Comentaris a: EL paradigma “Harry Potter” http://trinamilan.cat/2010/02/07/el-paradigma-harry-potter/ Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món Fri, 12 Mar 2010 01:46:14 +0000 http://wordpress.org/?v=2.6.2 Per: Trina Milan http://trinamilan.cat/2010/02/07/el-paradigma-harry-potter/#comment-2206 Trina Milan Tue, 09 Feb 2010 11:48:34 +0000 http://trinamilan.cat/?p=1603#comment-2206 Gràcies Kim...tens raó...gràcies per l'enllaç.. Gràcies Kim…tens raó…gràcies per l’enllaç..

]]> Per: Kim http://trinamilan.cat/2010/02/07/el-paradigma-harry-potter/#comment-2205 Kim Tue, 09 Feb 2010 11:23:43 +0000 http://trinamilan.cat/?p=1603#comment-2205 Ricardo Bellino un exemple d'emprenedor al que la universitat tampoc va formar (de fet no va acabar), entrevistat ahir per en Jaume Barberà a Singulars (C33). L'enllaç a l'entevista (paga la pena veure-ho): http://www.tv3.cat/videos/2699510/Ricardo-Bellino-empresari-immobiliari-brasiler Kim Ricardo Bellino un exemple d’emprenedor al que la universitat tampoc va formar (de fet no va acabar), entrevistat ahir per en Jaume Barberà a Singulars (C33).

L’enllaç a l’entevista (paga la pena veure-ho):
http://www.tv3.cat/videos/2699510/Ricardo-Bellino-empresari-immobiliari-brasiler

Kim

]]> Per: Trina Milan http://trinamilan.cat/2010/02/07/el-paradigma-harry-potter/#comment-2204 Trina Milan Mon, 08 Feb 2010 23:17:55 +0000 http://trinamilan.cat/?p=1603#comment-2204 Albert, has fet un manifest que signaria al cent per cent, amb alguna esmena: per què un president de la Generalitat i no una presidenta? jo crec que ja toca (no tenim gaires persones de raça negra que ens puguin fer la competència per aquí a les dones i disculpa l'agra metàfora..). Totalment d'acord amb sous dignes més complements en funció d'objectius per a funcionaris i polítics, i definir objectius aquí és la clau; no serà fàcil però sempre donarà més bon resultat aque ara. Compromís dels pares i mares, doncs sí, perquè algunes vegades, com a mestra i professora me les he vist magres per a poder parlar amb alguns pares i mares, que desprès són els primers que es queixen de resultats; no han vist a les pelis americanes com de participatius són allà? i això em porta cap al concepte d'empreneduria i de cultura. La nostra cultura no té en els seus components el de fomentar l'empreneduria, els pares i mares no sabrien ni com posar-s'hi; quan hem vist generalitzadament models d'emprenedors en els mitjans? i per què no empresaris que vé a ser el mateix?..tenim molt de camí per recòrrer i al contrari que tu, no crec que sigui una utopia..les utopies, com deien els surrealistes i anarquistes que van somiar a principis de segle XX, són les que fan avançar les societats. La utopia és una obligació en aquest moment, gràcies per descriure-la aquí....una abraçada Albert,
has fet un manifest que signaria al cent per cent, amb alguna esmena: per què un president de la Generalitat i no una presidenta? jo crec que ja toca (no tenim gaires persones de raça negra que ens puguin fer la competència per aquí a les dones i disculpa l’agra metàfora..). Totalment d’acord amb sous dignes més complements en funció d’objectius per a funcionaris i polítics, i definir objectius aquí és la clau; no serà fàcil però sempre donarà més bon resultat aque ara. Compromís dels pares i mares, doncs sí, perquè algunes vegades, com a mestra i professora me les he vist magres per a poder parlar amb alguns pares i mares, que desprès són els primers que es queixen de resultats; no han vist a les pelis americanes com de participatius són allà? i això em porta cap al concepte d’empreneduria i de cultura. La nostra cultura no té en els seus components el de fomentar l’empreneduria, els pares i mares no sabrien ni com posar-s’hi; quan hem vist generalitzadament models d’emprenedors en els mitjans? i per què no empresaris que vé a ser el mateix?..tenim molt de camí per recòrrer i al contrari que tu, no crec que sigui una utopia..les utopies, com deien els surrealistes i anarquistes que van somiar a principis de segle XX, són les que fan avançar les societats. La utopia és una obligació en aquest moment, gràcies per descriure-la aquí….una abraçada

