Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Obama, la realitat de la xarxa

http://msnbcmedia2.msn.com/i/msnbc/Sections/Newsweek/Components/Photos/060919_060925/060922_BarackObama_Xtrawide.jpg

Tot just fa un any de la proclamació de Barack Obama com a president dels Estats Units d’Amèrica i encara seguim analitzant el fet insòlit de que un afroamericà hagi arribat a la Casa Blanca. De fet, tot el que passa al centre sociològic del món ens afecta, i especialment tot el que es refereix a innovacions i canvis que modifiquen automàticament tot el fem. Però és especialment significatiu que la seva campanya electoral hagi estat la primera demostració empírica de com es poden utilitzar les xarxes socials d’Internet per a construïr una reputació  digital i aconseguir una victòria política; va ser el pas de considerar frikisme ser a facebook a demostrar que pot ser un arma definitiva, encara que alguns segueixin qüestionant-ho.

La utilització de les xarxes socials per a construïr la reputació digital de les persones, de les organitzacions, de les institucions, és a USA una realitat consolidada, a partir de la demostració empírica de l’éxit d’Obama, a la resta del món encara costa, inclosa la “vella Europa”, on sempre hi posem un punt de dubte existencial a qualsevol cosa que sigui la “darrera moda” que prové dels americans. En aquest cas a més, s’afegeix la sempre més que dubtosa reputació dels propis mitjans tecnològics; tots els que pretenem canviar alguna cosa en la nostra professió, afegint-hi tecnologia o noves formes procedimentals, sabem el que ens costa. Però aquesta lluita té guanyador segur: la xarxa, Internet, les noves formes de comunicació, són la nova frontera de la comunicació i per tant, de la modificació dels processos professionals, siguin del sector que sigui. Les revolucions tecnologiques són les revolucions reals, les que propicien les revolucions econòmiques i socials. En aquest moment ja és una realitat que a aquell que no tingui decidit com vol que sigui la seva reputació digital, algú li farà una, i potser no li agradarà, o potser perdrà credibilitat en el seu món, o valor econòmic, o rendiment professional. Cap empresa, organització o persona pot ser absent d’aquest fet.

I aquesta bona reputació digital consisteix en tenir molts amics a facebook, o ser present a totes les mil xarxes socials, o tenir el darrer mòbil o el millor portàtil? Consisteix sobretot en ser conscient de quins són els teus objectius a la xarxa, des del punt de vista personal i professional, decidir on vols ser i com, i apostar per controlar què i com es diu de tu, i què diràs i què tu, de tu mateix. Pot semblar una obvietat, però en realitat, no ho és. Tot és qüestió de controlar bases de dades i accions planificades, de manera que obtinguis un resultats sobre una planificació temporal prevista. No té més secret. O sí, en realitat, el secret és saber quines són les regles del joc a la xarxa per seguir-les i aconseguir el rendiment esperat amb el millor equilibri cost/benefici. El que va demostrar Obama en la seva campanya és que un relat polític veraç, que dibuixava perfectament la seva persona i les seves idees, i que les relacionava amb el que la majoria dels americans volia fa un any, va ser ben gestionat a tots aquells espais on la majoria dels qui podian ajudar-lo a arribar a la Casa Blanca hi eren. Els seus discursos, alimentats en directe amb esments a realitats del lloc on més sms es detectaven en un moment donat, afegien votants sense fer cap esforç, era una retroalimentació exponencial:  jo se que m’estàs veient i et parlo a tu i sé de que puc parlar-te, en directe, i de la forma més ràpida i eficaç, deixant de banda els denostats mitjans tradicionals, per tant afegint-hi veritat. Una fòrmula brillant darrera de la qual hi havia milers de persones i un relat polític sòlid. Qui negui l’evidència de la necessitat de ser a la xarxa s’esta guetitzant sociològicament, i això val per a tots els sectors professionals. Si vols vendre cadires, hauràs de ser a la xarxa, si vols trobar valors i acció, hauràs de mirar a la xarxa. Reprenent la frase de Warhol, ja no són 15 minuts de fama, ara com ara, si vols ser algú necessites els teus 140 caràcters a Internet.

Llibre: Libros 2.0 de Javier Celaya

Pel·lícula: Cypher de Vincenzo Natali

Música: I’m yours de Jason Marz

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

10 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 MarcG { 11.01.09 at 19:10 }

Molt bon post, Trina.

