Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Obama, Internet com a excusa

La visita de Barack Obama a l’Àsia és, com totes les seves accions, d’una gestualització ben pensada i plena de continguts semàntics i àudiovisuals. El relat ben construït, que ens ha emmirallat a tots, de la figura i el pensament d’Obama, va més enllà de la construcció dels seus discursos que Jon Favreau va realitzar brillantment (veure documental By the people sobre la campanya per a la presidència d’Obama) i es converteix en la construcció d’un storytelling de tota la seva obra de govern.  De fet, si em permeteu, és el mètode Stanislawsky aplicat a la vida d’un polític portada a l’extrem.

Perquè la cultura nordamericana s’extèn com a taca d’oli i aconsegueix penetrar els més recòndits espais del món per a fer-se protagonista de les decissions de la gent, dels polítics, de les famílies, dels holdings econòmics. Aquest viatge a Àsia és una mostra empírica. Amb fotos com la de la reverència davant l’emperador del Japó està construïnt un relat de revisió de la història que el posa per davant de la resta de missatges que es puguin donar en una roda de premsa. El motiu del viatge, no ens enganyem, és assegurar l’intercanvi comercial amb els països emergents, especialment Xina, però anirà trufat de missatges que van adreçats a aquells que poden donar-li sentit a una possible posició extrema, com el que ha llençat en una trobada amb estudiants a Beijing on defensa la llibertat d’ús d’Internet, un dels cavalls de batalla del govern xinès; Obama no demanarà l’alliberament de presos o la revisió de la situació dels drets humans al gegant asiàtic però amb aquesta frase s’ha posat a la la butxaca tots els blocaires que extendran el seu missatge arreu. Però recordem, no confonguem, els seus objectius són econòmics i de control del poder, amanits amb una bona dosi de gestualització i relat que arribi a la gent directament, està construïnt el mite.

Per acabar-ho de farcir, el merchadising de la visita d’Obama a un país encara amb l’etiqueta de comunista, és espectacular; el disseny d’Obama Mao és una imatge post “mur de Berlín”. Es guanyen més batalles amb campanyes de màrqueting viral a Internet i de merchandising als carrers de la ciutat prohibida de Beijing que amb milers de soldats a l’Afganistan. En realitat és un mètode que es va demostrar rendible per primera vegada amb J.F. Kennedy i que desprès va perfeccionar Reagan, l’entertaintment portat a l’extrem. La diferència només està en el contingut, l’objectiu és el mateix. De fet la icona més venuda procedent de la política és la famosa foto del Che Guevara, ideologies contraposades en un mateix contingut cultural. Internet com a excusa, o com a instrument, el més potent en comunicació en aquest moment.

Llibre: Platón y un ornitorrinco entran en un bar de Thomas Catchcart

Pel·lícula: Luna nueva de Chris Weitz

Música: Que tinguem sort de Dani Flaco

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

4 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Jos Petit { 11.16.09 at 12:39 }

És cert quer Obama ven USA. A diversos mitjans es pot corroborar com països asiàtics i del Pacífic són la destinació de les inversions internacionals. La Xina però també l’India destaquecom productors i mercats alhora que sembla ja estan treballant i col·laborant entre ells.

Obama també multiplica la imatge de llibertat i democràcia del seu país amb aquest interès per les noves tecnologies, i així captar els talents de les noves generacions d’aquesta zona, que juntament amb alguns estats de l’est d’Europa aparenten comptar amb el talent del futur immediat.

2 Trina Milan { 11.16.09 at 13:02 }

Jos,
tens raó, també té aquest segon objectiu, molt lloable i que a més afegeix valor al que es produeix als EUA, ben determinat el concepte, gràcies per afegir-lo-…
una abraçada

3 Miquel { 11.18.09 at 18:13 }

“Obama no demanarà l’alliberament de presos o la revisió de la situació dels drets humans al gegant asiàtic”.

No m’estranya gens, Trina, i vull pensar que per poc que hi profunditzem és la única opció que té. S’ha de mantenir una certa coherència, i en el tema dels drets humans Obama aviat es quedarà sense coherència i… sense discurs.

Fa un any jo vaig escriure aquí mateix… el què vaig escriure. Vaig ser l’excepció, la “mosca cojonera”. Potser recordes el meu escepticisme en forma de diversos comentaris. Els fets, però, no es poden amagar: Guantánamo encara és obert, quan qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat democràtica i respecte pels drets humans més elementals sap que s’hauria d’haver tancat fa molts mesos. A Irak només es parla d’enviar-hi més soldats, quan tothom sap que allò acabarà “pitjor que lo de Cuba”, amb els americans marxant per cames com van fer a Hanoi però aquest cop empesos pel propi president Karzai, un element corrupte d’allò més que els mateixos americans estan patrocinant sense ni posar-se vermells.

Ara ja no hi ha l’excusa que Obama acaba d’arribar. Ho sento, jo sóc més crític, aquest home està començant a decebre a massa gent. Aviat haurà esgotat el 25% del seu mandat. Mantenint totes les distàncies que s’hagin de mantenir, Obama ja es comença a assemblar massa al nostre Carod i el seu famós “feu-me confiança!” que a hores d’ara ja no es creuen ni els seus.

En fi, potser és que no hi entenc gaire, o tal vegada sóc massa exigent. Però estic convençut que aquestes coses són molt més importants que la política més o menys restrictiva dels xinesos sobre la xarxa d’internet. Al cap i a la fi aquest control té tota la lògica en una dictadura. I encara que sovint ens en oblidem, Xina encara ho és, una dictadura amb tots els ets i uts.

Ho sento, potser m’he allargat massa. Ja em disculparàs.

4 Trina Milan { 11.19.09 at 20:06 }

Miquel,
et dono la raó, tu ja ho vas comentar en aquest espai, jo no és que estigui desilusionada d’Obama, només intento explicar que les seves possibilitats reals i situar-les en el context de la seva activitat internacional.
gràcies, com sempre

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>