Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Utilitzar la xarxa sense quedar atrapat

He participat en una taula rodona sobre Internet i els seus usos a l’Escola Montessori-Palau de Girona, en companyia d’Irene Alcaide i Puri Cosgaya, policies especialitzades en delictes a la xarxa; Josep Matas, advocat especialitzat en normativa i internet, i el company de xarxes Josep Maria Ganyet @ganyet, moderat per Clara Jordan, periodista de Catalunya Radio. El tema és pertinent i especialment significatiu en un entorn com el de l’escola Montessori perquè la pedagogia del mètode Montessori s’adiu perfectament amb el que Internet ens provoca. Maria Montessori, pedagoga i metgesa de principis del segle XX deia que “L’Educació no havia de ser només impartir coneixement, sinó el camí per a la realització de les persones.” I de fet la forma de generar i compartir coneixement que ha produït la Viquipèdia, un dels productes més coneguts de la xarxa, és justament això.

La conversa que vam tenir a l’Escola Montessori-Palau, davant d’un nombrós públic de pares i mares, professorat i alguns alumnes, va ser interessant. El títol remetia a un cert estat de prevenció latent que hom detecta quan parlem d’Internet i dels ordinadors; i que per a aquells que professionalment han de vetllar per la legalitat i la seguretat de les persones, és clau. Però l’equilibri està, com vam concloure, en l’aplicació del sentit comú a tota utilització d’unes eines que no són tecnològicament comparables a res que haguéssim conegut prèviament. De fet, tots vam estar d’acord en que la rapidesa és una de les característiques de la nova societat-xarxa i que l’aplicació de les estratègies d’assaig-error i sentit comú, són les que tenen més sentit. Interconectar asíncronament i aterritorialment amb milions de persones és per primera vegada fàcil i relativament poc costós, generar continguts a partir de qualsevol acció és la gran novetat, i poder indexar-los i trobar-los de forma fàcil, també. Hem posat índex al llibre del coneixement humà.

Segurament per ser a una escola, moltes de les preguntes anaven adreçades a l’aprofitament pedagògic que se’n pot fer. De fet és el més gran repte que cap sistema educatiu ha tingut mai: adequar-se a no tenir la possessió absoluta del coneixement, assumir que l’aprenentatge passa de ser unidireccional a ser bidireccional; i redefinir els rols dels professionals que hi actuen. No és que no siguin necessaris els professionals docents, és que han de modificar les seves estratègies pedagògiques per a facilitar que el que Internet permet ajudi als alumnes a assolir la preparació necessària per a tenir èxit en la societat que els espera. No podem plantejar-nos ja si els infants passen masses hores davant d’un ordinador, ells ja estan permanentment conectats via mòbil, via playstation; l’ordinador el tindran a la taula de l’escola i a casa, i de la bona utilització que se’n faci de totes aquestes pantalles serà del que ens hem de fer responsables com a adults. En el rebost van quedar temes com el de pagar pels continguts a la xarxa o el de les noves professions que aquesta genera. Continuarà.

Llibre: El mètode de Maria Montessori

Pel·lícula: Millenium 3: La reina en el palacio de las corrientes de aire de Daniel Alfredson

Música: Via con me de Paolo Conte

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

6 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 sergi rosell { 03.04.10 at 11:46 }

Control sobre l’ús i equilibri en els horaris. No poden estar exclusivament enganxats a l’aparell. La vida és virtual i també real. Hi ha que viure les dues equlibradament i fer-ne bon ús, i fins i tot que es retroalimentin entre elles. Un petò.

2 Trina Milan { 03.04.10 at 11:47 }

Exacte, Sergi, de fet és sentit comú aplicat a qualsevol cosa que haguem de fer o decidir…gràcies per la “visita” al blog..;)

3 Josep M. Ganyet { 03.05.10 at 19:20 }

Va ser molt interessant el debat i les aportacions de participants i pública assistent. @sergi l’aparell és accessori (en ambdòs sentits de la paraula). El tema és que no hi ha opció a estar connectats o no: sempre n’estem. El quid és com gestionar aquest always-on pel millor aprofitament individual i col·lectiu.

4 Josep Matas { 03.05.10 at 21:06 }

Encantat de retorbar-vos aquí Josep Maria i Trina. Després d’escoltar-te l’altre dia, crec que un bon títol de la Taula per tu, millor que “…sense quedar-hi atrapats”, hauria estat “com utilitzar la xarxa de forma elàstica per a pujar més enlaire i a sobre passar-s’ho bé” :-) . Una abraçada

5 Trina Milan { 03.06.10 at 13:10 }

Exacte, Josep Maria (@ganyet) ho explica tal i com vam concloure en el debat, gestionar amb sentit comú, que tampoc és cap novetat, només que sembla que amb les tecnologies que semblen màgiques a vegades la por al desconegut genera recel….
una abraçada i fins aviat

6 Trina Milan { 03.06.10 at 13:13 }

Josep,
va ser un plaer compartir taula, i sí, potser tens raó; jo m’ho passo bé a la xarxa a més de treballar-hi…la percepció de les persones és diversa, però com he dit abans, crec que els que vam ser a la taula, tot i la diversitat, varem donar un missatge comú i a més coherent.
Una abraçada i fins aviat

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>