Respecte a com construir la identitat digital, potser el més bàsic és tenir sentit comú, crec que és un dels ingredients més necessaris i, per desgràcia, poc utilitzats…

2 Trina Milan { 11.01.09 at 19:14 }

Marc,
moltíssimes gràcies per la teva apreciació. I estic d’acord amb tú, el sentit comú, normalment és el millor i menys utilitzat dels sentits..una abraçada, i salut al “càrtel” del Vallès Oriental..

3 Twitter Trackbacks for Obama, la realitat de la xarxa — Platxèria [trinamilan.cat] on Topsy.com { 11.01.09 at 19:49 }

[...] Obama, la realitat de la xarxa — Platxèria trinamilan.cat/2009/11/01/obama-la-realitat-de-la-xarxa – view page – cached Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món — From the page [...]

4 uberVU - social comments { 11.01.09 at 19:54 }

Social comments and analytics for this post…

This post was mentioned on Twitter by trinamilan: New blog post: Obama, la realitat de la xarxa http://bit.ly/3tG8z6...

5 Gemma Urgell { 11.01.09 at 20:03 }

Coincideixo amb el Marc, en què és un molt bon post i també, en la importància del sentit comú ;-)
Ser a la xarxa aporta més que no resta; per tant, només per això, ja val la pena.

6 Trina Milan { 11.01.09 at 20:07 }

Gemma,
gràcies pel teu comment…de fet, el guany a la xarxa s’està demostrant el rendiment més important en negocis i en visibilitat per a tot aquell que se la prèn seriosament, com molts de nosaltres sabem…una abraçada

7 genis roca { 11.01.09 at 20:11 }

Totalment d’acord, Trina.
No m’ha agradat mai la versió naïf sobre l’ús que Obama ha fet de la xarxa: que si l’estil de comunicació, que si la proximitat… sempre m’ha agradat més la versió que tu expliques perfectament al teu post: algú amb objectius clars que ha sabut aprofitar la xarxa.
El veritablement important no és descobrir que Internet és un canal de comunicació, ni tant sols descobrir que el canal demana un estil de comunicació diferent. El veritablement important és saber assolir els teus objectius. Jo crec que Obama no volia “parlar” ni “dialogar” a la xarxa, sinó que volia segmentar audiències per administrar millor el seu missatge.
Content de llegir-te, i com sempre que ho faig, d’aprendre.
Records!

8 Trina Milan { 11.01.09 at 20:18 }

Genís,
gràcies per aquest comentari, venint de tu és un honor, perquè en saps molt més que molts de nosaltres sobre el que significa el 2.0; crec profundament el que escric en aquest post, i Obama em serveix de model, per a moltes altres coses, com ja saps.
Una abraçada i gràcies de nou

9 jordi { 11.02.09 at 23:58 }

:)

Una nueva manera de visualizar la realidad para que nada cambie. Google un motor algortimico más que util para diseñar campañas de marketing y distribuir la información.

Facebook un email abierto si así lo deseamos capaz de hacer fluir la información como la pólvora.

¿ La realidad ? la misma por más colorines y chips que instalemos. Las mismas miserias, las mismas guerras o mejor más sangre si cabe. Eso sí con nuevas herramientas de control y con buen rollito.

No sé no veo ningún cambio ni evolución, más bien un retroceso y uniformidad de pensamiento asumiendo que el cambio no es posible.

El posible cambio y la comunicación esta en la calle sin renunciar a la red.

Petons

10 Trina Milan { 11.03.09 at 12:57 }

Jordi,
creo que las redes realmente son motor de cambio, aunque como tu bien sabes, el cambio no lo hacen las maquinas sino las personas, y si estas quieren hacerlo, lo hacen. Otra cosa son los instrumentos, yo creo qu ela red es en si misma un instrumento muchomás libre que otros medios tecnológicos, no podemos obviar com se comunican las personas en cada momento y especialmente para conseguir lo que se proponen, sea una ley o sea una acción de protesta; claro que google es una maquina algoritmica pero que pueden utilizar millones de personas y de forma muy facil, por lo tanto, si esas personas quieren puede convertirse tambien en su arma. El posicionamiento en un buscador sirve para una empresa y sirve para un objectivo, Greenpeace lo sabe, y Oxfam lo sabe…gracias por volver por aquí, un abrazo

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>