Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Observant Facebook

Facebook està trencant esquemes. El que va començar com un “llibre de cares”, traducció lliure i literal de l’anglès, es va convertir en el primer portal de contactes però ara ja està esdevenint el cercador de marques. El fet de que les dades personals siguin el primer que hom demana quan s’entra a Facebook comporta que aquesta xarxa social obtingui una informació molt valuosa sobre les persones, les seves relacions però també les seves preferències. Mai haviem tingut un espai on s’emmagatzemés tanta informació personal susceptible de ser utilitzada, tant pels uns com pels altres.No podem obviar però que existeixen molts prejudicis sobre la utilització de la informació per part d’ens supra xarxa, per les pròpies empreses, per altres usuaris, de fet, en alguns països s’està augmentant l’edat d’accés al perfil d’usuari, tot i que això és fàcilment solucionat per qui vol.

Però per què Facebook està arribant a ser més poblada que molts països o més consultada que molts mitjans? Un dels principals factors és l’accessibilitat facilitada pels mòbils que augmenten exponencialment l’usabilitat; d’altra banda els comentaris dels amics que trobes a facebook sobre una determinada marca  o sobre accions específiques són molt més fiables per a la resta de membres de la comunitat perquè estan fets des de l’experiència i venen directament, sense intermediaris. Facebook és el boca-orella de la xarxa que més incrementa el seu potencial. Tot i que les investigacions sobre la relació entre l’individu i el seu entorn a una xarxa social diuen que no passen de 150 persones, com explica l’antropòleg Robin Dunbar a The Times , la realitat fa que sigui molt rendible que un comentari fet per l’usuari i replicat dins d’un grup o recomanat per un perfil determinat de gent, es converteixi en or pur per a les empreses que busquen situar els seus productes en el mercat i amb un cost pràcticament zero respecte de les grans campanyes de màrqueting.

Des de l’antropologia és interessant fer notar que les relacions virtuals són un mirall de les relacions reals però tenen les seves pròpies estratègies que són noves, i que canvien molt ràpidament. Potser no som capaços en la vida real de mantenir el contacte amb 150 amics, però a la xarxa no passa res si els tens endreçats per etiquetes, per relacions, per interessos, per vegades que contactes; la tecnologia ens permet millorar l’ordre i l’ús. Un llibre va ser un objecte molt més valuós a partir de que va incorporar un índex. Doncs això. En realitat és molt més important quin és el teu grau d’interacció amb els amics de Facebook, la forma en que accedeixes a ells no és tan rellevant. Per això no importa tant el nombre d’amics, que facebook té limitat a cinc mil per persona, sinó les conseqüències de les relacions. Un clic, efecte papallona.

Llibre: La odisea de la humanidad de Robin Dunbar

Pel·lícula: Shutter Island de Martin Scorsese

Música: Fallin’For you de Colbie Caillat

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

11 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Eva Snijders { 02.24.10 at 13:39 }

Hola Triina,
M’agrada veure com la teva mirada d’antropòloga es posa sobre aquest fenòmen. Moltes vegades he pensat que les relacions virtuals es regien per les mateixes regles de les reals (basades en el sentit comú), i últimament me’n adono de que no: estem canviant la forma de relacionar-nos. Trobo que tenim sort de viure en una época tan “interessant”, que ens dona la possibilitat de reinventar-nos com a individues i com a grup.
Una abraçada,
Eva

2 Trina Milan { 02.24.10 at 13:42 }

Eva,
l’antropologia és un instrument “carregat de futur”, com deia el poeta. A mi em serveix molt la mirada antropològica per a analitzar el fenomen que significa Internet i les seves eines per a nosaltres com a espècie, com a humans. No és gratuït que siguem capaços de relacionar-nos més ràpid, amb més gent i de formes diverses, nosaltres com a humans estem canviant més en el primer deseni del segle XXI que en llargs períodes anteriors, i tot es deu al silici..bé al silici i a les ments que pensen..
una abraçada

3 Albert { 02.24.10 at 17:33 }

Penso que el Facebook està morint d’èxit. La informació que es rep és tanta que al final no acabes fent cas a res. Jo, per exemple, estic pensant en doanr-me de baixa, perquè només m’omple el correu de mails.

