Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Entendre, Aprendre, Innovar

L’Australopitecus Sediba és la baula evolutiva que demostra que Lucy no està sola en la nostra evolució. I els antropólegs l’han trobat gràcies a la utilització de Google Earth. La tecnologia al servei de la ciència. La pràctica docent del professorat front els reptes de l’educació actual passa per Internet i els continguts digitals. La sessió de formació que faig als professors i mestres per presentar els canals socials del Departament d’Educació es basa en el paper que aquests mitjans digitals tenen en el context del procés d’ensenyament-aprenentatge i en el del Departament d’Educació com a institució activa a Internet.

La veritable hipòtesis però és aquella que diu: l’educació en el segle XXI serà en xarxa, cooperativa i creadora de coneixement compartit. Canvia la forma de pensar les coses amb Internet i la construcció de la identitat personal i institucional. Quan Internet comença a desenvolupar-se ho fa com l’estructura química de la sacarina, desenvolupant nodes de coneixement. Aquest coneixement es transmet amb dispositius al nostre abast, molt fàcils d’utilitzar, són dispositius multiplataformes: els mòbils, els portàtils, les wii, les playstation. Perquè ara nosaltres som creadors de continguts, els individus que vam ser “person of the year” de Time, individus anònims.  Sabem que els alumnes busquen informació a YouTube majoritàriament i no a Google?  Som conscients de que es connecten majoritàriament a internet amb mòbil i  no amb ordinador? Les classes magistrals han perdut sentit en la construcció del coneixement, cal compartir per enriquir-nos i perquè estem en una cultura àudiovisual, aprenem mirant, creant, parlant. Col·laboració que mitjançant les xarxes socials (Twitter, Yammer) es més fàcil. El professorat ha de posar ordre en aquests contenidors de coneixement per assolir un bon aprenentatge, el paper del docent és, ara més que mai, imprescindible, per a donar rellevància al que es construeix i al que ha de ser un aprenentatge de qualitat.

Les formes de construcció del coneixement que Internet i les xarxes socials ens posen a l’abast són la primera revolució veritablement global. La impremta va obligar a fer aprendre a llegir i escriure a tothom, perquè el llibre es va convertir en un objecte productiu quan va ser fàcilment reproduïble i va ser indexat. Avui Google indexa el nostre coneixement, i les xarxes socials creen jaciments culturals amb mitjans extraordinàriament ràpids i econòmicament factibles. Per això el model que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha volgut promoure amb la implementació de la seva identitat digital institucional a la xarxa és demostrar que una administració pública educativa és la primera que ha de donar exemple de com les xarxes socials són una eina d’innovació. La comunicació d’una administració educativa és un pas necessari per a mostrar el camí cap a la revolució del coneixement que tots nosaltres, els individus a la xarxa, els professors i els alumnes a la xarxa, estem construïnt. Deixem de témer allò que hem après a entendre.” Marie Curie

Llibre: Faceboom de Juan Faerman

Pel·lícula: Habitación en Roma de Julio Médem

Música: I’m all over it de Jamie Cullum

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

2 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Aitor Lázpita { 05.18.10 at 9:04 }

José Luis Pardo en “La Regla del Juego” describe al explorador o antropólogo como la persona que redacta un catálogo de las normas implícitas de una comunidad concreta, haciéndolas así explícitas.
A Trina, como buena antropóloga, le gusta también levantar las cartas. En el caso de la comunidad docente, nos dice, el plan Escuela 2.0 ha venido a poner en cuestión muchas reglas tácitamente asumidas. El simple hecho de llamar la atención sobre el papel que desempeñan los jugadores en el juego viene a revelar que el juego está obsoleto.
No se trata de digitalizar contenidos, cambiar el libro por un blog o hacer las actividades con el ratón en lugar de con el boli, eso sí, igual de repetitivas y mecánicas. Se trata de aprovechar las posibilidades de Internet para cambiar las reglas del juego, para no quedarnos “fuera de juego”.
Un servidor, convencido de que es un buen camino apostar por el aprendizaje colaborativo y en red que nos brinda Internet , ya no puede volver atrás (“¿son los hombres tan tercos como para vivir de bellotas después de haber descubierto el trigo?”, escribió Tucídides tiempo ha, con su habitual estilo rudo) y se siente apoyado, aunque sea en la distancia, con posts como éste. Gracias, Trina.

2 Trina Milan { 05.18.10 at 21:56 }

Aitor,
gracias por este magnífico comentario. ¿Cómo lo sabías que Tucídides es uno de mis autores preferidos? Los que “emprendemos” en el mundo educativo, osamos hacer cosas que en otros sitios estarian mal vistas: jugar en el suelo, cantar a las 10 de la mañana, irse al bosque con un grupo de locos adolescentes, o disfrutar de una ecuación en nuestro portàtil. La distancia entre los que pensamos así no existe, como en Internet. Aterritoriales en ese espacio virtual, convertimos en real esta complicidad. Gracias por estar ahí…

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>