Comentaris a: Innovació i recerca a l’escola

Per: Trina Milan

Trina Milan — Mon, 21 Sep 2009 09:34:00 +0000

Eduard,
és genial estar en contacte amb tu de tant lluny..saps que segueixo especialment la vostra feina…si necessites res del que jo pugui fer, només has de demanar-ho..gràcies pel comentari..una abraçada

Per: Trina Milan

Trina Milan — Mon, 21 Sep 2009 09:32:28 +0000

Miquel,
t’agraeixo el comentari, però realment crec que l’empresa “sistema educatiu” se’n surt de fer anar milers d’escoles i de mestres i alumnes a fer la feina; clar que no tot és perfecte, clar que no tot s’adiu amb el que voldriem, ja t’ho asseguro que un país i una societat que es creu l’educació, li dedica no només crítiques sinó també ajuda…i així estem, intentant ajuntar a tothom en aquesta fita,..gràcies de veritat Miquel

Per: Edu

Edu — Sun, 20 Sep 2009 09:14:17 +0000

Holta Trina, escric des de l’escola Shanti Bhavan, a l’Índia, on estic immers en un projecte que combina innovació educativa i cooperació al desenvolupament. L’aniré explicant a través del blog, estàs més que convidada a opinar i comentar.

Aquest any seguiré els premis blocs des d’aquí, ja li vaig dir a l’Eduard Batlle que a veure si feu una retransmissió online de la cerimònia

Salut!

Per: Miquel

Miquel — Fri, 18 Sep 2009 15:07:27 +0000

Trina,

Em centraré en això que has escrit:

“… rigor en la gestió d’un sistema educatiu que en realitat podem comparar al d’una gran empresa (…) genera una complexitat que fa realment miraculós que el passat dia 14 de setembre s’obrissin les portes de 4.500 centres educatius i acollissin a 1.200.000 alumnes sense pràcticament entrebancs; tot un rècord de satisfacció en el servei que poques vegades entrem a valorar …”

De vegades em sap greu comentar segons quines coses, i m’abstinc de fer-ho doncs penso “mira, estan fent tot el que poden, hi posen tota la voluntat, no hi poden fer més”. Avui, però, no m’abstindré d’abstenir-me doncs penso que és bo que “els de dintre” tingueu també alguna opinió discordant “d’un de fora” sobre com veiem tot això alguns que ens ho mirem des de la distància.

Com cada any la tele ens ha mostrat imatges sobre la rentrée escolar, i suposo que tractant-se de TV3 s’intenta que siguin imatges com a mínim amables. Doncs bé, aquest any, un cop més, aquestes imatges ens han mostrat escoles que encara no han acabat les obres (i mireu que n’hi ha hagut de temps!). En determinades escoles els alumnes han començat les classes tot compartint l’espai escolar amb paletes, pintors, lampistes, etc. En alguna ni tan sols han pogut començar les classes quan tocava. Quant els ordinadors “gratuïts”, s’ha dit que alguns no han arribat a temps, que s’esperen abans de finals de setmana (i mireu que n’hi ha hagut de temps!).

És a dir, res de nou si ho comparem amb anys anteriors. Sembla ser que és quelcom que no té remei i fins i tot humanament ho puc acceptar. No dubto de la complexitat que deu representar la coordinació de 4.500 centres educatius i tot el que això representa. Ara bé, que la conclusió de tot plegat sigui “tot un rècord de satisfacció” em sembla excessiu. Conec una mica el sector privat, el món de l’empresa, i t’asseguro que amb incidències com aquestes (i altres que no s’han fet públiques) no crec pas que es parlés amb aquesta alegria. I no només això, algun responsable aniria de pet al carrer, o el destinarien una temporada a la sucursal de Malabo.

Amb perdó, però amb bona intenció, com sempre.