Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Talkingabout: Antropologia, Internet i xarxes socials

http://studentweb.cortland.edu/michael.pavone/miniproj1/FCBarcelona0809.jpg

Fer un talkingabout amb en Miquel Pellicer sobre antropologia, internet i xarxes socials va ser emocionant, les entrevistes que la Gemma Urgell i el Ricard Espelt fan en aquesta sèrie que anomenen “talkingabout” estan fent veritables joies de l’opinió, de l’intercanvi d’idees que passa de l’ofline a l’online.

L’antropologia estudia les persones en tant que grups culturals, de com i per què els humans ens ajuntem per afinitats i pertenences, la nostra identitat ens fa ser membres d’un grup social, d’una família, d’un grup professional o fans d’un equip de futbol. El Barça és en aquest moment un dels signes d’identitat global més influents a escala mundial i fa que persones molt diverses s’identifiquin amb un estímul cultural que els fa cantar un himne, posar-se una samarreta blaugrana i sentir emocions molt fortes al veure un grup d’homes jugar a futbol. Aquest és un fet cultural que genera diners, molts diners, però també reaccions en cadena i accions solidàries o de comunicació global. Avui el FC Barcelona és més universal que un govern, que molts governs i el per què passa això ho estudia l’antropologia.

Internet és per definició una xarxa de xarxes que genera un món cultural paral·lel en la virtualitat; l’antropologia és una eina perfecta per a analitzar com i perquè aquesta xarxa està fent que molts dels nostres hàbits es modifiquin, que persones molt diverses es posin d’acord i facin un flahsmob sense més que un missatge comú; que una persona de raça negra sigui avui en dia president dels EEUU, o que els governs vulguin posar fre a l’intercanvi de documents amb lleis antigues per a nous usos. Segurament els humans som més lents que les màquines, la tecnologia ens està fent el sorpasso i els signes d’identitat digital són ara ja una eina potentíssima que ningú pot obviar. Què diria Lévi Strauss si estigués viu ara?..segur que seria un estudiòs febril dels twittaires, dels perfils de facebook, de les llistes d’spotify, allà hi som tots i cada vegada amb més lligams i cadenes de relació; els humans som éssers grupals, i l’antropologia la ciència que ens pot donar pistes de com la xarxa ens modifica el món. Parlem-ne…

Llibre: La vida fácil de Richard Price

Pel·lícula: El consul de Sodoma de Sigfrid Monleón

Video: Gravació del Talkingabout: Human

#talkingabout – human from redall on Vimeo.

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

12 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Carme Sánchez { 01.10.10 at 22:38 }

Com sempre un post interessantíssim!!! Per cert, has llegit les delcaracions de la guanyadora del darrer premi Josep Pla? A mi no em conviden gaire a llegir-me el llibre…

2 virgini { 01.10.10 at 22:42 }

Estic absolutament d’acord seria molt interesant veure les xarxes socials des de l’antropologia. Bordieux de vegades esta fent aquest tipus d’aproximacions. Les xarxes socials é sun motor de canvi cultural brutal que no s’analitza prou.

3 uberVU - social comments { 01.10.10 at 22:44 }

Social comments and analytics for this post…

This post was mentioned on Twitter by trinamilan: New blog post: Talkingabout: Antropologia, Internet i xarxes socials http://bit.ly/6I7ovv...

4 Trina Milan { 01.10.10 at 22:45 }

Carme,
gràcies per les teves paraules, i sí, he llegit a la gunayadora del Pla i no em convenç gens ni mica, em sembla que parla de coses que no coneix…no crec que sigui una gran utilitzadora dew xarxes socials…crec que ha aprofitat el boom internet per a fer alguna cosa que cridi l’atenció…
una abraçada Carme

5 Trina Milan { 01.10.10 at 22:47 }

Virgini,
gràcies pel teu comentari, sí, conec Bourdieu i és dels científics que més s’acosta a aquesta mirada sobre el món…
aquest és un debat necessari en la nostra societat global i enxarxada que ens acosta a formes de relació desconegudes però humanes a la fi i a la cap..
salut

6 ricard castellet { 01.10.10 at 22:57 }

felicitats gran post!!!!! m’ha agradat MOLT

7 Ricard Espelt { 01.10.10 at 23:15 }

Gràcies per la referència. El coneixement que aporteu al talkingabout. I per tot el que queda per arribar…
Continuem treballant ;-)

8 Gemma Urgell { 01.11.10 at 7:54 }

Com el Ricard, gràcies a la referència dels talkingabouts, converses que pretenen ser alguna cosa més que converses.
Una abraçada!

9 Miquel { 01.11.10 at 8:29 }

M’ha agradat força aquest “mano a mano” del vídeo. M’ha interessat especialment aquesta visió que expliqueu de la feina dels antropòlegs. Una feina que un que no hi entén com jo s’atreveix a definir com tal vegada massa utilitarista, al marge que pugui ser molt interessant. No penseu que el discurs resultant (per exemple, d’un polític) tutelat des d’aquests paràmetres, un cop passat per l’anàlisi de l’audiència concreta a qui va dirigit, té el risc de perdre credibilitat i frescor? No creieu que deixar més màniga ample a la improvisació (torno a posar l’exemple d’un discurs polític) ens portaria a conèixer molt millor el personatge que ens està intentant vendre la seva moto, i ens permetria valorar millor la seva oferta real? Estic convençut que descobriríem amb més facilitat el què pensa si el polític no disposés d’aquestes eines que, per altra banda, intueixo que avui en dia són del tot irrenunciables, sigui per vendre el socialisme o per vendre un nexus de google.

10 Trina Milan { 01.11.10 at 9:17 }

Ricard,
gràcies a vosaltres, sense la vostra proposta, seria difícil conèixer gent i temes que quedarien amagats..
salutacions cordials i continuem..

11 Trina Milan { 01.11.10 at 9:18 }

Gemma,
els talkingabouts són ja alguna cosa més que converses, són posades en comú de temes i coneixences de persones absolutament pertinents i interessants..
salutacions cordials i continuem…

12 Trina Milan { 01.11.10 at 9:22 }

Miquel,
gràcies per les teves paraules. La teva visió de l’utilitarisme de l’antropologia és poc comú, a voltes se’ns critica justament el cientifisme poc aplicat a la realitat; referit a l’exemple que planteges estaria d’acord amb el que dius, tot i que donar eines de coneixença del target a un polític no hauria de fer-lo ser menys veraç o fresc, com tu dius, ans al contrari, hauria de fer-lo veure la realitat i el que necessiten els seus electors per a donar-hi justament solució amb les seves propostes, no per no conèixer l’electorat es fa millor la feina del polític, i l’antropòleg no li esmena la plana a qui decideix presentar-se, li dona eines per a fer-ho millor…almenys sota el meu punt de vista, que és el que hem volgut explicar amb el video..
una abraçada

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>