Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Escola 2.0 (I)

” Nens, obriu el twitter! Heu rebut el missatge del grup de recerca de geologia de la classe d’ahir? Tenia el hastag #geologia2onESO. Ara revisem per grups les pedres que heu recollit durant el cap de setmana i començarem a introduir la informació en les bases de dades que tenim al googlegroup. Tenim mitja hora fins que els companys francesos arribin de l’aeroport.

Profe, l’Ipad  el tinc descarregat, tenim algun de la classe per utilitzar ara? Sí, agafa un de l’armari de material. A les Playstation de l’aula tenim informació guardada sobre l’activitat de geologia. els grups D i F agafeu-les.

Per a la presentació dels companys que tindran els francesos a casa, els reporters han preparat un video que passarem a totes les classes de segon, tenim l’auditori reservat, l’equip d’àudiovisuals se’n pot anar a preparar-ho. Alguns pares i mares ja hi són allà. Per cert, qui s’encarregava de penjar la informació al bloc?

Nosaltres profe, el grup C, estem acabant d’introduir les fotos que teniem recollides a flickr. El profe de tecno ens ha dit que podriem fer una presentació per als de primer que encara no han utilitzat els Iphones per a fer fotografies.

D’acord, aneu al laboratori de radio i televisió, i prepareu el material, els envio un DM als profes coordinadors de primer perquè estiguin al cas….”

I així podriem continuar. És alguna cosa semblat el que podria passar si a l’escola passessin coses similars a les que passen fora de l’escola, al carrer, a casa. Algunes consideracions, no totes, del que passa avui:

- No tothom té diners per a comprar Iphones, Ipads, conectivitats, però l’obligació d’un sistema d’educació del segle XXI és tenir els mitjans necessaris perquè es pugui fer el procés educatiu amb garanties. Algú pot imaginar-se que no hi haguessin scanners als hospitals perquè són molt cars?

- Els professionals docents no estan preparats per a fer tot el que es diu en el diàleg. Segurament el 100% no, però a un professional si li ha de garantir la formació adequada i després revisar que la fa i que l’aplica, amb resultats a curt termini. Sense aquesta equació cap formació donarà resultat, i fa temps que es fa formació i s’han gastat quantitats ingents de diners en fer-la, sense cap avaluació de resultats posteriors.

- Els alumnes saben més que els profes sobre TICs, Internet. Els profes són més necessaris que mai, la quantitat ingent d’informació, d’inputs que reben els alumnes, necessita de criteris de validació, de solvència. I això només ho pot proporcionar el professorat, que ara, té més feina que mai.

- Les escoles no tenen assegurada la conectivitat necessària, els ordinadors necessaris, els continguts digitals necessaris per a treballar. Cert i serà un gran problema, a més de que no està garantit que tothom s’ho cregui, des de les operadores, a les editorials, als pares i mares, als professionals, als polítics. No ha de ser només una operació de maquillatge del sistema.

Comença el curs 2010-2011 i aquest és el curs de l’inici de l’escola 2.0. La responsabilitat de les administracions i del sistema educatiu és molt gran, s’ha canviat el model de negoci de les llibreries, de les editorials. S’ha fet un tomb radical al concepte d’ensenyament. I la societat mira expectant el que sortirà d’aquest repte. No estem segurs de que els resultats siguin els que esperem, ni confiem en com podem sortir-nos, però és un camí sense retorn. Ningú té la recepta màgica, menys aquells que poden decidir sobre què i com es fa una escola 2.0. Mentre els alumnes i els profes es trobaran davant per davant el dia 7 de setembre i hauran de demostrar que poden treballar i aconseguir resultats. Quin és el futur d’una societat que no té solucionat aquest problema? El futur és el que vulguem que sigui, i ara com ara, està fosc. Només nosaltres el podem il·luminar amb l’aportació de tots, de cadascú, els que hi creiem sí ho tenim clar.

