Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

El Núvol

http://devcentral.f5.com/weblogs/images/devcentral_f5_com/weblogs/macvittie/WindowsLiveWriter/CloudComputingWillnetworkingvendorshavet_A1D6/imgCloudComputing_2.jpg

El núvol és una metàfora d’Internet. Quan parlem de “cloud computing” estem parlant del servei que t’ofereix la posibilitat de tenir documents de tot tipus enmagatzemats en un lloc eteri que no és el teu disc dur, que no és un llapis òptic, que no és un portàtil, és un lloc a l’espai virtual de la xarxa que es manté a l’abast i al qual pots accedir, des de qualsevol instrument, a les dades o documentació ordenats i desats per tu. Emmagatzemar en el núvol comporta doncs un percentatge de fe, de creença, si voleu, en el fet de que les teves dades o les dades de l’empresa, es troben perfectament segures a un lloc, inabastable per l’usuari, que accedeix i modifica però que no sap del cert on es guarda la seva informació; les empreses de software doncs, són les veritables asseguradores de la feina al núvol.

La meva hipòtesi és que el que anomenem 2.0, si voleu ja el 3.0, té el desenvolupament espectacular que estem vivint justament perquè la nostra feina està fora de les nostres possibilitats de control, i per tant, la comunicació amb els altres és absolutament necessària per a mantenir opcions informatives al dia, i el control de les noves propostes també al dia, ningú pot esperar ja que les coses succeeixin en una trobada presencial, que les revolucions només passin al carrer, ara les novetats i les notícies són al núvol.

També té detractors el núvol, alguns diuen que el control de la informació torna a ser del “gran germà”, de les empreses que s’ocupen d’”estibar”, permeteu-me el neologisme, les documentacions fora del teu abast, i per tant et fan depenents d’una caiguda dels sistemes, o d’una utilització indecorosa per no dir una altra cosa, de la informació. De tot es pot aprendre, de fet, l’emmagatzemament de dades en disquettes o en biblioteques, anant molt endarrera, ja va ser motiu de controvèrsia. Quin és doncs l’avantatge del núvol? Jo crec que és la posibilitat de fer de la nostra forma de comunicació, alguna cosa més que un intercanvi personal o funcional d’informació, el núvol et permet anul·lar el temps i l’espai, i facilita la tria, que és el tema de fons que ens hauria de preocupar més: com destriem la informació rellevant d’aquella que no ho és. El que ens està dient el núvol és que la “liquiditat” per no dir la “vaporositat” de la rellevància de la documentació no mereix més bits que els que podem tenir en l’espai virtual, l’espai real, a sobre de la taula, el mereixeran aquells documents que s’ho valguin. El núvol és només la metàfora dels nostres temps.

Llibre: The Big Switch de Nicholas Carr

Pel·lícula: The Godfather de F.F. Coppola

Música: Ballad of Lucy Jordan de Marianne Faithfull

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

4 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Miquel { 10.19.09 at 22:40 }

Tot això és molt maco però sovint sospito de les veritables intencions i objectius de les empreses que hi ha al darrere de totes aquestes noves aplicacions, els magatzems externs de bits que dius, els correus electrònics, facebook i similars, etc. Tot un seguit de facilitats que ens ofereixen de franc, i que nosaltres utilitzem tan alegrement, sovint sense plantejar-nos a canvi de què ens els ofereixen de franc. Estic segur que aquestes empreses en treuen algun profit, potser un profit inconfessable. Vull dir profit de disposar de tantes informacions dels seus clients que som nosaltres, i de posar-les a disposició de segons qui a canvi de segons què. Sovint parlem del “big brother” mig en broma però a mi em puja la mosca al nas, no ho puc evitar. Jo crec que “algú” disposa de fitxes nostres i si les veiéssim tots ens posaríem les mans al cap. Estem perdent la privacitat i a mi això no m’acaba de convèncer, però per altra banda reconec que m’aprofito de totes aquestes facilitats.
Summarizing, com a comerciant que sóc des de fa molts anys encara no he conegut ningú que professionalment treballi de franc (ong’s al marge), i mira que m’he bellugat per tot el món. I ara observo que en aquest nou ram de les TIC aparentment quasi tot és de franc. Em fallen els esquemes, quelcom no em quadra. Deixo el debat obert.

2 Trina Milan { 10.20.09 at 9:58 }

Miquel,
com sempre estic bastant d’acord amb tu…tot i que penso que no tenim tornada endarrera, i que la “protecció de dades” es basa també en nosaltres mateixos i en l’ús que en fem..clar que hi ha negoci al darrera, que t’haig d’explicar a tu..però jo crec que el núvol és imparable i positiu, especialment per facilitar la feina…els però…sempre venen desprès..salut

3 Eduard { 10.20.09 at 12:11 }

Hola Trina.

Com quasi be en tot allò que representa prendre una decisió, els humans tenim por a equivocar-nos a ficar la pota i davant la dicotomia, el doble camí d’apostar per abaratir la inversió i poder funcionar a baix cost amb equips menys potents o de fer-ho amb monstres cada cop més dimensionats no tenim la seguretat al 100% de que la tria la sapiguem fer bé.

Òbviament que totes les empreses que ofereixen serveis gratuïts a internet han de rendibilitzar les seves multimil·lionàries inversions d’alguna manera. L’època en la que tot confluia en la publicitat s’està acabant, ja que el mercat és limitat i finit.

Si una d’aquestes empreses decidís negociar amb les dades que nosaltres els confiem, seria la seva fi. Jo sempre ho poso a la mateixa alçada del moment en el que tots plegats varem decidir que operar amb els caixers de les entitats financeres oferia el suficient grau de seguretat per a fer-ho. Quan això passi amb internet, es dispararà l’e-commerce, que al meu entendre és una de les sol·lucions a l’actual crisi de consum que estem patint.

Tots, uns més que d’altres, tenim por a l’engany i massa sovint no valorem si d’altres activitats que ja fem de manera habitual la tenen, però això és qüestió d’educació, de costum i prou.

Si tots tenim clar que qualsevol organització busca la rendabilitat econòmica de la seva activitat, haurem de DECIDIR al final com li permetem que ho faci, pagant-los una quota per ús o una quantitat anual, o cedint part de la nostra intimitat amb la que puguin negociar la seva supervivència comercial, com sempre el llistó el marcarà el grau de la nostra pròpia “esquizofrènia”.

Salut i €

4 Trina Milan { 10.20.09 at 16:38 }

Eduard,
exacte…totalment d’acord amb tu..de fet l’objectiu d’aquest post és fer entrar la gent en la dinàmica del núvol com a projecció del treball en xarxa, del compartir coneixement de forma cooperativa, que és la metàfora..ja sé que són molts els possibles forats de seguretat, però com molt bé dius, les pròpies empreses són les que han d’estar al cas per a no derivar en fracàs els seus propis models de negoci….gràcies pel comentari tan encertat

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>