Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Hipatia a l’Àgora

http://www.peliculas.info/wp-content/uploads/2009/09/agora13.jpg

Fa temps que en aquest bloc no feia una critica d’una pel·lícula, això ho he anat deixant per als entesos, però no me’n puc estar de fer-la d’Àgora d’Alejandro Amenàbar, i no me’n puc estar perquè a més puc posar en els tags del post la paraula “innovació”, la paraula “coneixement”, la paraula “educació” que són les que vénen definint els continguts d’aquest bloc de fa temps.

Una pel·lícula és un producte d’entreteniment que et transmet emoció, i si està ben feta, t’ho fa sense adonar-te’n i a més n’aprens alguna cosa. A Àgora s’acompleixen totes aquestes premises. És una pel·lícula de factura clàssica, hollywoodiana, exquisidament bastida que ens transporta a un món antic, Alexandria, on s’està produïnt el canvi de poder de les classes militars a les classes religioses, a partir del creixement exponencial de les religions monoteistes, la jueva i la cristiana en aquell moment. Aquest canvi xoca contra una part de les societats clàssiques que havien establert les diferències entre senyors i esclaus, mentre que els monoteísmes regiren els estrats socials posant el poder en mans de Deu i a ells com a representants seus, no han de lluitar militarment per justificar-se, lluiten perquè Deu els hi diu i tenen la seva benedicció. Qui pot anar contra els designis de qui tot ho pot? Amb missatges simples, predicant la igualtat, implanten una nova classe que arracona el coneixement en els escollits, sempre o quasi sempre homes,  perquè la base del seu poder és la fe, és a dir, el contrari del coneixement que és el dubte i la curiositat constant. Només et salvaràs si creus, no si saps.

Tot aquest canvi cultural Amenàbar l’explica amb el cas d’Hipàtia, una dona  filòsofa d’Alexandria, que té el coneixement com a objectiu vital i que significa justament un perill per al nou sistema social, ella no creu, ella dubta, ella investiga. Només és l’excusa del director per posar davant del nostre nas com, sense curiositat, sense coneixement, sense innovació, ens convertim en animals salvatges que porten la destrucció a tot el que toquen. Però a més, aquesta pel·lícula posa a una dona com a protagonista alliberada dels rols de dependència masculina que inclús les heroïnes més valentes tenen en algun moment, posen a Hipatia com a model i a més com a referent. Aprenem que la recerca és el secret de l’evolució, recordem que el poder té objectius que la raó a vegades no entèn, constatem que en ple segle XXI encara ens sorpren que una dona en una pel·lícula no caigui rendida als encants d’un home i preferixi pensar. Hem recorregut molt de camí des del segle IV dc. fins al XXI dc. però encara no hem aconseguit ni la meitat del que Hipatia feia.

Llibre: Tiempos de cambios: pensar y vivir a favor de la supervivencia humana de Rita Levi Montalcini

Pel·lícula: Àgora d’Alejandro Amenàbar

Música: Alfonsina y el mar de Mercedes Sosa

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

10 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Ferran { 10.10.09 at 11:08 }

Veient el tràiler em va semblat que era una pel·lícula d’excel·lent factura; pel que vaig llegint, sembla que en aquest cas les aparences no enganyen: tinc moltes ganes de veure-la!

Salut, Trina.

2 Trina Milan { 10.10.09 at 11:10 }

Ferran,
és impecable i necessària..ja comecen els mateixos enemics d’Hipatia a no voler deixar-la parlar…anem tots a veure la peli..es la forma de fer el que ella pretenia..cercar el coneixement i no la foscor. Gràcies per ser divendres passat a Vic Ferran, una abraçada

3 Twitter Trackbacks for Hipatia a l’Àgora — Platxèria [trinamilan.cat] on Topsy.com { 10.10.09 at 11:16 }

[...] Hipatia a l’Àgora — Platxèria trinamilan.cat/2009/10/10/hipatia-a-lagora – view page – cached Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món — From the page [...]

4 nuria { 10.10.09 at 15:27 }

Espero veure-la quan torni, ara estic a cusco, i ha estat tot un aire de confort llegir la teva ‘reflexió’, i tot una esbrenzida per aquests moments solitaris pero encoratjadors en el que em trobo!! res que magnific i genial!! graciessss!!!

5 Trina Milan { 10.11.09 at 14:18 }

Núria,
gràcies pel teu comentari, a Cuzco o a Barcelona, res no és fàcil, i menys per a dones que volen fer alguna cosa que no és el que està “previst” o que es refereix al coneixement, a la recerca…però ens sortirem, homes i dones, amb l’energia que desplega Hipatia a l’Àgora..

6 Mercè Vilà-Clara { 10.13.09 at 16:06 }

Trina, totalment d’acord amb tu. La única cosa que crec que potser és una mica lenta en el desenvolupament. A mi el que més em va agradar és també com mostra a Hipàtia i el poder que té sobre els mandataris d’Alexandria, sense saber-ho, a part de tenir idees lliures i com diu en un moment de la pel·lícula “que té l’obligació de dubtar sempre de tot”, per tot, mai es conforme amb un pensament, una idea….S’ha de veure.

Una abraçada Trina. Mercè

7 Trina Milan { 10.13.09 at 21:45 }

Mercè,
em fa molta il·lusió que hagis fet aquest comentari al meu blog; estem d’acord en que el més important és el dubte constant, la capacitat de fer coses noves, de preguntar-se coses constantment això dona possibilitats d’avançar…
Una abraçada Mercè

8 bargalloneta { 10.17.09 at 7:13 }

M’ha fet molta ilusió el teu comentari en el meu blog!!
És evident que Hypatia era una dona extraordinària i totalment avançada al seu temps…. cosa que fa que això fos un greu problema pels homes de l’epoca… poques coses sabem d’ella però gràcies a Amenabar i de la pel.lícula ens fa descobrir qui era.
Una pel.lícula de factura tècnica i artística impecable (s’han de notar el 50€ que ha costat!!!!) i amb un guió que potser no acaba de ser rodó però amb una direcció d’actors més que correcte i amb una direcció de les escenes d’acció impressionants!!! Els actors , la gran majoria totalment desconeguts, dels quals sobresurt Davo (el fill del desaparegut Anthony Minghella) i per sobre de tots una meravellosa bellesa clàssica anomenada Rachel Weisz que fa que ella sigui Hypatia als nostres ulls.
Una abraçada

9 bargalloneta { 10.17.09 at 7:14 }

volia dir 50 milions € jejejje ;-)

10 Trina Milan { 10.19.09 at 17:05 }

Gràcies pel comment Mònica, venint d’una experta com tu, és un honor-….a veure quan ens veiem ;-) un petó molt gran

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>