Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

L’equip és el centre del món

El Barça és campió de lliga. Nadal és campió del Master. Els models de l’esport que avui triomfen es converteixen en models socials. Però quines són les raons? Hi ha una barreja de precisió en els objectius, valors d’equip, lideratge i capacitat de comunicar amb el seu públic. El triomf que genera espectadors a la televisió, patrocinadors, i seguiment de públic que compra tot el que aquesta gent que sap fer.  Els esportistes no són treballadors normals, especialment els de l’elit, però sí  que poden modelitzar una forma de fer perquè els reptes de l’esport d’elit són molt alts i la feina d’aconseguir-los és també molt difícil. Mitjans econòmics, mitjans personals, però sobretot, claredat en els objectius, meritocràcia i demostració continuada de compromís amb la seva feina i compromís amb els seu públic.

Si són models, podem els altres emmirallar-nos en ells? La humilitat de persones com Pep Guardiola o Rafael Nadal són directament proporcionals a la seva grandesa i això costa de trobar-ho en el comú dels mortals. Aquells que són els millors en la seva feina, i que són humils, són realment els més grans. Perquè fan real la fórmula de que un bon equip i un bon líder, amb objectius clars, poden aconseguir el que es proposin. Som conscients de que aquestes són les característiques que serveixen per a totes les feines del món? A voltes pensem que la feina d’un equip del futbol no és important i que les coses veritablement importants com la política, les empreses o els serveis públics estan per sobre d’aquells. És cert, un equip de futbol només és una empresa que es dedica a l’esport d’elit i a l’entreteniment de la gent, però sí que són la demostració de que l’emoció i la influència d’aquestes persones en la societat són molt altes. I per això ens hem de fixar en ells.

Una empresa que ha de tancar, una administració pública que es veu continuament contestada, un món en crisi, són la demostració de que no som capaços de copiar els models d’èxit. Els que s’emocionen amb el Barça o amb Nadal no són capaços de traspassar a la feina diària el model d’aquests equips i per això estem en crisi com a societat. Ens sembla que guanyar una lliga de futbol, o que remuntar un partit de dos set en contra, només és esport. Coherència, educació, seny, respecte per l’equip, el Barça, Nadal, tots treballen amb una fórmula que posa l’equip per davant de la individualitat, i els objectius i els mèrits per sobre del poder pel poder.  L’equip és el centre del món, els copiem o seguim deixant-nos emportar per l’error?

Llibre: El viatge al poder de la ment d’Eduard Punset

Pel·lícula: Robin Hood de Ridley Scott

Música: Marxa triomfal d’Aida de Verdi

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

1 Comentari
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 jordi { 05.17.10 at 14:41 }

:)

La filosofia de Pep trasciende a lo deportivo, pero tengo la impresión que tenemos un serio problema con el fútbol. La deuda que acumulan los clubes de fútbol profesional a Hacienda y a la SS sobrepasa los 650 millones de €, similar cantidad que se exige reducir a los empleados públicos de la Sanidad y la Educación… :)

¿ Cuando piensan pagar ?.

Volvemos a estar con el pan y circo.

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>