Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Àgora per a directives, dones emprenedores

http://www.catdem.org/cat/blogs/dones/img/donaitreball.jpg

L’emancipació de la dona suposa la completa alteració de llur posició social de fons, una revolució del llur paper en la vida econòmica, política i social. (Clara Zetkin, 1889)

Aquesta frase de Clara Zetkin dita al Congrés Obrer de París de 1889 podria encapçalar qualsevol discurs de qualsevol congrés d’avui, octubre del 2009. És la demostració empírica de que la divisió social per sexes encara és un repte a superar per molts i moltes, sense distinció. En la meva intervenció a l’Àgora per a directives de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats del Departament de Treball, vaig poder constatar que les dones emprenedores no s’estan esperant a que algú les vingui a buscar, i volen referències. La meva feina era explicar com les xarxes socials, les eines virtuals són una oportunitat per a les dones emprenedores i vaig constatar que totes i cadascuna d’elles eren veritables “heroïnes” del nostre temps. Els perfils eren molt diversos, responsables de relacions públiques de grans hotels, emmprenedores amb petites empreses, dones que tenen càrrecs de responsabilitat en l’administració. Totes elles però amb una clara capacitat de plantejar-se objectius concrets i amb rendiments directes.

Les característiques de les xarxes socials, el web 2.0, són una sorpresa per a algunes d’elles, però en acabar la trobada eren també una oportunitat per a totes. Les xarxes són redistributives, permeten l’intercanvi i la generació de coneixement redistributiu; són una eina polivalent i específica per a bones gestores d’imprevistos. En definitiva les xarxes són la revolució del segle XXI hereva de la revolució femenina del segle XX. Preguntes que es van fer: la reputació digital com es construeix, el temps que es necessita per ser-hi a la xarxa, el rendiment que per a la meva empresa genera la identitat digital, la repercusió de la informació no controlada de nosaltres mateixes i de la nostra empresa a Internet…que van produïr un debat intens i enriquidor. Conclusions: s’ha de ser a la xarxa, sinó altres t’hi posaran; hem de tenir clars els nostres objectius d’empresa a la xarxa per definir com construïm la nostra identitat digital; la nostra reputació digital és bàsica ara com ara en el món productiu i personal; les xarxes socials són les eines perfectes per al desenvolupament de projectes fets per dones, la gestió redistributiva i en xarxa és característica femenina. Pensem en solucions senzilles per a problemes complexes. Gràcies a totes (especialment @carmesanchez @begofloria) per la vostra aportació a aquesta Àgora de coneixement que ja és la xarxa.

Llibre: Vers l’escola nova de Rosa Sensat

Pel·lícula: La noia que somiava un llumí i un bidó de benzina de Daniel Alfredson

Música: Gracias a la vida de Violeta Parra

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

5 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Miquel { 10.23.09 at 10:19 }

Bon dia Trina,
Potser aquest és un debat una mica gastat, que es refereix més a les formes que al fons del tema, però amb el teu permís i el de les teves companyes hi diré alguna cosa.
Si des de l’administració pública el què es pretén és que s’acabi d’una vegada per totes amb la discriminació de la dona, i que la igualtat d’oportunitats sigui una realitat en tots els àmbits de la vida econòmica, política i social, un objectiu molt lloable que evidentment comparteixo, no entenc que s’organitzin actes que semblen adreçats exclusivament a les dones. No entenc que us autodiscrimineu vosaltres mateixes i de forma voluntària (t’hi incloc a tu com a ponent de l’acte d’ahir), i organitzeu un acte pensat només per a dones i, per tant, sexualment discriminatori amb els homes.
Ho comparo amb la posició del col•lectiu homosexual que sempre es queixa que se sent discriminat per la societat que l’envolta, però que a l’hora de la veritat s’organitzen en guetos i establiments exclusivament dirigits al seu col•lectiu, fomentant ells mateixos allò que aparentment pretenen eliminar de la nostra societat.
Perdona l’atreviment, al cap i a la fi cadascú s’organitza com li sembla, oi?

2 Trina Milan { 10.23.09 at 10:54 }

Miquel,
el teu atreviment és un dels trets diferencials dels comentaris d’aquest bloc, per tant, si no ho fessis, estaria mancat d’interès ;-)
Estic d’acord amb tu, però justament perquè tot i ser contrària a les qüotes i als sectarismes, em sembla que aquests actes tenen algun sentit; no són l’únic que es pot fer però si existeix una agrupació de dones emprenedores jo crec que se les ha de tenir en compte, com es tenen en compte agrupacions d’homes, d’homosexuals; justament per no marginar ningú, tu saps perfectament que per molt que algunes de nosaltres tinguem la sensació de que som “iguals” , això no és així, saps perfectament que davant d’una mateixa oferta abans s’agafa la d’un home que la d’una dona, i per tant, tot i que el camí no és la segregació, alguna cosa hem de fer per a fer “visibles” les dones..i totes les estratègies poden ser vàlides..algunes més que d’altres, correcte, però la situació és la que és i és mot dura….de tota manera jo estic d’acord amb tu en que junts és millor…salut

3 Miquel { 10.23.09 at 12:23 }

De fet, Trina, ja ho podríem deixar aquí. De totes maneres, si tu i jo creiem que la pedagogia de la igualtat d’oportunitats (que no de la igualtat com a concepte genèric) s’ha de fer entre les dones, sí, però també i molt especialment entre els homes, és a dir, entre els privilegiats que ara per ara encara gaudim d’un percentatge de decisió més alt del què per pur càlcul demogràfic ens pertocaria, jo crec que a l’acte d’ahir potser hagués estat una bona idea convidar a algun representant d’aquells que necessiten més pedagogia, és a dir, aquells que representen el sector diguem-ne “masclisme recalcitrant” que dissortadament encara domina la nostra societat.

4 Carme Sánchez { 10.25.09 at 19:02 }

Gràcies, Trina, per compartir el teu saber am totes nosaltres.

una abraçada!

Carme

5 Trina Milan { 10.25.09 at 21:08 }

Carme,
va ser un plaer aprendre també de vosaltres, i serà un plaer tornar-ho a fer quan vulguis..
una abraçada

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>