No m’estranya gens, Trina, i vull pensar que per poc que hi profunditzem és la única opció que té. S’ha de mantenir una certa coherència, i en el tema dels drets humans Obama aviat es quedarà sense coherència i… sense discurs.

Fa un any jo vaig escriure aquí mateix… el què vaig escriure. Vaig ser l’excepció, la “mosca cojonera”. Potser recordes el meu escepticisme en forma de diversos comentaris. Els fets, però, no es poden amagar: Guantánamo encara és obert, quan qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat democràtica i respecte pels drets humans més elementals sap que s’hauria d’haver tancat fa molts mesos. A Irak només es parla d’enviar-hi més soldats, quan tothom sap que allò acabarà “pitjor que lo de Cuba”, amb els americans marxant per cames com van fer a Hanoi però aquest cop empesos pel propi president Karzai, un element corrupte d’allò més que els mateixos americans estan patrocinant sense ni posar-se vermells.

Ara ja no hi ha l’excusa que Obama acaba d’arribar. Ho sento, jo sóc més crític, aquest home està començant a decebre a massa gent. Aviat haurà esgotat el 25% del seu mandat. Mantenint totes les distàncies que s’hagin de mantenir, Obama ja es comença a assemblar massa al nostre Carod i el seu famós “feu-me confiança!” que a hores d’ara ja no es creuen ni els seus.

En fi, potser és que no hi entenc gaire, o tal vegada sóc massa exigent. Però estic convençut que aquestes coses són molt més importants que la política més o menys restrictiva dels xinesos sobre la xarxa d’internet. Al cap i a la fi aquest control té tota la lògica en una dictadura. I encara que sovint ens en oblidem, Xina encara ho és, una dictadura amb tots els ets i uts.

Ho sento, potser m’he allargat massa. Ja em disculparàs.

Obama també multiplica la imatge de llibertat i democràcia del seu país amb aquest interès per les noves tecnologies, i així captar els talents de les noves generacions d’aquesta zona, que juntament amb alguns estats de l’est d’Europa aparenten comptar amb el talent del futur immediat.