No sé si Internet i la revolució que ha comportat facilitarà l’ascensor social, però el que sí que tinc cada cop més clar és que hi ha d’haver una revolució dins el món de l’educació, per formar joves amb les competències veritablement necessàries al s.XXI.

Aquests dies estic al Media Lab del MIT, en un congrés internacional sobre Scratch. Tot el dia reflexionant sobre TIC, educació, creativitat… Em sembla que t’encantaria!

Una abraçada!

Recordo que en la dècada dels 90s, en plena crisi japonesa, hi va haver un problema psicològic important: per primera vegada – des de la II Guerra Mundial – la nova generació de japonesos era incapaç de millorar socialment respecte als seus predecessors.

Això va generar molt rebuig (i enuig) social (fins i tot dins de la mateixa família) en una societat tan competitiva com la japonesa.

Particularment segueixo pensant que és cabdal la formació.

L’accés a la formació és un dels ingredientes necessaris per aconseguir trencar el teu origen social.

Però no n’hi ha prou amb això, encara que sigui obvi, convé recordar que també s’ha de tenir ganes d’aprendre…

D’altra banda, i crec que mai s’ha potenciat com cal, una altra manera de trencar aquesta barrera social prové de l’emprenedoria; aquesta conjuntada amb una bona formació pot resultar un còctel perfecte.

I quan parlo de formació també em refereixo a les noves tecnologies… (que en poc temps deixaran de ser ‘noves’ per a ser ja ‘quotidianes’).

Gràcies pel post.