Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

La dignitat de Catalunya

Es poden tenir discrepàncies, es pot opinar diferent, però l’acord sempre és el que hauriem de cercar i aconseguir. La publicació conjunta del mateix editorial per part de dotze diaris catalans és un exemple d’acord per sobre de la discrepància i un model a seguir per part de tots, els primers els qui tenen responsabilitats públiques, els civils servents, i desprès tota la resta de ciutadans. Afegir-nos des de la blogosfera és també una forma de treballar per l’acord.

EDITORIAL: La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Música: Jo vinc d’un silenci de Raimon

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

17 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Miquel { 11.26.09 at 12:26 }

Trina,
Jo d’aquest tema en parlaré demà al meu blog, prefereixo dormir-hi una nit abans de disparar, disparar metafòricament s’entén. Mentrestant s’ha de valorar la teva bona voluntat però sento dir-te que, tal com jo ho veig, t’equivoques. El temps de “de treballar per l’acord” va concloure fa més de quatre anys, concretament el 30 de setembre del 2005, data en que es va arribar a un acord parlamentari acceptat pel noranta per cent dels diputats del Parlament (tots menys els 14 del PP). A partir d’aquella data tot aquest sainet ha estat una combinació d’enganys i trampes per part de tots els actors que hi ha intervingut, tot legal si tu vols, però sempre anant en contra de la voluntat del 90% dels catalans expressada al Parlament. Ara ja no es treballa per a cap acord. Ahir al vespre ho va explicar molt gràficament el Dr. Carretero al Col·legi Major Sant Jordi de Sarrià. Va dir que ara ja sabem que ens volen assassinar. El que ara discuteixen a Madrid és si ho faran amb anestèsia general o només local, o sense anestèsia. Al meu entendre aquesta és una bona metàfora d’allò que ens està passant.

2 Trina Milan { 11.26.09 at 12:40 }

Miquel,
crec que has entès malament la meva metàfora sobre “l’acord”, no parlo de l’acord sobre lEstatut només, en realitat és una excusa per parlar de com els “civils servents” i en general tothom, no som capaços d’arribar a acords. El fet insòlit de publicar conjuntament un editorial capçaleres tan diferents en continguts i creences és el que jo vull ressaltar i especialment desprès de veure justament el que tu comentes, la llarga agonia d’un tema no resolt que és el de la relació Catalunya/Espanya, per això també la cançó que il·lustra musicalment el post, no venim del no res, venim d’un silenci antic i molt llarg….espero el teu post amb delit..una abraçada

3 Viure a Castellar… » » La dignitat de Catalunya: editorial conjunt de 12 diaris catalans { 11.26.09 at 13:13 }

[...] Bernabé, Manuel Cáceres, Lourdes Muñoz, Jordi Tort, Edgar Rovira, Albert Medran, Xavier Peytibi, Trina Milan, Marc Pallarés, Martí Cabré, Jordi Riera, Jordi Benplantat, Mònica Capell, Carles Oriach, [...]

4 La dignitat de Catalunya « Joan-Baptista Gavaldà i Moran { 11.26.09 at 13:36 }

[...] Cristian Alcázar, Joan Ramon Bernabé, Manuel Cáceres, Jordi Tort, Edgar Rovira, Albert Medran, Trina Milan, Marc Pallarés, Martí Cabré, Jordi Riera, Carles Oriach, Eduard Batlle, Miquel Quinta, Jaume [...]

5 Twitter Trackbacks for La dignitat de Catalunya — Platxèria [trinamilan.cat] on Topsy.com { 11.26.09 at 13:43 }

[...] First Tweet: 4 hours ago trinamilan Highly Influential trinamilan New blog post: La dignitat de Catalunya http://trinamilan.cat/2009/11/26/la-dignitat-de-catalunya/ retweet [...]

6 La dignidad de Catalunya | K-Government { 11.26.09 at 15:53 }

[...] Montse Capdevila, Magda Casamitjana, Jordi Tort, Edgar Rovira, Albert Medran, Xavier Peytibi, Trina Milan, Marc Pallarés, Martí Cabré, Jordi Riera, Jordi Benplantat, Mònica Capell, Carles Oriach, [...]