Llibre: Si és dolent, t’ho recomano d’Steven Johnson

Pel·lícula: Pink Floyd The Wall d’Alan Parker

Música: Paranoid de The Jonas Brothers

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

13 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 MarcG { 09.05.10 at 20:49 }

Trina,

Com ja saps, el tema 2.0 no és una qüestió tecnològica… o si més no, la tecnologia no és la part més important.

És, sobretot, un canvi d’actitud, un canvi de valors, un canvi de com es vol encarar la vida.

I aquí tenim el problema!

Un canvi tecnològic és (relativament) senzill de fer, normalment és només qüestió de recursos econòmics.

Però un canvi d’actitud és un problema psicològic, això, implica que a part de recursos econòmics, també necessita pedadogia, convenciment, passió, paciència, seducció… i sobretot molta voluntat de part de tothom.

I és que en temes educatius tothom s’hi hauria d’implicar, i per desgràcia no sempre és així :(

PD: Per cert, molt apropiat això d’escollir la pel·lícula “The Wall” dels Pink Floyd:

“We don’t need no education
We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone
Hey! Teachers! Leave them kids alone!
All in all it’s just another brick in the wall.
All in all you’re just another brick in the wall.”

2 Twitter Trackbacks for Escola 2.0 (I) — Platxèria [trinamilan.cat] on Topsy.com { 09.05.10 at 20:57 }

[...] Escola 2.0 (I) — Platxèria trinamilan.cat/2010/09/05/escola-20-i/ – view page – cached Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món Tweets about this link [...]

3 Trina Milan { 09.05.10 at 21:05 }

Exacte Marc, la tecnologia és el dibuix perfecte d’un canvi de mentalitat que tots hem de fer. I és amb aquesta idea que alguns ja fa temps que vam canviar els llibres de text per les novel·les o els viatges a Roma en comptes de a la platja de Mallorca. Només que ara, és urgent i necessari fer possible que el canvi sigui real..
gràcies per la teva aportació, i The Wall, era obligat…;)
una abraçada

4 jauhow { 09.06.10 at 8:49 }

Gran post, Trina. Està clar que l’escola necessita una autèntica revolució. Mentre llegir escenes com les que ens presentes ens sembli ciència ficció vol dir que no fem les coses bé. Com diu el MarcG, és una qüestió d’actitud. I hi afegiria que a hores d’ara també és qüestió d’aptitud.
Som molt lluny d’on ens hauríem de veure. Mirant el got mig ple, tenim molt marge per millorar. :)

5 Trina Milan { 09.06.10 at 8:57 }

Jaume,
gràcies pel teu comentari. Som massa lluny del lloc on ens agradaria ser-hi, el lliga’m entre tecnologia i actitud, es resol, amb “aptituds” i “voluntat”…el plantejament de professionals que no estan per la innovació o de polítics que no tenen els mateixos objectius que els docents, atura a la resta que sí volen o que estan per la feina…no és un tema de diners, però també, i és un tema de prioritats, què volem del nostre sistema educatiu?
una abraçada

6 Edu { 09.06.10 at 17:21 }

Magnífic article Trina! M’agrada que hagis dit que és un camí sense retorn. Ja ho deia Kafka: “A partir de cert punt no hi ha retorn. Aquest és el punt que s’ha d’assolir”.

Vaig tornar del congrés d’Scratch al MIT molt optimista. He estat envoltat d’educadors molt engrescats i entusiasmats per transformar les escoles. Espero que sàpiguen encomanar-ho viralment per tot arreu.

Suposo que el post tindrà una segona part :)

Salut!

