Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Twitter, what?

Justament una conversa a Twitter ha provocat aquest post. Amb els amics @danigamez i @UICbarcelona hem intercanviat opinions a partir d’un enllaç retwitejar de l’entrevista a @oriollado amb el qual estic bastant d’acord. De fet el fenòmen Twitter és molt recent en el temps, com la majoria de les xarxes socials, fa un any no el fèiem servir pràcticament i ara s’està convertint en referent per a molts espais de comunicació.  En vam començar a parlar seriosament fa relativament pocs mesos, de fet en una entrevista que em va fer l’amic @mcimino per a Sowre vaig dir que Twitter per a mi és una rambla on hi ha gent amb la que converses; davant la qüestió: què busques a Twitter? la meva contesta va ser: jo no busco a Twitter, jo trobo a Twitter. Amb això vull dir que la riuada de comentaris en 140 caràcters dona per molt i cada vegada més.

Quan explico a algú què és Twitter el primer que em serveix és recordar com de difícil era fer-li cas al profe que ens ensenyava a fer resums a l’escola i que ens insistia en que buscar l’essencial era el més important per a aprendre. El primer repte doncs és el seu valor afegit, el que t’obliga a buscar l’essencial, i a més d’enllaçar informació, per tant una frase de 140 caràcters esdevé una píndola informativa de molta potència. A més la capacitat de transmissió ràpida i d’interrelació entre usuaris facilita la comunicació i d’informacions relacionades, que es converteixen en objecte rendible per a ús immediat, facilitant a més llistes d’usuaris i etiquetatge dels missatges. Hi ha professions per a les quals el Twitter és una eina preciosa: el periodisme, la gestió de recursos humans, l’educació, són sectors on aquest canal social de comunicació es demostra útil i canvia dinàmiques. Què tal fer exercicis de resumir o de vocabulari a l’escola fent servir Twitter? Ens ha frapat que Antoni Bassas ens informés des d’Haití per Twitter; i estan apareixen ofertes de feina comunicades àgilment per aquest mitjà.

Utilitzar Twitter també comporta que les eines tecnològiques que utilitzem canvien, és molt més fàcil amb un mòbil fer el seguiment que amb un ordinador; aplicacions com tweetdeck o echofon ho faciliten. Lligar Twitter a d’altres xarxes com Facebook o els blogs augmenten la seva viralitat. Canvia el concepte perquè canvia el suport, modifica la forma de fer perquè modifica la forma de comunicar, per continent i per contingut. Exemples de com és de díficil aturar una eina tan simple però tan potent són els relacionats amb política com la presència del president Obama o en canvi, la prohibició de twitter del govern de la Xina. És un dels reptes de la societat en xarxa, admetre la comunicació instantània i la possibilitat d’ús individual de la comunicació perquè facilita poder prendre decisions i per tant no és del gust de tothom, però Twitter, com els social media en general han vingut per a quedar-se.

Llibre: The Twitter Book de Tim O’Reilly i Sarah Milstein

Pel·lícula: A single man de Tom Ford

Música: Hurricane de Bob Dylan

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

19 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Dani Gàmez { 02.17.10 at 12:10 }

gràcies per la menció. el llegiré detingudament i et faré un comentari sobre el contingut ;)

2 Trina Milan { 02.17.10 at 12:25 }

així ho espero Dani,
mil gràcies

3 uberVU - social comments { 02.17.10 at 13:25 }

Social comments and analytics for this post…

This post was mentioned on Twitter by trinamilan: New blog post: Twitter, what? http://trinamilan.cat/2010/02/17/twitter-what/...

4 Josep Mª { 02.17.10 at 13:32 }

Molt bon article Trina… resumeixes a la perfecció l’essència d’aquesta eina!

5 Miquel { 02.17.10 at 13:32 }

Trina,
L’entrevista de Vilaweb a l’Oriol la compro tota sencera menys en títol “El Twitter és una eina (no un entreteniment)” doncs penso que el twitter TAMBÉ pot ser un entreteniment, de fet conec gent que utilitza aquesta eina EXCLUSIVAMENT com un entreteniment.
El teu post d’avui també me’l quedo tot i si haig d’escollir una frase em quedo amb la darrera, i sobretot amb allò que dius que “no és del gust de tothom”, com tampoc ho és la democràcia, la prova del cotó que algunes coses bones deuen tenir tant el twitter com la democràcia.

6 Trina Milan { 02.17.10 at 15:06 }

Josep M.,
gràcies, tots estem explorant les xarxes, i fer una aturada per pensar-les és important. Creació cooperativa..;)
una abraçada

7 Trina Milan { 02.17.10 at 15:14 }

Miquel,
gràcies per “comprar” el post, ja saps que la teva opinió és molt important per mi, tens la capacitat d’analitzar i destriar el gra de la palla.
I gràcies per “saber” trobar la semàntica oculta, ja saps com t’agraeixo la teva proximitat. Gracies.

