Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Cendres a Europa

Un núvol de cendra procedent del volcà Eyjafjallajokull (Islàndia) està omplint el cel d’Europa i ha impedit que milers d’avions s’enlairin, deixant a terra molta gent, no només d’Europa, sinó del món sencer. La globalitat de les comunicacions ha fet que una activitat continental tingui conseqüències mundials. La fotografia que il·lustra aquest post la vaig fer el 2002 en un viatge deliciós a l’illa de gel i foc, com la vam batejar nosaltres. Passejaves entre erupcions de lava al costat de geleres immenses, una illa que no té arbres perquè no ho permeten els fortíssims vents, la terra és massa calenta i el clima molt fred. Allà saben que els volcans, de tant en tant, deixen anar lava i cendres, però feia més d’un segle que no es donava un fet com el d’aquesta setmana.

Era inevitable aquesta debacle del servei de transport aeri a tota Europa? O potser ens trobem davant d’un nou cas com el de la grip A ? Una alarma generalitzada produïda per un fet catalogat de molt perillós pels experts que comporta conseqüències arreu. Conseqüències no només puntuals del transport sinó econòmiques i polítiques. La primera lectura que se m’acudeix és: no podien preveure aquest problema? els experts, els analistes, els encarregats de la seguretat, els climatòlegs, els vulcanòlegs, ningú tenia cap previsió? Recordem que està passant a Europa, el territori mundial més complet en estructures i serveis. On, a més, es troben països capdavanters en riquesa i organització. Ens demostra la Terra que seguim essent depenents d’ella malgrat les nostres grans tecnologies?

O és que tampoc no hi ha un poder polític capaç de decidir? Casualment Espanya és presidenta de torn de la Unió Europea i els ministres de transports han de prendre mesures per a donar servei als ciutadans, però els que decideixen finalment sobre serveis aeris són les companyies aèries privades. Aquelles que, recordem, estan en una situació dramàtica amb milers d’acomiadaments, amb plans de reestructuració draconians. Les que aquests dies on s’enlairen una cinquena part dels seus avions, assagen noves formes de volar, noves alçades. Seran les grans perjudicades? o les grans beneficiades? Cobrar per un seient, però també per menjar i beure, per portar maletes, per seleccionar el lloc per seure. És el núvol de cendra l’excusa perfecta per la reorganització del negoci de les companyies aèries? Jules Verne va descriure com ningú Islàndia en el seu llibre Viatge al centre de la terra, però potser Islàndia serà, a la fi, la raó de ser d’un altre novel·la, De la Terra a la lluna veritable metàfora d’una societat avançada que fracassa davant dels reptes més antics.

Llibre: Tintin. Aterratge a la Lluna d’Hergé

Pel·lícula: Aterriza como puedas d’Abrahams i Zucker

Música: Frío sin ti de Navajita Plateá

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

8 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Mertxe { 04.18.10 at 22:09 }

Jo m’he estat fent preguntes similars aquests dies, com potser que estem al segle XXI i es paralitzi mitja Europa per uns cendres. Potser no estem tant evolucionats com pensem…

2 YuriBCN { 04.19.10 at 7:57 }

Oh, i tant que estem evolucionats! Massa i tot. A mi em sembla que el que passa és que la societat espera, exigeix, un nivell de risc zero, quan això no és possible.
I els i les polítics reaccionen a les demandes dels seus electorats. Es fan les següents preguntes: I si cau un o més avions per culpa de la pols volcànica? I si es moren milers de malalts de la grip A? Seré responsable de vides perdudes! Em penjaran! Mama, por! Volen risc zero? Doncs els dono risc zero.
És un efecte semblant a les assegurances dels metges americans, una de les raons pel cost astronòmic de la salut a EUA: si no faig totes les proves i tractaments possibles, em faran una demanda per “malpractice”. Doncs, risc mínim i els dono tot el que volen, encara que vagi en contra dels seus interessos!
Paradoxa i paradigma de les societats evolucionades!

3 Miquel { 04.19.10 at 8:55 }

Bon dia Trina,
Partint de la base que el risc zero no existeix, això que ens expliquen del nuvolot ho començo a veure com molt similar a allò que ens explicaven de les armes d’Irak per justificar aquell disbarat que va venir després i que encara continua o, com tu mateixa insinues, un altre episodi de por tipus grip A per tenir-nos a tots acollonits. Però no ens enganyem, la culpa és nostra per exigir que tot ens ho regulin i ens ho resolguin des de dalt i per escollir els governs de baix perfil i excessivament intervencionistes que tenim. Ara potser pensaràs que el meu comentari és massa liberal pel tipus de lector que té el teu blog però… el pensament és lliure, de fet és de les poques coses lliures que encara ens queden.

4 YuriBCN { 04.19.10 at 9:29 }

Miquel, el que cal no és liberalisme, sinó republicanisme: la implicació i, per tant, la participació la ciutadania en la res pública (la cosa pública). No hi ha prou amb la democràcia representativa, en que es delega tota la responsabilitat en unes persones que, per molta voluntat i vocació hi posin, no satisfaran una ciutadania cada vegada més exigent.
No és qüestió de baixos perfils i suposats intervencionismes: seria massa coincidència que s’està donant el mateix a tot el món, al menys a les democràcies liberals occidentals. Hi ha la mateixa insatisfacció amb els polítics arreu.
Si la ciutadania vol ‘accountablity’, haurà d’aprendre a controlar, a dedicar-se a la república. No es pot ser a missa i repicant!

5 Miquel { 04.19.10 at 10:28 }

YuriBCN,
Només he donat la meva opinió i he deixat constància que el baix perfil dels nostres governs ens porta situacions tan estranyes com la gestió del nuvolot. Segueixo pensant el mateix. Ara bé, tot respectant el teu republicanisme que si l’oposem a la monarquia fins i tot jo mateix podria compartir, no se m’acudiria alliçonar-te sobre allò que ens cal o no ens cal com a col·lectiu, això suposant que tots els membres del col·lectiu pensessin el mateix, que potser és molt suposar.

6 Trina Milan { 04.19.10 at 11:39 }

Mertxe,
aquest fet és la base del post, no explicar-nos com i de quina manera som depenents de mil factors que cap de les nostres tecnologies és capaç de solucionar..
gràcies per passar per aquí..

7 Trina Milan { 04.19.10 at 11:44 }

YuriBCN,
estic d’acord en que les nostres “lleis” no ens asseguren el servei, ni el risc zero que evidentment no existeix. Altra cosa és poder demanar explicacions, la famosa “acountability” dels anglosaxons, i potser sí que guanyariem una mica de qualitat encara que com diu en Miquel, no tots estariem tampoc d’acord…és la paradoxa de la demos front l’individu…
salut i gràcies per passar per aquí

8 Trina Milan { 04.19.10 at 11:48 }

Miquel,
tu creus que el pensament liberal no s’escau a aquest bloc?…potser és que estem construint un pensament que vagi de l’ortodòxia al liberalisme passant pel núvol…;) Disculpa la broma, però és ben bé que si no som capaços de fer un exercici d’imaginació per a situar-nos en l’anàlisi critica de la realitat, patirem molt; de l’individu a la massa només hi ha un pas, i les masses no són iguals però les normes globals sí que ho s´´on, i tinc la sensació de que les grans normes estan ofegant les masses, per molt grans que siguin…una abraçada

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>