4 Miquel { 02.24.10 at 18:02 }

Llegint això teu d’avui hom podria treure la conclusió –vull creure que equivocada- que amb aquest negoci hi tens alguna mena de comissió. Dius que “la relació entre l’individu i el seu entorn a una xarxa social diuen que no passen de 150 persones”, i jo aquesta xifra encara la trobo prou elevada. Però suposem que 150 és una xifra assequible per a algunes persones, però llavors per altra banda sovint et trobes amb perfils de facebook amb centenars i fins i tot milers d’”amics”. De fet, tinc comprovat que hi ha gent que es dedica a col•leccionar frívolament “amics” al facebook sense conèixer-los de res, com aquell que col•lecciona xapes d’ampolles de cava. Res a dir, aquí la democràcia encara vigeix i de moment cadascú pot col•leccionar el què vol, però convindràs amb mi que no és la mateixa cosa. El resum és que aquests senyors de facebook com més “amics” s’hi vagin apuntant millor, més s’incrementa la seva fabulosa base de dades, que després poden comercialitzar a tercers per valor de milions de dòlars sense que els usuaris ho sàpiguen ni rebin cap compensació per la seva involuntària col•laboració en el negoci. L’altre dia discutia amb una persona que hi entén molt si això del facebook acabarà sent de pagament, i jo estic d’acord que això pot arribar, però no en el sentit que nosaltres paguem a facebook sinó que facebook ens pagui a nosaltres una part dels seus fabulosos beneficis.

5 @jrosell { 02.25.10 at 10:09 }

Trina, quin llibre em recomanes per introduir-me a la antropologia a les relacions socials per Internet?
De veritat que la frase “”No importa tant el nombre d’amics a Facebook, sinó les conseqüències de les relacions” m’ha deixat sense paraules.
Albert, facebook no està morint d’exit està canviant la forma d’asimilar informació online. Organitzacio analitica de la informació vs Organització social de la informació.
Miquel a nivell informatic pensa que un correu electronic estan dins del mercat negre dels “Spammers”, suposo que el SPAM 2.0 és el Número d’amics. Això crec que ha sigut culpa dels propis indicadors 2.0 per medir.

6 uberVU - social comments { 02.25.10 at 10:12 }

Social comments and analytics for this post…

This post was mentioned on Twitter by pazinguez: RT @trinamilan: New blog post: Observant Facebook http://trinamilan.cat/2010/02/24/observant-facebook/...

7 Trina Milan { 02.25.10 at 10:48 }

Albert,
potser tens raó en decidir donar-te de baixa, l’spam que genera el facebook és a vegades molest; la gràcies de les xarxes és que si tu vols, pots marxar; és evident que molta informació no estarà controlada, però si més no, a tu, no t’arribarà…
gràcies

8 Trina Milan { 02.25.10 at 10:52 }

Miquel,
ja m’agradaria tenir beneficis de facebook, no és el cas; i estic d’acord amb el teu plantejament perquè justament el que dic és que no és tan important el nombre com la qualitat de les relacions que es posen en marxa…és decidir que selecciones en funció de retorns, de fet s’assembla a la realitat tot i que no exactament, alguna cosa es modifica i analitzar això és el que intento..
una abraçada

9 Trina Milan { 02.25.10 at 11:03 }

Jordi,
de fet no hi ha gaire recerca sobre xarxes socials perquè ho estem construïnt i sobre la marxa estem arribant a conclusions; en tot cas per introduir-te a l’antropologia i internet podries llegir Woolgar, S. (2005) ¿Sociedad virtual? Barcelona: Ed. UOC.
salut

10 @jrosell { 03.02.10 at 22:02 }

Deu ser bo… “Woolgar, S. (2005) ¿Sociedad virtual? Barcelona: Ed. UOC.” Esgotat.

11 Trina Milan { 03.04.10 at 9:04 }

@jrosell: upss….mira aquest: Nakamura, Lisa. (2007) Digitizing Race: Visual Cultures of the Internet. Univ Of Minnesota Press

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>