Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Gladiator com a metàfora

Hi ha un moment en el diàleg de la pel·lícula Gladiator en que Màximus, l’Hispà, el protagonista, li diu al César Cómodo : “Guanyaré perquè tinc la raó de la meva part i tu el que tens és por, sempre l’has tingut..” Ja sabem que els mites clàssics, portats al cinema, són producte de consum simplificat però la història inventada del Gladiador Màxim, que repta a l’Imperi Romà, al seu Cèsar, és una metàfora perfecta del que pot passar, i de fet, passa,  a les grans organitzacions actuals. Estem assistint a la degradació de les estructures polítiques, econòmiques i de retruc, socials. I només queden en peu determinades institucions i empreses que superen el descrèdit i la demolició, amb valors clau aplicats a la seva organització interna.

En aquest moment el descrèdit generalitzat rau en la pèrdua dels valors. L’honradesa, la meritocràcia no són els que prevalen en les organitzacions, públiques o privades. A l’antiga Roma, els senadors adoren uns deu-césar de peus de fang, i per això un sol personatge, que manté el valor de la feina ben feta,  de respecte i professionalitat i el sentit de responsabilitat vers el que se li ha encomanat, pot arribar a vèncer a l’emperador i els seus senadors corruptes. A costa de molt, de moltíssim, de perdre la feina, de perdre la reputació, de perdre la família, de perdre molt del que és vital per a ell, però mantenint sempre la dignitat, el convenciment, la voluntat, i l’orgull de saber que sempre ha complert amb el que se li havia encomanat, malgrat inclús quan aquell qui li havia encomanat, no sabia a què es referia, no ho feia amb coherència i amb objectius clars. El respecte a la institució de Máximo és el que li permet mantenir la dignitat.

L’ètica és l’estètica del comportament” deia Jorge Wagensberg fa pocs dies a Catalunya Ràdio. I aquesta és la darrera consideració, per ara, d’aquest tema que aniré reprenent en altres posts. Es pot ser tan poc professional que es salta tota consideració vers la gent que treballa en una organització que no es mantenen ni les formes? Quan l’estètica dona pas als legalismes inventats, quan per justificar la mediocritat s’obvia la possibilitat de fer la feina ben feta; quan l’enveja no deixa veure clar, és quan una organització perd el nord. La por a qui té la raó, la por a qui té el coneixement és la que fa actuar a la desbandada. La por del César el fa perdre la credibilitat i la vida en el coliseu romà a la darrera escena de Gladiator, i ni jugant brut, és capaç de vèncer Màximo, que encara que mort, aconsegueix demostrar que aquesta organització, l’imperi,  no va enlloc i s’ha de reinventar. Doncs això, missatge clar per a tothom.

Llibre: La rebelión de las formas o cómo perseverar cuando la incertidumbre aprieta de Jorge Wagensberg

Pel·lícula: Prince of Persia de Mike Nevell

Música: BSO de Gladiator

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

6 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Toni { 05.31.10 at 10:19 }

T’he llegit sovint bones entrades, Trina. Però aquesta és, per mi, de les millors que recordo, des del meu punt de vista. És que estem parlant de conceptes clau: ètica, valors, dignitat. Segueix el teu camí, amb aquestes bases, les passes seran sòlides.
Una abraçada.

2 Trina Milan { 05.31.10 at 21:27 }

Toni,
aquestes bases les he après de persones com tu; de persones molt properes o molt desconegudes, però que tenien en comú el desig de millorar, d’innovar, i sobretot, de respectar allò que se’ls havia encomanat, allò del que eren responsables, com tu, com d’altres…..i guanyarem!
una abraçada

3 Jos Petit { 06.03.10 at 19:56 }

Llegint entre línies puc resumir tot plegat en un ” lluitaré ja que tinc la raó”.
No tot és supervivència a qualsevol preu i hi ha uns valors i unes actituds irrenunciables però que tanmateix, esepcialment en un entorn hostil, s’alimenten d’altres conceptes, útils, però perillosos i de dificil gestió: rancunia, ràbia, odi.
Les travesses pel desert clamant contra un déu injust sembla han existit sempre.
Cal fer el camí. Com?

4 Trina Milan { 06.04.10 at 11:26 }

Jos,
el camí s’ha de fer amb humilitat, amb coherència, amb respecte per tothom. Això és el que un vol per a si mateix i és el que hauria de donar…no creus?
gràcies mil, com sempre…

5 Jos Petit { 06.04.10 at 14:15 }

Hola Trina,
A mi sempre m’ha agradat un llibre on davant una cita d’Snoopy el protagonista replica que cita la veritat d’on la troba. També parla de la perspectiva , que cal utilitzar-la o oblidar-la (si has obert aquest llibre res del que t’envolta és real). La coherència, la humilitta i el respecte són tan concrets com per tenir en cada un de nosaltres els mateix contingut?
El camím’agradaria fer-ho acompanyat i guiat oper les meves pròpies conviccions que espero siguin aquestes de què parles i que et pressuposo.

Gràcies a tu.

6 Trina Milan { 06.04.10 at 15:01 }

Jos,
cadascú segur que fa seu el que li permet la seva experiència, humilitat, respecte, coherència, i conviccions…bona fórmula, estem d’acord…clar…;-)

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>