]]> Per: albert garcia pujadas http://trinamilan.cat/2010/02/07/el-paradigma-harry-potter/#comment-2203 albert garcia pujadas Mon, 08 Feb 2010 22:57:09 +0000 http://trinamilan.cat/?p=1603#comment-2203 Gràcies per la referència Trina. Jo també m’afegeixo al grup d’aquells a qui la universitat no els va formar per a poder portar a terme les seves empreses. El problema és molt gruixut i va més enllà de l’escola i la universitat. Com ja han citat alguns comentaris, es tracta d’un problema transversal i cultural, de tota la nostra societat. Diria que estem davant del que s’anomena como un problema estructural. Per la meva activitat docent (oh paradoxa) estic fart de parlar amb alumnes amb excel•lents expedients acadèmics, idiomes i bona experiència, que només fan que queixar-se que a la seva empresa no els hi deixen fer això o alló. Estem massa aburgesats. Ho hem tingut massa fàcil. Risc? No, gràcies. Si tinguès que donar la meva opinió sobre com començar a solucionar-ho diria que hauríem de començar per convèncer i a ensenyar als que avui tenen fills a educació infantil, per a que comencessin a educar als seus fills ens els valors de la empreneduria. Després eliminaria el privilegi de la feina de per vida dels funcionaris i els hi posaria un sou fix i un variable elevat, així com uns objectius ambiciosos a aconseguir... Mestres i professors d’universitat, especialment inclosos. Ah! M’oblivadava. També encarregaria a un head-hunter que busqués el nou president de la Generalitat, a tots i cadascun dels consellers i les seves corresponents direccions generals. A tots ells els hi augmentaria el sou i al nou president li multiplicaria per deu el sou actual (com a mínim) Sé que res d’això succeirà. Ara el més important són les maleïdes vegueries, com en el seu moment va ser l’Estatut, limitar la velocitat o la setmana vinent quan obrim una embaixada a l’Antàrtida. gràcies! Gràcies per la referència Trina. Jo també m’afegeixo al grup d’aquells a qui la universitat no els va formar per a poder portar a terme les seves empreses.

El problema és molt gruixut i va més enllà de l’escola i la universitat. Com ja han citat alguns comentaris, es tracta d’un problema transversal i cultural, de tota la nostra societat. Diria que estem davant del que s’anomena como un problema estructural.

Per la meva activitat docent (oh paradoxa) estic fart de parlar amb alumnes amb excel•lents expedients acadèmics, idiomes i bona experiència, que només fan que queixar-se que a la seva empresa no els hi deixen fer això o alló. Estem massa aburgesats. Ho hem tingut massa fàcil. Risc? No, gràcies.

Si tinguès que donar la meva opinió sobre com començar a solucionar-ho diria que hauríem de començar per convèncer i a ensenyar als que avui tenen fills a educació infantil, per a que comencessin a educar als seus fills ens els valors de la empreneduria.

Després eliminaria el privilegi de la feina de per vida dels funcionaris i els hi posaria un sou fix i un variable elevat, així com uns objectius ambiciosos a aconseguir… Mestres i professors d’universitat, especialment inclosos.

Ah! M’oblivadava. També encarregaria a un head-hunter que busqués el nou president de la Generalitat, a tots i cadascun dels consellers i les seves corresponents direccions generals. A tots ells els hi augmentaria el sou i al nou president li multiplicaria per deu el sou actual (com a mínim)

Sé que res d’això succeirà. Ara el més important són les maleïdes vegueries, com en el seu moment va ser l’Estatut, limitar la velocitat o la setmana vinent quan obrim una embaixada a l’Antàrtida.

gràcies!