8 Dani Gàmez { 02.17.10 at 22:37 }

Una vegada llegit el text em quedo amb la darrera frase. Els mitjans de comunicació han vingut per quedar-se. D’aquí a pocs “dies” veurem com neixen d’altres xarxes socials que fan tindran més o menys sort a l’hora de penetrar en la societat. Els individus decideixen l’eina que funciona i la que no. La que agrada i la que és rebutjada. Però el que està clar és que la nova porta que han obert les xarxes no desapareixerà. La xarxa permet informar-se, formar-se, educar, riure, etc. Ara els ciutadans hem pres el poder de la situació. Tenim poder de paraula. Tenim veu i vot. I això no es deixarà perdre així com així.

9 Albert { 02.17.10 at 22:56 }

Com el Miquel, crec que el Twitter pot portar a terme les dues funcions: entretenir i ser útil per al treball. D’aquí en radica, també, el seu èxit.

10 Jordi { 02.18.10 at 9:21 }

M’agrada aquest article perquè és força difícil explicar Twitter a un neonattecnologic! :)

11 Trina Milan { 02.18.10 at 10:24 }

Dani,
d’acord, és exactament això el que hi ha en el rerefons del text, una forma diferent de gestionar informació i formació; i un repte, saber entendre-ho…gràcies ;)

12 Trina Milan { 02.18.10 at 10:25 }

Albert,
tens raó, i si no fos això segurament no tindria la mateixa transcendència..
gràcies

13 Trina Milan { 02.18.10 at 10:25 }

Jordi,
deu ser que se’m nota que sóc mestra…;-)..gràcies ;)

14 Txerra Cirbián { 02.18.10 at 23:12 }

Dir alguna cosa en 140 caracters no és informar, és dir un titular, l’enunciat d’una notícia. Per l’Antoni Bassas, el twitter era un canal més (fins aquí ja hi ha 142): la seva veu i imatge eren lo important; per això, l’altre dia, amb la nevada a Washington, a falta de càmara va fer servir el seu telèfon mòbil, però no per a fer un tweet, sinò per a enviar la seva crònica. Tota notícia necesita explicar-se, y quant millor ho facis, millor s’entendrà.
Quina diferència hi ha entre enviar un sms dient que m’en vaig a dormir a 100 amics i un tweet (o una frase al facebook)? El cost econòmic. Res més. Això no és informació, és comunicació. I benvinguda sigui, com altres eines i xarxes…

15 Trina Milan { 02.19.10 at 8:52 }

Txerra,
en part si, i en part també és informació perquè els enllaços et porten a d’altres llocs, és a vegades també una reflexió i una conversa, de fet el construeixen les persones i per això també pot ser-ho…;)..una abraçada

16 Ferran { 02.21.10 at 11:13 }

Temo que sóc més d’aquesta última opinió que no pas del sentir general, pel que fa a Twitter. L’utilitzo (poc), però no el trobaria a faltar gens si de sobte desaparegués. Gens ni mica.

Penso que Twitter aplega el mal dels nostres temps: la cerca del titular, de la idea bàsica, per sobre d’allò important: la informació exhaustiva, la reflexió, el temps i l’espai. No, Twitter no m’agrada, com no m’agrada la tendència dels últims anys, en el periodisme (i en tots els àmbits, gosaria dir), de cercar quatre paraules per resumir una qüestió. És molt fàcil manipular d’aquesta manera, i en tot cas no aporta res d’interessant.

Si per mi fos renovaria el periodisme de dalt a baix, començant per la importància dels titulars. I dels Tweets.

Salut des dels berlins, Trina.

17 Trina Milan { 02.21.10 at 18:07 }

Ferran,
totes les informacions són susceptibles de ser resumides, posades en qüestió, i twitter només és un instrument; està clar que a uns els agrada més que a d’altres, com quan la televisió és criticada o estimada a parts iguals, encara hi ha gent que no vol tenir tele a casa…no se pas com s’ho faran però estan en el seu dret…
com va per Berlín?,….una abraçada

18 Ferran { 02.21.10 at 22:43 }

Entenc això que dius, Trina, però és que… no, és que no li trobo cap gràcia. I això de seguir conferències via Twitter, per exemple? Trobo que és per tornar-se boig! Prefereixo mil vegades llegir-me’n un resum, si no la puc seguir sencera.
Bé, és igual, és només una opinió personal :)

Per Berlin tot bé. M’hi he tornat a instal·lat, altre cop “definitivament”, fa només uns dies, fent una feina que em feia (i fa!) molta il·lusió.
Espero que tu també estiguis bé, a la feina i fora.

Abraçada,

19 Trina Milan { 02.22.10 at 9:16 }

Ferran,
me n’alegro molt de la tornada a Berlin….un dia d’aquests vinc a fer-te una visita…una abraçada

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>