7 Trina Milan { 09.06.10 at 17:41 }

Edu,
el post és un (I) de molts que pretenc fer al llarg d’aquest curs, aquest és un tema que només comença: ça comence aujourdhui que deien a la peli…
I sí, estic convençuda que és sense retorn el camí..només que té molts d’entrebancs…molts i pocs mitjans, pocs, i poc convenciment de gent fonamental, i per això és que hi creiem, com tu i jo, tenim més feina que mai-..
gràcies per l’apunt, ens veiem aviat?
una abraçada

8 Sebastià { 09.12.10 at 20:47 }

Molt bona l’entrada!!!

9 Sylvie { 09.12.10 at 21:07 }

Trina, amb aquest post qualsevol diria que també tu has estat responsable d’Innovació al Departament d’Educació no? és doncs un fracas lo que s’ha dut a terme (el que vares dur a terme per tant) fins ara? Potser no s’ha fet (no vas fer) tot el que s’havia de fer?

10 Trina Milan { 09.12.10 at 22:13 }

Sebastià,
mil gràcies, els qui creiem en la xarxa, creiem també en que és possible fer una escola 2.0..
salut

11 Trina Milan { 09.12.10 at 22:16 }

Sylvie,
per parlar d’algú o d’alguna cosa, s’ha d’estar molt segur del que es diu, especialment per emetre judicis de valor sobre les persones. Entre les meves funcions com a responsable d’innovació del Departament d’Educació mai va estar la de l’escola 2.0 Ja m’hagués agradat que hagués estat així. Jo hi crec i hi treballo, i investigo per a poder portar-la a terme amb la màxima qualitat i el major rigor. I seguiré fent-ho.
Salut

12 Pitu Martínez { 09.12.10 at 23:13 }

He estat mirant el comentari de la Sylvie, i volia dir que:
- Primer: cal estar ben informada per no relliscar en acusacions, sobretot quan es fan públiques en espais encara que siguin virtuals.
- Segon: L’escola 2.0 i el projecte EduCAT1x1, és un projecte iniciat el curs 2009-2010, curs en el que la Trina ja no formava part de l’equip de la direcció general d’Innovació. És més, aquesta direcció general va desaparèixer el setembre del 2009.
- Tercer: El plantejament del projecte es va iniciar a l’abril del 2009 com encàrrec del Conseller, fent partícep la Direcció General d’Innovació i a través del Servei TAC.
Aquesta informació la trobaràs als diferents diaris oficials de la Generalitat, de les dates corresponents.
En aquests dos cursos jo mateix he estat formant part de l’equip del servei TAC i actualment en el servei d’Innovació en el projecte EduCAT1x1.
Hem de ser capaços de centrar el debat en qüestions que siguin útils al professorat i a l’alumnat. Acabem d’obrir una porta que ens obre un futur com ve a dir la Trina, i com la mateixa paraula defineix, aquest futur no existeix fins que no es faci present, i del present tots en tenim la nostra part de responsabilitat. La il·lusió que molts dels protagonistes del canvi ( professorat, alumnat, families,…) han posat en aquest projecte, ha de fer veure a tothom que hi hem de col·laborar per ajudar a que socialment ens en sortim i en que ells en sortin reeixits. Per tant, considero que reflexions com les que planteja la Trina, ajuden a debatre les qüestions que en aquests moments són importants.

13 Sylvie { 09.13.10 at 20:53 }

Simplement volia puntualitzar un parell de coses:

Primera. Tinc la informació que tinc i la considero suficient. Tot i que certament, si no tenim més informació potser hi ha una manca de transparència sobre què fan les persones que treballen a departaments públics. Potser ens falta a la resta de la societat saber què fan, quines responsabilitats, quines obligacions, i que això fos accessible… no?

Segona, no he acusat a ningú i no he fet cap judici de valor sobre ningú, simplement he plantejat una qüestió, m’he fet unes preguntes, i tal i com correspon al món 2.0 educadament tots ens constestem. Així de simple. Un post és fa també per obtenir un feedback, positiu i negatiu. Només així construïm junts. No s’ha de confondre qüestionar, preguntar retòrica i obertament amb acusar de res. Cal ser objectiu.

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>