]]> Per: Trina Milan http://trinamilan.cat/2010/02/07/el-paradigma-harry-potter/#comment-2202 Trina Milan Mon, 08 Feb 2010 20:34:55 +0000 http://trinamilan.cat/?p=1603#comment-2202 Eduard, per suposat que vull llegir el que estàs escrivint, la teva experiència a India és molt important, a vegades ens sembla que el nostre "primer món" és l'únic que pot fer avançar la gent, i això no és veritat, allà on s'ha de fer més esforç és on es recullen més resultats...t'espero, una abraçada Eduard,
per suposat que vull llegir el que estàs escrivint, la teva experiència a India és molt important, a vegades ens sembla que el nostre “primer món” és l’únic que pot fer avançar la gent, i això no és veritat, allà on s’ha de fer més esforç és on es recullen més resultats…t’espero, una abraçada

]]> Per: Trina Milan http://trinamilan.cat/2010/02/07/el-paradigma-harry-potter/#comment-2201 Trina Milan Mon, 08 Feb 2010 20:32:49 +0000 http://trinamilan.cat/?p=1603#comment-2201 Kim, tens tota la raó, l'educació és una feina de tots, pares i mares, professors i mestres, i polítics i empreses, és massa important l'educació com per no fer tot per a millorar-la i fer-la protagonista de la societat del coneixement...una abraçada Kim,
tens tota la raó, l’educació és una feina de tots, pares i mares, professors i mestres, i polítics i empreses, és massa important l’educació com per no fer tot per a millorar-la i fer-la protagonista de la societat del coneixement…una abraçada

]]> Per: Edu http://trinamilan.cat/2010/02/07/el-paradigma-harry-potter/#comment-2200 Edu Mon, 08 Feb 2010 17:14:37 +0000 http://trinamilan.cat/?p=1603#comment-2200 M'ha agradat molt l'apunt Trina, molt bo el paral·lelisme. Aquests dies estic escrivint un article que resumeix la feina que vaig estar fent a l'escola de l'Índia. A la introducció hi comento que en l'escenari actual, en plena Societat de la Informació, cada cop resulta més obvi que l’èxit no està només basat en què sabem o quant sabem, sinó en la nostra habilitat per pensar i reaccionar d’una forma creativa. Però els sistemes educatius i els models tradicionals d’aprenentatge no solen estar enfocats a desenvolupar aquest pensament creatiu. Crec tal com diuen per aquí dalt, que els sistemes educatius s'han d'adaptar als nous temps, les escoles i també les universitats, i caldrà que tots els actors s'hi impliquin. Si em deixes, quan l'acabi m'agradaria enviar-te l'article. M'agradaria tenir feedback i comentaris d'algú molt més ficat en el tema que no pas jo. Salut! M’ha agradat molt l’apunt Trina, molt bo el paral·lelisme. Aquests dies estic escrivint un article que resumeix la feina que vaig estar fent a l’escola de l’Índia. A la introducció hi comento que en l’escenari actual, en plena Societat de la Informació, cada cop resulta més obvi que l’èxit no està només basat en què sabem o quant sabem, sinó en la nostra habilitat per pensar i reaccionar d’una forma creativa. Però els sistemes educatius i els models tradicionals d’aprenentatge no solen estar enfocats a desenvolupar aquest pensament creatiu.

Crec tal com diuen per aquí dalt, que els sistemes educatius s’han d’adaptar als nous temps, les escoles i també les universitats, i caldrà que tots els actors s’hi impliquin.

Si em deixes, quan l’acabi m’agradaria enviar-te l’article. M’agradaria tenir feedback i comentaris d’algú molt més ficat en el tema que no pas jo.

Salut!

]]> Per: Kim Ruiz http://trinamilan.cat/2010/02/07/el-paradigma-harry-potter/#comment-2199 Kim Ruiz Mon, 08 Feb 2010 10:32:16 +0000 http://trinamilan.cat/?p=1603#comment-2199 Crec que no hi ha dubte que el nostre sistema educatiu s'està quedant obsolet i que és necessari que s'adapti als nous temps. I això demana la implicació de tots els actors que formen part del sistema. Quan parlo dels actors penso primer de tot en els pares. Malgrat les preocupacions del nostre dia a dia, hem de dedicar temps a reflexionar sobre l'educació dels nostres fills per entendre que necessiten i com els podem ajudar. El nostre paper ha de ser el dels adults que ajuden en Harry Potter i els seus amics. De la mateixa manera, també hem de demanar (potser fins i tot exigir) als polítics que prenguin consciència de la situació i que donin mitjans als centres educatius i als docents per què aquesta adaptació sigui possible. Els docents, per la seva part han de tenir predisposició i voluntat per adaptar-se. Cal treballar plegats perquè el nostres joves rebin una formació propera a la realitat, una formació que els hi sigui realment útil i pràctica per a lluitar contra els Voldemorts de la vida. Cal canviar el sistema, i cal fer-ho des d'en fora però també des de dins. Records Crec que no hi ha dubte que el nostre sistema educatiu s’està quedant obsolet i que és necessari que s’adapti als nous temps. I això demana la implicació de tots els actors que formen part del sistema.

