Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Científics 2.0, els nous herois

http://twitxr.com/image/272646/

 

L’heroi d’un conte no només repara la mancança sinó que a més construeix una nova situació i s’apropia dels valors màgics suplementaris,

Vladimir Propp, Morfologia del conte, 1928

Una societat no és innovadora ni capaç d’avançar si no té en compte els seus investigadors, la massa crítica que treballa en la recerca i que es troba especialment a la Universitat, l’empresa i en general a tot el sistema educatiu i que s’organitza amb un objectiu: donar respostes i solucions als problemes de la gent que forma part d’aquesta societat. L’oportunitat d’aquesta societat de fer un pas endavant ve determinada per la seva capacitat de superar i fer més fàcil la vida dels ciutadans, per tant de facilitar la feina i la cooperació en xarxa d’aquests investigadors que miren més enllà que la resta dels ciutadans.

La xarxa és una forma cooperativa de relació que facilita la interacció i que ha de ser, de fet ja ho és, una millora afegida a la tasca de la recerca. Els científics, herois del nostre temps, són gent que veu més enllà del que veuen els altres, però que ja no treballen de forma aïllada i tancada en un laboratori, sinó que ho fan en xarxa de forma virtual i arriben a solucions empíriques a partir d’equips que poden tenir bases a diferents parts del món però que optimitzen els seus resultats de recerca amb els mitjans tecnològics que proporcionen la xarxa i les eines informàtiques. Mai una base de dades superarà un cervell humà però una base de dades que treballi amb el que múltiples cervells humans són capaços de transmetre’s,  a partir de les noves realitats virtuals, comportarà resultats brillants i àgils, ràpids i eficaços. Per què doncs els resultats no sempre s’adiuen amb el que esperem? Les mancances del sistema educatiu i la recerca i la seva relació amb l’empresa són motiu de discrepàncies a poc que mirem els resultats. Qualsevol reportatge sobre el MIT o Silicon Valley ens posa en qüestió el model de la recerca i la innovació catalanes. La relació entre empresa i recerca és molt estreta en aquells llocs on els resultats són positius (si totes les empreses que han nascut d’alumnes del MIT s’ajuntessin tindrien el producte interior brut del nové país del món en aquest moment).

El canvi de cicle econòmic ens està posant contra les cordes i la situació de la universitat a Europa i especialment aquí, està qüestionada. A la I Jornada de Comunicació Científica 2.0 de la Universitat de Girona que va tenir lloc el passat dia 6 de novembre al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, es va constatar que les eines 2.0 són una aposta ferma per a la millora dels resultats de la recerca i de la col·laboració en xarxa, especialment pel que es refereix a la relació entre equips de treball però també entre la mateixa pràctica de la recerca, l’empresa i la societat que són els destinataris finals del treball empíric. Estan preparades les universitats pels nous reptes? Són els criteris d’excel·lència i meritocràcia els que predominen en la selecció d’investigadors? Els pressupostos de recerca estan alineats amb els interessos de les empreses que han de donar feina als nous titulats universitaris? Estan implicades les empreses en els objectius de recerca i patrocinis de la Universitat? Són les eines 2.0 matèria comú en els procediments universitaris i dels sistema educatiu en general?.. Algunes preguntes per a reflexionar que van sorgir en els debats de la trobada i que reclamen més relació entre el món de l’empresa i la recerca, alineament dels objectius des d’una àmplia visió de desenvolupament de país, i més compromís de la ciència amb els nous formats de la comunicació en xarxa.

Llibre: La morfologia del conte de Vladimir Propp

Pel·lícula: Gattaca d’Andrew Niccol

Música: Thanksgiving de George Winston

 

 

 

 

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

11 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Twitter Trackbacks for Científics 2.0, els nous herois — Platxèria [trinamilan.cat] on Topsy.com { 11.08.09 at 19:16 }

[...] Científics 2.0, els nous herois — Platxèria trinamilan.cat/2009/11/08/cientifics-20-els-nous-herois – view page – cached Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món [...]

