Comentaris a: El nom de les coses

Per: Trina Milan

Trina Milan — Mon, 02 Aug 2010 18:11:48 +0000

Artur,
Llengua és pensament i llengua és sentiment. Exacte! i per això a vegades ens manquen paraules i mots per a descriure noves situacions que prèviament no havíem viscut; tot essent lleials a la nostra identitat.
Gràcies per passar-te pel platxèria, salut amic

Per: Trina Milan

Trina Milan — Mon, 02 Aug 2010 18:09:11 +0000

Miquel,
m’agrada la frase: És la ciència de les lletres, o les lletres de la ciència. De fet a qui li agradi llegir li han d’agradar els números,i al revés, en realitat és la curiositat intel·lectual la que ens empeny, oi?
salut amic

Per: Artur

Artur — Sun, 01 Aug 2010 22:56:24 +0000

Els detractors de la nostra llengua centren el debat en el tema “comunicació”, dient que els catalans, o el que ells anomenen “la Catalunya real” utilitzen les llengües per a comunicar-se, independentment de si és català o castellà. Això és totalment fals: ells volen implantar la “metropolitanització” de la llengua per a reduir al no-res els aspectes d’identificació i pertanyença. Llengua és pensament i llengua és sentiment. L’amputació quirúrgica de les seves arrels filosòfiques i sentimentals poden fer que el català esdevingui un llenguatge folklòric, digne de ser escoltat en el “tourist bus” de Barcelona. “Qui perd els orígens perd la identitat”: ho recordeu? Si perdem la llengua perdem una part de la nostra essència

Per: nanoEdunomia · Twitter Weekly Updates for 2010-07-30

nanoEdunomia · Twitter Weekly Updates for 2010-07-30 — Fri, 30 Jul 2010 00:47:00 +0000

[...] @trinamilan: New blog post: El nom de les coses http://trinamilan.cat/2010/07/25/el-nom-de-les-coses/ [...]

Per: Miquel Duran

Miquel Duran — Wed, 28 Jul 2010 06:43:07 +0000

Un tema apassionant. Les paraules són trapelles i a vegades amaguen lletres. Però això també comporta serendipitat significativa. Potser el meu subconscient realment volia que digués “apassionat” en lloc de l’ordre que havia donat als meus dits: “apassionant”.

És la ciència de les lletres, o les lletres de la ciència.

Per: Trina Milan

Trina Milan — Tue, 27 Jul 2010 13:57:06 +0000

Miquel,
és “apassionant” el tema de les paraules i el seu significat. Crec que el lema de la manifestació és rae3 tot i que les interpretacions poden ser moltes…per això és important tenir clar que les llengües són resultat de les cultures i no a l’inrevés…recuperant temes antropològics , Levi Strauss deia: “Sea cual sea el grado de realidad que se reconozca a los sistemas jurídicos y políticos y sea cual sea, también, la función objetiva que cumplen en la vida de las sociedades, esos sistemas son productos del espíritu humano…” et voilà….

Per: Miquel Duran

Miquel Duran — Tue, 27 Jul 2010 13:38:27 +0000

Cal tenir en compte, a més, que una mateixa paraula té diversos significats. Per exemple “nación” al RAE vol dir (1) Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno, (2) Territorio de ese país, i (3) Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.

En canvi, el diccionari de la GEC diu només “Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat. ”

L’Oxford dictionary sembla que diu “a large body of people united by common descent, history, culture, or language, inhabiting a particular state or territory”, i en fracès “Réunion d’êtres humains habitant la plupart du temps sur un même territoire et unis par les traditions, l’origine, la langue et les intérêts économiques.” o “Etat indépendant.”

El Random House (americà) és semblant a l’Oxford.

O sigui, que depèn de l’acepció que s’agafi. Ja és curiós que el RAE és el que té més acepcions del mot “nación”. El francès s’hi assembla una mica.

Llavors el lema de la manifestació del 10-J era “som una nació.rae.3″? O s’ha interpretat com a “som una nacio.rae.1″.

És un tema apassionat.

Per: Trina Milan

Trina Milan — Tue, 27 Jul 2010 13:30:35 +0000

Marc, Joanka,
és fascinant com el món de les paraules diu molt més que el que escrivim als diccionaris. Fixeu-vos com és d’important que ja existeix una “web semàntica” : http://www.w3c.es/
que s’ocupa de donar significat a les paraules que internet ens està creant, està transformant.
Recordo un llibre exquisit de Noam Chomsky: Studies on Semantics in Generative Grammar que explica com el llenguatge és viu i genera transformacions que semànticament són interessants. La pròpia dinàmica dels canvis socials genera transformacions semàntiques i això és del que es tracta: som les persones les que transformem les paraules i les creem, i noal revés.

gràcies Marc i Joanka

Per: Joanka

Joanka — Tue, 27 Jul 2010 13:05:08 +0000

Hola Trina i Marc,

Seguint la línia de com les diferents cultures tenen diferents (quantitats de) paraules per designar els conceptes que els són més propers, hi ha un exemple (a la inversa) que sempre m’ha agradat per il·lustrar com la cultura d’un poble condiciona el llenguatge: l’ètnia Dogó (de Malí) no té cap paraula equivalent al nostre concepte “orfe”. Per a ells, és un concepte inexistent, impossible, perquè els nens són de la tribu, de la comunitat, i el fet que els pares biològics ja no hi siguin, no suposa que quedin desemparats… Per tant, una mostra més de com el volum (i l’escassedat) de mots per definir un concepte està íntimament lligat amb els valors de cada societat/cultura/ètnia. (En tot cas, aquesta és pràcticament l’única cosa que m’agrada de la cultura Dogó, perquè no tot és tan positiu com això)

Per: MarcG

MarcG — Tue, 27 Jul 2010 10:46:12 +0000

Trina, Joanka,

Encara recordo l’exposició que es va fer en motiu del Fòrum de les Cultures relacionada amb els diferents idiomes que hi ha el món.

Recordo com els idiomes escandinaus tenen moltíssimes paraules relacionades amb el que nosaltres només en tenim una: salmó.

En canvi nosaltres tenim moltíssimes paraules per parlar d’embotits: oi que no és el mateix una llangonissa que un fuet o que una somalla?

Un altre exemple, segur que preferiu els rovellons abans dels xampinyons, o degustar un bon fredolic o un bon ou de reig o una trompeta de la mort?

Doncs hi ha moltes comunitats que no valoren aquesta diversitat i, per tant, no els hi cal tenir tant vocabulari, amb un simple “bolet” ja en tenen prou.

Aquest és un exemple més que la diversitat és sinònim de riquesa…