Nens, agafeu els mòbils!
Nens, agafeu els mòbils!..aquesta és la frase que jo, alumna de primària o de secundària, voldria sentir al matí quan entro a la classe. És la frase que podria substituïr a aquella que diu: Nens, agafeu el llibre…
La revolució de la societat del coneixement no passa només per modificar els formats dels llibres, o per afegir continguts digitals i ordinadors a les aules, passa també, o sobretot, per un canvi de procediment en com ensenyem i aprenem tots plegats. Que no sigui possible treballar a classe amb les eines que els alumnes tenen a les mans cada minut del dia, excepte l’estona que estan a l’escola, no és de rebut. Si les nostres formes de relacionar-nos, de fer el menjar, de comunciar-nos, de divertir-nos, han canviat tant que no s’assemblen en res a les de fa uns anys, no pot passar que a l’escola es generi una bombolla aïllant de l’exterior.
No és una qüestió de frikis, o de hackers, o d’enganxats a les xarxes, no és res negatiu aquesta revolució tecnològica, només és negatiu allò que fem amb les eines, aquelles males pràctiques que nosaltres, professionals i persones, en fem de la tecnologia al nostre abast. El llibre en paper va ser tecnologia punta a l’Europa del segle XV, els xinesos ja en feien ús segles abans. Per a fer un bon ús de qualsevol tecnologia hem de saber com utilitzar-la i generar bones pràctiques que rendeixin en el nostre entorn professional.
Els alumnes que són capaços de gestionar-se el seu temps diari a partir de missatges i de xats, i que estan a facebook, on seleccionen continguts específics, tot fent-ho fora de la classe, tenen dret a fer-ho també per gestionar-se la seva agenda escolar, per trobar enllaços d’informació interconectats a l’aula i per produïr i intercanviar coneixement. Professors també en parlen a les xarxes com faceboook. El repte de tot professionals és saber fer un ús adequat dels elements tecnològics, d’aquesta manera no serà necessari utilitzar accions reactives a l’ús del mòbil a l’escola. No és que la tecnologia sigui la solució a tots els reptes escolars, però està clar que sense ella no estem donant als alumnes les eines necessàries per a trobar feina quan surtin del sistema educatiu, i aquesta és la obligació i el deure d’un servei públic.
Llibre: Per l’escola del poble de Célestin Freinet
Pel·lícula: Avatar de James Cameron
Música: Knocking on heaven’s door d’Avril Lavigne
12 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris
Compartreixo els teus punts de ista, però cal que tots els alumnes tinguin igualtat d’accés a Internet, amb bones comunicacions tan a l’escola com a fora de l’escola i, sobretot, a casa.
Potser caldira pensar en formar les famílies. Aquí sí qu ehi ha feina, i potser caldrà emps perquè hi hagi una cosnciència social sobre l’ús sostenible d’Internet.
Miquel,
totalment d’acord, la responsabilitat de les empreses de telefonia és clau aquí, i la responsabilitat de l’accès universal a la conectivitat d’Internet també…ja hi ha països que l’han considerat com un dret dels seus ciutadans. Les empreses i les administracions tenen un deure vers els ciutadans, i llavors, les famílies hauran de fer la feina que sempre han hagut de fer, proporcionar als seus fills els mitjans per a formar-se com a persones…no és cap cosa nova, és el que tothom ha de fer des de sempre..gràcies per compartir les teves idees en aquest blog.
[...] Nens, agafeu els mòbils! — Platxèria trinamilan.cat/2009/10/27/nens-agafeu-els-mobils – view page – cached Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món — From the page [...]
[...] This post was Twitted by JordiGarcia [...]
Hola Trini,
En efecte, als USA hi ha classes que fan servir els mobils (i el Twitter) com a eina habitual, amb un contracte de conducta que cal respectar durant tota kl’activitat… El problema no és l’eina, sinó l’ús que se’n fa.
Si tens una estiona, ves a la pàgina dels de Social Media, que darrerament parlen del tema!
Doncs jo crec que les tecnologies poden ésser usades per els nens, però els actuals mòbils no tenen el grafisme per ells.
La majoria de nens que tenen mòbil que jo conec, l’utiltizen per baixar-se jocs i jugar quan acaben de dinar a la taula.
Ho he vist en molts restaurants.
Neus,
si ho conec, és per experiències reixides com les que comentes que hauriem de ser més agosarats a les nostres aules..
gracìes pel teu comentari..una abraçada
Jordi,
estic segura que tots els móbils que en aquest moment tenen els nostres alumnes són susceptibles de ser utilitzats com a eina pedagògica, som nosaltres, els professionals, els que hem de saber-ho fer i introduïr-ho a l’aula..
gràcies per la teva aportació
[...] Nens! Agafeu els mòbils!, del bloc Platxèria. [...]
Molt interessant aquesta reflexió. Això és ser permeables amb la realitat que ens envolta.
Una abraçada
Angels,
tu saps com de permeables hem de ser els profes amb la realitat, i t’agraeixo molt el comentari, perquè sé que ve d’una de les persones amb la qualitat professional més gran que he pogut veure..una abraçada molt gran
[...] En l’informe de l’any 2009 pot sorprendre’ns que parlin del mòbil com a eina pedagògica. S’ha obert la porta a una infinitat d’usos per a l’ensenyament, el lleure, la productivitat i la interacció social. Parlen de què cal començar a aprofitar el seu potencial educatiu, deixar-los entrar a les aules, convertir-los en aliats (teniu algunes idees a aquests enllaços d’Educ@ con TIC i de Platxèria). [...]
Deixa un Comentari