Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Lévi Strauss, el pensament salvatge

Cultura, diu  Levi Strauss, és un estadi propi de la societat humana on existeixen una sèrie de recursos: el llenguatge, eines, institucions socials i sistemes de valors (estètics, morals i religiosos). A partir dels estudis cap anàlisis real permet captar el punt en que es produeix el pas dels fets de la naturalesa als de la cultura, ni el mecanisme d’articulació que els provoca…

S’ha de pensar de forma diferent, de forma salvatge per a aconseguir l’obra que l’antropòleg per excel·lència, Lévi Strauss, ha fet al llarg d’una fértil vida. Cent anys de mètode i rauxa ens han ofert una de les millors i més acurades demostracions científiques de que les relacions socials i culturals humanes estan al darrera de qualsevol avenç. Perquè l’antropologia va començar a ser ciència amb ell; i l’aportació empírica dels seus estudis agosarats ens ha proporcionat la mesura de les coses, hi ha un abans i un desprès de la seva obra. Lévi Strauss va situar la nostra societat enmig de totes les altres societats de manera que fossim capaços d’elaborar una cartografia de la societat humana global. És a dir arribar a saber qui som i què fem aquí, donant-li importància a la diversitat de les eines més senzilles, al parentiu i les formes de relació personals, a com mengem i què, i a com anomenem les coses. Perquè de fet, el mètode científic de l’antropologia ens permet entendre, a partir dels estudis dels grups culturals, el que passa en el nostre present i el que pot passar en el nostre futur, ser la matèria primera amb que podem construir un món global que sap que és divers perquè l’antropologia ho explica acuradament. I això  ens vacuna contra discriminacions, feixismes, i desequilibris, som diferents per naturalesa, però iguals en el fons, i a més estem obligats a entendre’ns, sense la cooperació entre el grup no s’aconsegueixen els objectius, no sobreviurem.

Precedit per científics com Durkheim, Saussure, o Propp (l’autor de l’excel·lent Morfologia del conte) Lévi Strauss ens va ensenyar a analitzar el món des del punt de vista del grup i no de l’individu, a fer-nos la idea de que les estructures són importants perquè tots els seus membres són importants,  i a distingir la importància de les coses pel noms de les coses: si ets un esquimal tindràs desenes de vocables per a descriure el mot blanc; si ets esquimal no tindràs la paraula cru o cuit perquè no cuines els teus menjars. Som el que parlem, som el que fem amb els altres, som com els que tenim al costat i junts formem un tot que se’n surt perquè actúa de forma cooperativa i coherent. He près el nom per al post d’un dels seus llibres més interessants, El pensament salvatge, perquè Lévi Strauss, el primer antropòleg, ens va demostrar com de salvatge ha de ser el teu pensament per a avançar i aconseguir objectius. Pensem salvatge, siguem agosarats com el mestre Lévi Strauss.

Llibre: El pensament salvatge de Lévi Strauss

Pel·lícula: L’enfant sauvage de François Truffaut

Música: Et si tu n’existais pas de Joe Dassin

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

1 Comentari
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Twitter Trackbacks for Lévi Strauss, el pensament salvatge — Platxèria [trinamilan.cat] on Topsy.com { 11.04.09 at 23:11 }

[...] Lévi Strauss, el pensament salvatge — Platxèria trinamilan.cat/2009/11/04/levi-strauss-el-pensament-salvatge – view page – cached Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món [...]

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>