7 La dignidad de Catalunya: la editorial que publican hoy 12 diarios catalanes { 11.26.09 at 15:59 }

[...] Montse Capdevila, Magda Casamitjana, Jordi Tort, Edgar Rovira, Albert Medran, Xavier Peytibi, Trina Milan, Marc Pallarés, Martí Cabré, Jordi Riera, Jordi Benplantat, Mònica Capell, Carles Oriach, [...]

8 Miquel { 11.26.09 at 16:37 }

Trina,
Em disculpo si ho he entès malament però és que jo de música tampoc és que hi entengui gaire, la veritat.
Sigui com sigui, la meva postura la podràs llegir demà al radar.

9 #estatut i #dignitat « Contes de Mitjanit { 11.26.09 at 17:35 }

[...] Montse Capdevila, Magda Casamitjana, Jordi Tort, Edgar Rovira, Albert Medran, Xavier Peytibi, Trina Milan, Marc Pallarés, Martí Cabré, Jordi Riera, Jordi Benplantat, Mònica Capell, Carles Oriach, [...]

10 JRoca { 11.26.09 at 18:35 }

Jo crec que és un moment històric en el sentit que 12 diaris catalans han publicat un editorial conjunt; jo ho veig també com un toc d’atenció al Parlament que des del meu punt de vista no ha estat a l’alçada en aquest assumpte. Si l’any 2005 es va aprovar un text amb el 90% dels parlamentaris com és que s’hagi permès que es retallés tant? per mi van fallar al poble. Jo el que espero és que si el TC retalla encara més aquest Estatuet el Parlament estigui a l’alçada del que demana el país i mogui fitxa en el sentit que calgui.
Salut

11 Trina Milan { 11.26.09 at 18:53 }

Miquel,
de música no entenem ni tu ni jo, però opinem de política, amb tot el dret i els coneixements que tinguem, tampoc pretenem sentar càtedra, però dir la nostra, sí..espero el teu post demà..una abraçada

12 Trina Milan { 11.26.09 at 18:55 }

Jordi,
crec que els “civils servents” tenen un repte per davant, i els ciutadans també, perquè la desafecció també és una qüestió de responsabilitat de cadascú de nosaltres; però estic d’acord amb tu en que ara tenim una oportunitat històrica que hem de saber resoldre d’una vegada per totes, no podem viure sempre sota “un silenci antic i molt llarg”,,una abraçada

13 Jos Petit { 11.27.09 at 15:22 }

Excepcional la posició dels mitjans amb l’editorial conjunta, com excepcional ha de ser la resposta, no de tant sols el Parlament sinó a més del poble català. Passi el que passi, tant si ens va bé (que ho dubtem masses) com si ens va malament.
“Jo vinc d’un silenci /antic i molt llarg,/jo vinc d’un silenci/que no és resignat,/jo vinc d’un silenci/que la gent romprà,…”

14 Trina Milan { 11.27.09 at 18:05 }

Jos,
exacte, és la gent, la gent la que té la capacitat de moure l’establishment polític. Ahir va ser una demostració d’acció no preparada la que es va viure als mitjans tradicionals i també a la xarxa; i això hauria de fer pensar molt, especialment a la gent: un silenci que la gent romprà…
una abraçada

15 Observatori de ciberpolítica » Blog Archive » El día de la dignidad en la blogosfera catalana { 11.28.09 at 3:21 }

[...] Enric Llorens, Jordi Perales, Ernest Benach, Àngels Castells, Edgar Rovira, Xavier Peytibi, Trina Milan, Marc Pallarés, Martí Cabré, Jordi Riera, Jordi Benplantat, Mònica Capell, Carles Oriach, [...]

16 La dignitat de Catalunya « EnVeuAlta { 09.02.12 at 0:43 }

[...] Magda Casamitjana, Jordi Tort, Edgar Rovira, Bernardo Muñoz, Albert Medran, Xavier Peytibi, Trina Milan, Marc Pallarés, Àngels Castells, Martí Cabré, Jordi Riera, Jordi Benplantat, Mònica Capell, [...]

17 La dignitat de Catalunya | En veu alta { 06.25.13 at 8:34 }

[...] Magda Casamitjana, Jordi Tort, Edgar Rovira, Bernardo Muñoz, Albert Medran, Xavier Peytibi, Trina Milan, Marc Pallarés, Àngels Castells, Martí Cabré, Jordi Riera, Jordi Benplantat, Mònica Capell, [...]

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>