Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Una nova forma de fer política?

La campanya electoral de les eleccions a la presidència de la Generalitat de Catalunya ha començat, com la primavera. I com la primavera, aquesta campanya fa olor de novetats. Els grans partits catalans, CiU amb la Casa Gran del Catalanisme i PSC amb Causa Comuna,  promouen accions que presenten una imatge de renovació respecte del passat i els partits petits assagen de no perdre identitat front els nouvinguts: plataformes i líders a seques. Tots ho necessiten, les dades sobre la desafecció política assalten les estadístiques i revelen un perill real de que a la fi ningú aconsegueixi la validació política i democràtica per a governar, alhora que dona pas a la possibilitat d’arribada de formacions sense una ideologia clara que aprofiten el descontentament ciutadà per a fer-se un lloc de representació i obtenir els beneficis de l’estructura democràtica, atomitzant l’arc parlamentari i abocant-nos a una molt perillosa italianització de la política catalana. Alguns factors s’hauran de tenir en compte. Està de moda comparar les estratègies amb la campanya que va portar Obama a la presidència dels USA, el model és interessant.

Demostrar que el candidat és un líder, que el programa i l’equip són engrescadors i que s’adiu amb les necessitats de la majoria i arribar a tots els qui poden votar per aconseguir que ho facin, són les necessitats fonamentals d’una bona campanya. I ara a més, amb estratègies també a la xarxa, o, sobretot a la xarxa. El model Obama és el model actual a seguir. Un líder carismàtic que emociona a la gent, que és capaç de fer saltar llàgrimes amb un discurs, mobilitzant masses de desencantats, d’aquells que mai havien anat a  votar com els joves, o d’aquells que no havien estat mai considerats públic rellevant com els hispans o els asiàtics. Amb una estratègia clara que passa, per exemple, per incloure en els discursos frases específiques sobre aquests nous grups socials; augmentant la seva presència en funció de les dades en temps real que les xarxes socials i la tecnologia li proporcionava. Va fer per tant que Internet i la comunicació fossin un instrument per a una estratègia amb contingut ideològic, amb idees clares, amb cares noves i adreçat a segments ciutadans en qui ningú abans s’havia fixat o per desidia o per menyspreu; fent-los molt rendibles electoralment.

Traslladar el model a casa nostra és el repte. Fer una proposta que aculli a tothom, inclosos aquells que no estaven previstos en el segment del votant del partit corresponent; reescriure un programa on s’arribi a tots però amb una base ideològica clara i amb coherència amb el propi partit. No és veritat que les ideologies s’acabessin amb la caiguda del mur de Berlin, en realitat l’oblit de la ideologia és una de les claus de la desafecció. Fer un bon equip liderat amb convenciment que transmeti el missatge als qui han de votar. I tenir molt en compte la xarxa i la seva sinuosa entrada a les vides de la gent. No per no ser-hi o no creure-hi, estem lliures de la influència d’Internet en la transmissió de tendències, d’opinió. En aquest moment molts continguts dels mitjans de comunicació tradicionals ja són extrets del que la xarxa crea a cada moment. La utilització de les xarxes socials és el boca-orella més rendible de la història, acosta als individus aterritorialment i atemporalment. La recepta és clara: renovació, programa sense dubtes ideològics, compromís, coherència i veracitat, comunicació i xarxes. Algú podria pensar que és difícil, en tot cas, és obligatori si volem sobreviure com a societat.

Llibre: La audacia de la esperanza de Barack Obama

Pel·lícula: The ghost writer de Roman Polanski

Música: Fortunate son de Credence Clearwater Revival

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

11 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Twitter Trackbacks for Una nova forma de fer política? — Platxèria [trinamilan.cat] on Topsy.com { 03.28.10 at 19:13 }

[...] Una nova forma de fer política? — Platxèria trinamilan.cat/2010/03/28/una-nova-forma-de-fer-politica – view page – cached Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món Filter tweets [...]