2 Nuria Pons Vilardell Camas { 11.08.09 at 19:25 }

Estrany com no és gens diferent el problema que passeu com el que passem aqui el Brasil, sols espero que no arriveu el punt, com naltros aqui, que un investigador i titulat sigue persona non grata dins les instituicions de enseny, las facultats i universitats. Alguns arriven a amagar el currículo per poder trobar feina i no de investigador.
Que tingueu mes sort que nosaltres per el altre costat de l´Atlantic.
Records i sort!
Nuria Pons
http://buscatextual.cnpq.br/buscatextual/visualizacv.jsp?id=K4730112E6

3 Trina Milan { 11.08.09 at 19:35 }

Núria,
primer de tot gràcies pel teu comentari, és la constatació de la globalitat de la xarxa; i per tant de les realitats de la recerca arreu. És evident el que comentes, de fet el títol del post es refereix una mica a això, herois que s’enfronten als reptes i no només de la ciència sinó també del sistema; greu error per part de les administracions, dels governs i de la societat en general que no dona prioritat al realment important..
salutacions cordials i sort a l’altra banda de l’atlàntic ;-)

4 Albert Castellanos { 11.08.09 at 21:32 }

Trina,

Aviam si ens veiem un dia i mirem de posar-hi solució a part dels reptes que has plantejat des de la nova agència de recerca. Felicitats pel post!

Albert

5 Trina Milan { 11.08.09 at 22:21 }

Albert,
gràcies pel teu comentari, tens raó, fa dies que tenim una cita pendent, ens veiem molt aviat; els reptes són grans però extremadament interessants…salutacions cordials

6 Miquel { 11.09.09 at 10:26 }

Bon dia Trina,
Penso que abans de fer-nos tota aquesta sèrie de preguntes tan oportunes que inclous al final del teu article, tots plegats ens hauríem de fer una primera pregunta bàsica: el sistema d’accés i de promoció interna del professorat a la universitat espanyola (i evidentment la catalana) és el què hauria de ser? Jo et puc dir ara mateix el què en penso: rotundament no. Tu mateixa ja mig insinues per on van els trets incloent-hi la següent pregunta: “Són els criteris d’excel·lència i meritocràcia els que predominen en la selecció d’investigadors?” Tots sabem que, en general, en aquestes seleccions hi predominen altres criteris que res tenen a veure amb els que tu apuntes. Si no es comença per aquí no es resoldrà mai el problema de fons, i la gent intel•ligent acabarà, com sempre, “votant amb les cames”.
Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid aprofitaré per dir una altra obvietat, i és que en el món de la política passa exactament el mateix. I és que aquestes coses sembla ser que s’encomanen.
¡Y así nos luce el pelo!

7 Trina Milan { 11.09.09 at 13:50 }

Miquel,
és molt important la opinió de persones com tu..de persones que estan en dia a dia de l’empresa i que observen directament la necessitat de formació de qualitat; els primers interessats a que es modifiqui l’accès a la universitat i a la recerca d’una altra forma són els mateixos investigadors, t’ho asseguro, mira el primer comentari que hi ha en aquest post, estàn però les organitzacions esclerotitzades (siguin privades o públiques) que pretenen mantenir un statu quo determinat, no només el funcionariat que també…per tant la decissió és política i també social, la de donar valor a la recerca i la innovació amb una aposta ferma per part de qui pot fer-la: polítics i societat civil, perquè tots dos, els qui decideixen la inversió del PIB en recerca i educació; i els qui decideixen emprendre des del sector privat i apostar per patrocinar càtedres a la universitat o projectes als instituts..tot ajuda, és una qüestió de cultura de la recerca, de la forma en que veiem l’educació en el seu conjunt..
gràcies per la teva aportació, com sempre….

8 francesc { 11.11.09 at 8:21 }

Com bé dius, “Una societat no és innovadora ni capaç d’avançar si no té en compte els seus investigadors, la massa crítica que treballa en la recerca i que es troba especialment a la Universitat” i perquè això sigui així també cal que les institucions i la societat en prenguin consciència i convicció. Sinó, entre altres aspectes que comenta en Miquel, tot el què vam parlar i discutir a Girona, quedarà només en paraules i slideshares.

Si proposem un nou paradigma de recerca, és necessari el suport econòmic i el reconeixement institucional (entre d’altres), i sembla que amb l’excusa de la crisi, és un dels camps on es pot “retallar” pressupost… tot al contrari de la societat innovadora i capaç d’avançar que proposes.

Salutacions!

9 Laia { 11.22.09 at 17:42 }

Trina,
felicitats per l’escrit. Planteges grans preguntes que requereixen grans respostes. Ara, des de la C4D, a tirar endavant la pròxima edició de les jornades!

10 Trina Milan { 11.22.09 at 19:34 }

Laia,
gràcies, va ser un plaer ser amb vosaltres, teniu molta feina per endavant però feina molt interessant, segur que les properes jornades seran millors encara…endavant!

11 Retruny de la presentació de la C4D « Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital { 12.01.09 at 22:26 }

[...] Francesc Balagué (Blogs i Web 2.0. Recerca i publicació científica) i de la Trina Milan (Científics 2.0, els nous herois), dos dels ponents de xerrades [...]

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>