Quan parlo dels actors penso primer de tot en els pares. Malgrat les preocupacions del nostre dia a dia, hem de dedicar temps a reflexionar sobre l’educació dels nostres fills per entendre que necessiten i com els podem ajudar. El nostre paper ha de ser el dels adults que ajuden en Harry Potter i els seus amics.

De la mateixa manera, també hem de demanar (potser fins i tot exigir) als polítics que prenguin consciència de la situació i que donin mitjans als centres educatius i als docents per què aquesta adaptació sigui possible. Els docents, per la seva part han de tenir predisposició i voluntat per adaptar-se.

Cal treballar plegats perquè el nostres joves rebin una formació propera a la realitat, una formació que els hi sigui realment útil i pràctica per a lluitar contra els Voldemorts de la vida.

Cal canviar el sistema, i cal fer-ho des d’en fora però també des de dins.

Records

]]> Per: Trina Milan http://trinamilan.cat/2010/02/07/el-paradigma-harry-potter/#comment-2198 Trina Milan Mon, 08 Feb 2010 08:20:40 +0000 http://trinamilan.cat/?p=1603#comment-2198 Miquel, tens molta raó, de fet un altre debat és el de la diferència entre emprenedors i empresaris, que molts volen separar. Hi ha un component cultural inexcusable en el fet de donar valor a qui genera feina i mirar-ho així, i no només com "l'amo a batre"; hi ha un cert pòsit de progressisme mal entès que fa que determinats intel·lectuals practiquin el discurs assembleari i per tant gregari; el perfil del docent universitari ha estat mediatitzat per la lluita antifranquista, i tot el que això comporta. Jo vinc dient que no és gratuït 40 anys de dictadura, o si ho vols, segles de dictadura; els periodes de democràcia a Espanya no han estat més que dos petits intents al segle XIX i al XX, sense éxit; aquesta manca de cultura democràtica és un llast que hem de deixar en darrera....gràcies.. una abraçada Miquel,
tens molta raó, de fet un altre debat és el de la diferència entre emprenedors i empresaris, que molts volen separar. Hi ha un component cultural inexcusable en el fet de donar valor a qui genera feina i mirar-ho així, i no només com “l’amo a batre”; hi ha un cert pòsit de progressisme mal entès que fa que determinats intel·lectuals practiquin el discurs assembleari i per tant gregari; el perfil del docent universitari ha estat mediatitzat per la lluita antifranquista, i tot el que això comporta. Jo vinc dient que no és gratuït 40 anys de dictadura, o si ho vols, segles de dictadura; els periodes de democràcia a Espanya no han estat més que dos petits intents al segle XIX i al XX, sense éxit; aquesta manca de cultura democràtica és un llast que hem de deixar en darrera….gràcies.. una abraçada

]]> Per: Twitter Trackbacks for EL paradigma “Harry Potter” — Platxèria [trinamilan.cat] on Topsy.com http://trinamilan.cat/2010/02/07/el-paradigma-harry-potter/#comment-2197 Twitter Trackbacks for EL paradigma “Harry Potter” — Platxèria [trinamilan.cat] on Topsy.com Mon, 08 Feb 2010 07:53:18 +0000 http://trinamilan.cat/?p=1603#comment-2197 [...] EL paradigma “Harry Potter” — Platxèria trinamilan.cat/2010/02/07/el-paradigma-harry-potter – view page – cached Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món [...] [...] EL paradigma “Harry Potter” — Platxèria trinamilan.cat/2010/02/07/el-paradigma-harry-potter – view page – cached Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món [...]

]]>