2 Quim Loras { 03.28.10 at 19:17 }

Bona tarda, interessant reflexió, només un comentari, ahir via twitter vaig fer la mateixa associació que tu: PSC amb Causa Comuna, i em varen caure unes poques “collejas”, sembla que això de #causacomuna és una cosa oberta a tothom i participativa gens sectària etc etc… jo m’ho vaig creure es clar (mode irònic)

3 Trina Milan { 03.28.10 at 19:34 }

Bona tarda Quim,
gràcies per la teva aportació. Crec que ningú pot obviar que Causa Comuna és una proposta del PSC, coordinada per Raimon Obiols, i que cerca la millora de la qualitat política i democràtica, tal i com ahir van expressar els qui van intervenir en la trobada a la qual vaig assistir, no penso que ningú s’exclami del que he escrit al post. Tots els intents de renovació i aposta per la democràcia i l’acció política seriosa tenen interès i són lloables, i els que fan els partits, especialment dels que tenen la possibilitat de governar, són de la màxima importància.

4 Dani Gàmez { 03.28.10 at 19:48 }

De totes maneres, ara per ara a Catalunya i a Espanya no tenim un líder (sigui del partit que sigui) que tingui la capacitat per liderar un projecte de país. I aquests desencantats de la política o dels polítics no tenen cap referent que sigui capaç d’englobar les seves idees. Plataforma per Catalunya és un dels partits que apareixen com a bolets quan les coses van maldades i la crisi comença a afiançar-se i camuflar-se entre les classes mitges i baixes de la societat. Sembla que no tindrà representació (si més no ara per ara), però de totes maneres que aparegui un partit com aquest és suficient motiu perquè tots plegats reflexionem de la societat que estem creant.

Per altra banda, hi ha la possibilitat de tenir una “berlusconització” de la política catalana i espanyola. Espero no veure la part política de la Belen Esteban :p. Els ciutadans hem de reflexionar però els partits polítics també cal que ho facin. Calen canvis i no ens podem esperar més. No podem esperar a que sigui massa tard.

5 Trina Milan { 03.28.10 at 20:05 }

Dani,
sí, és tan important que ningú pot quedar absent de la necessària reconversió, regeneració, o diguem-li com vulguem…apuntes molt bé algunes de les necessitats..i tot plegat per a una societat que es merexi alguna cosa més que “belensestebans”…gràcies per la teva visita a Platxèria..

6 Josep Puig Pelat { 03.28.10 at 21:19 }

Confiem que mai es tracti la comuna d’aquesta acepció del nostre diccionari
f. [LC] Instal·lació on s’orina i es fan les defecacions consistent en un seient proveït d’un forat que comunica amb un dipòsit on s’acumulen les matèries brutes.

7 Trina Milan { 03.28.10 at 22:45 }

Josep,
estic segura que ningú ho ha pensat des d’aquest punt de vista, ni tan sols tu..segur.
bnit, i gràcies per la visita a aquest bloc que té com a base de la conversa que genera el respecte a tothom que hi parla i de qui es parla.

8 Miquel { 03.29.10 at 8:23 }

Trina,
Realment penses que aquesta moderna estratègia que expliques tindrà alguna credibilitat si a les llistes hi veiem les mateixes cares de sempre?

9 Trina Milan { 03.29.10 at 10:22 }

Miquel,
l’estratègia és clarament de renovació, els qui poden decidir, hauran de fer-ho; sinó, el resultat serà el de sempre. Hi ha gent que podria fer molt, esperem que sigui possible..
una abraçada

10 @jrosell { 03.29.10 at 13:26 }

Llegint “Yes we did” em vaig adonar que qui realment va fer possible l’exit va ser l’organització en meritocracia de la campanya. El propi votant esdevenia el líder que articulava la seva comunitat i que creava xarxa.
Donada l’estructura dels partits, no crec que aquest model sigui el que funcioni aquí. Potser m’enduc una sorpresa…

11 Trina Milan { 03.29.10 at 17:14 }

Jordi,
exacte, els qui van aconseguir el miracle van ser els que van construir una campanya on tothom tenia paper, i estava perfectament organitzat, sense prèvies. Sobretot perquè molts dels que van ser després responsables, no contaven per a les grans estructures de partits per la seva procedència, com intento explicar en el post. I no crec que sigui només un problema d’estructura de partits d’aquí, també hi ha un component de creença en altres, en renovar la forma de fer política per atraure aquells que ara no en volen saber res…és molt complicat, però és obligatori….gràcies per la teva aportació

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>