Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Google, el caníbal

És recurrent que es parli de Google com del “gran germà”, fins i tot com el caníbal de la xarxa. Que “googlejar” s’hagi convertit en un verb o que sigui per defecte el lloc on tots anem a parar quan cerquem alguna cosa a la xarxa, fa que hom pensi que el control d’aquesta empresa sobre l’activitat dels internautes sigui massa forta. Quasi sembla déu per a uns i diable per a uns altres. Segurament ni una cosa ni l’altra. Però sí que és important anar veient com es mou per detectar també tendències. Si Google entra en un camp de negoci, és perquè d’entrada té possibilitats per l’empresa més influent del moment. I si això ha estat així en tota la història de Google és perquè van ser capaços de constituir-se en el punt d’inflexió d’Internet. El cercador és l’indexador més important dels continguts virtuals i per tant el que possibilitat milers d’altres possibilitats de negoci per a tothom. El llibre en paper es va convertir en objecte revolucionari quan va afegir un índex als seus continguts. Va ser llavors quan va ser un objecte de feina i per tant quan era necessari que la població en general sabés llegir, la revolució de la lectura. Ara Google ha convertit la xarxa en la revolució del coneixement perquè està aconseguint que sistemes polítics o formes d’organització empresarial canviïn perquè la xarxa ho demanda. I això es converteix en exacerbat quan Google entra en els continguts.

Google TV està plantejant a les cadenes de televisió tradicionals un nou model de negoci que aquelles perceben com una “canibalització” de continguts audiovisuals per part del gegant virtual. Rishi Chandra, responsable de Google TV explica que: “Amb Google Tv la gent anirà on vulgui. Igual que quan naveguem ara per internet.” I aquí entrem en el tema de territoris i copyrigth. Si podem mirar a la Google Tv a Catalunya la sèrie acabada d’estrenar a USA i només a USA, com s’universalitza una normativa que a cada país, a cada continent, té normatives diferents (i això, SGAE mediante, serà complicat..) El problema afegit és que ells mateixos diuen que encara no tenen clar el desenvolupament del model de negoci, que només volen universalitzar l’accés a Internet i fer-ho amb els continguts audiovisuals, amb la tele, és obligat. Clar, per suposat que és així. Com a espectadors, està clar que és una avantatge, però les empreses no tenen tant clar que sigui així. Google es menja tot el que toca, serà la fi de les ofertes de televisió tal i com les coneixem? Només podem albirar que el pastís de la televisió és molt gran, que està visquent una edat d’or amb les series; que els models de negoci estan canviant perquè la gent els canvia. Google serà qui s’endugui el gat a l’aigua? Sony i Logitech ja formen part del projecte.

Llibre: The search de John Batelle

Pel·lícula: Salt de Philip Noyce

Música: Figth outta you de Ben Harper

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

2 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Jordi Poater { 08.23.10 at 20:17 }

Un canvi el el model de la TV és inevitable, fins i tot encara que Google no hi entrés. Les descàrregues dels capítols de les sèries en alguns casos igualen o superen a l’audiència asseguda davant la TV a l’hora programada (Lost n’ha estat un exemple). Ara bé, és incompatible una TV gratuïta, sense anuncis i de qualitat. Solució? Pagar per ser dels primers a baixar-te un capítol. O introduir la TV al model iTunes Store. Aviat ho sabrem, el canvi és imminent, amb Google TV o sense.

2 Trina Milan { 08.24.10 at 15:26 }

Jordi,
totalment, per això, si google s’hi posa segurament voldrà dir que és més imminent del que sembla,..
gràcies pel comentari

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>