l’ús de les eines d’Internet en la nostra cultura (entre d’altres l’organització dels Premis Blocs Catalunya) i per a reduir l’escletxa digital,  que tinc l’honor de presidir; organitza aquesta tardor la primera “twitervista” (entrevista a tots els candidats a la presidència de la Generalitat) que s’ha realitzat mai a casa nostra. Amb un aplicatiu específic per a utilitzar Twitter com a espai d’intercanvi, i amb la complicitat de tots els partits amb representació parlamentària al Parlament de Catalunya, tindrem la possibilitat de preguntar a tots ells per diversos temes, organizats en blocs, i durant una hora. És una oportunitat única per a tots els aspirants a governar el nostre país d’estar en contacte directe amb els electors, de ser propers a la gent, de parlar amb els votants i contestar les preguntes que aquests facin. Una oportunitat per a demostrar que la política es fa amb i per a la gent.

LLibre: 32 tendencias de cambio d’Antoni Gutiérrez-Rubí i Juan Freire

Pel·lícula: Brigth Star de Jane Campion

Música: Billie Jean de Michael Jackson