Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

A 2 graus

La teoria dels sis graus ens explica que el nombre de coneguts entre humans creix exponencialment amb el nombre d’enllaços a la cadena, i només un petit nombre d’enllaços són necessaris perquè el conjunt de coneguts es converteixi en la població humana sencera. Aquesta teoria va ser desenvolupada en el llibre “Six Degrees: The Science of a Connected Age” del sociòleg Duncan Watts i els sis graus de separació es van convertir en una idea acceptada en la cultura popular després que Brett C. Tjaden va publicar un joc d’ordinador en el lloc web de la University of Virginia. Aquesta teoria és provocadora. Podem imaginar com de difícil és que les persones es trobin, es relacionin, intercanviïn i es comuniquin, però té molt de valor. De fet, no és res estrany que les persones tendim a relacionar-nos amb altres persones de perfils similars en l’estructura cultural del nostre grup, però això no sempre és definitiu, també hi ha situacions casuals o serendipies que faciliten la relació.

Com si de un món Màtrix es tractés, la globalització de la terra cada vegada fa que estigui més interconectada, quasi que es fa més petita. Per no semblar agosarada només parlaré d’hipòtesis, però estic convençuda de que, ara com ara, la distància entre les persones es redueix  a només 2 graus. I m’explico, darrerament em passa que em presenten a una persona i per raons diverses acabem detectant que coneixem a persones properes i que fins al moment en que ens hem conegut, “voltàvem” per móns molt propers. No és gratuita la presència de la xarxa en aquest context. És més, la xarxa és la clau. La forma en que les persones es relacionen mitjançant la web 2.0 està posant de relleu formes de relació que ja eren conegudes, practicades entre els humans des de la prehistòria, però la diferència està en la rapidesa, l’eficàcia i l’aterritorialitat. Aquestes són les bases de la relació a 2 graus que percebo i que visc.

De fet es va tractar de demostrar matemàticament la teoria dels sis graus, però aquesta vegada crec que són les ciències socials les que poden demostrar que el camí de la relació entre les persones, en aquest moment, s’està escurçant de forma evident, estem a l’era connectada. I això què comporta? doncs cooperació, intercanvi, hibridació, connexió, és a dir, voluntats similars enfrontades als reptes; voluntaris que cooperen per a una causa que és comuna perquè estan molt propers com a individus, molt propers en les seves relacions culturals. Es reconeixen com a iguals i són capaços de perseguir els mateixos interessos, aconseguir fites comunes. I tenim fets que ho demostren, des d’ONG (metges sense fronteres o fundació vicenç ferrer) fins a empreses (google o ikea) o grups de voluntaris en moments puntuals ( els voluntaris de les Olimpíades de Barcelona 92 o el Consell 2.0 de la candidatura de Sandro Rosell a la presidència del FC Barcelona) Aquest és un post que us devia companys i companyes, voluntaris i voluntàries a la xarxa que heu demostrat que la distància és ja i per sempre, només de 2 graus.

Llibre: Six degrees. The science of the connected age de D. Watss

Pel·lícula: Matrix dels germans Wachowski

Música: I gotta feeling de Black Eyed Peas

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

7 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Twitter Trackbacks for New blog post: A 2 graus [trinamilan.cat] on Topsy.com { 07.19.10 at 20:31 }

[...] New blog post: A 2 graus trinamilan.cat/2010/07/19/a-2-graus/ – view page – cached Tweets about this link [...]

2 Jorge González { 07.19.10 at 20:44 }

Gran post trina,
Estic d’acord la distncia ha quedat redüida.

3 pau { 07.19.10 at 21:28 }

Si nomes una petita part de la població humana te acces a les tecnologies de les xarxes – facebook no mes de 300 millons d’usuaris , etc – com pots afirmar que la magnitud de reducció es del voltant de un 200% ? Si apliques la lleig d’Ambdahl es pot comprovar que per molt que tot el mon civilitzat utilitzi eines que ajuden crear de forma rapida noves arestes el màxim que es podria reduir no arribaria ni al 10%. Ara be el que si et pot afirmar es que la distribució del grau de separació entre mostres s’està transformant d’una normal a una distribució de Pareto.

Be es la meva humil aportació.

4 jauhow { 07.20.10 at 8:46 }

Hem passat de llarga distància a rodalies :) Molt bona reflexió, Trina!

5 Trina Milan { 07.20.10 at 8:52 }

Jorge,
gràcies…la distància és menor i la possibilitat de fer, major…
una abraçada

6 Trina Milan { 07.20.10 at 8:52 }

Jaume,
esperem que aquestes “rodalies” ens portin per bon camí…
una abraçada

7 Trina Milan { 07.20.10 at 8:55 }

Pau,
la reflexió que faig no és en termes numèrics, ja ho he dit, és en termes socials i culturals. És una metàfora dels grups culturals que des de l’antropologia ens permet definir formes de relació, i que ara com ara, les eines 2.0 ens faciliten exponencialment….només això i tant com això…t’agraeixo la puntualització perquè jo sóc de les que intento no afirmar res, només plantejar hipòtesis, que el mestre Popper ens va ensenyar…i potser amb una mica de gosadia exposo…res més
gràcies de nou per visitar el platxeria….

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>