Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Tribu

La definició de Tribu en antropologia descriu un grup on els seus membres tenen cultures homogènies, pràctiques semblants, o reconeixen els mateixos líders, tot i que es tendeix a considerar, d’una forma més laxe, que es caracteritzen també per la seva fluidesa i relaxació en els límits, i que és una formació social molt dinàmica. És per això que els moderns gurús dels fenòmens relacionats amb les xarxes socials a Internet com Seth Godin, apliquen aquest concepte antropològic a la definició dels grups que es creen a partir d’una idea innovadora o representativa del que ara per ara s’està generant a la xarxa. La pregunta és: són les antigues creences i formes de relació un model per als nous grups socials?

La invasió de les tecnologies i especialment de l’espai virtual ha generat neguit en aquells que desconeixen els nous entorns, de fet, la por a la dependència dels jocs virtuals, dels missatges en línia o de la presència a Internet, és d’aquells que no en són usuaris. En canvi, aquells que anomenem colons digitals front els nadius digitals, poden i de fet, són, membres de la mateixa tribu. Les grans aculturacions dels grups dominants, front els dominats han portat modificacions en les relacions socials i polítiques que al llarg de la història s’han convertit en fenòmens de mutació cultural o en guerres pures i dures pel control de la riquesa o del poder. És precissament això el que s’està desenvolupant davant dels nostres ulls amb el que anomenem “escletxa digital”, la separació entre grups no és només una qüestió d’edat, de generació, és també una separació cultural i econòmica, que venen donades pel poder adquisitiu i per la obertura mental al que és nou o diferent, per la capacitat d’investigar, de ser curiosos i cercar més enllà.

La tribu digital la formen aquells que són twitters, blocaires, aquells que utilitzen el “núvols” per a ordenar i estructurar la seva feina, aquells que ja no tenen telèfon fixe i només utilitzen mòbil o els qui saben què és un QR i per a què serveix, i no necessàriament són tots de la mateixa edat o del mateix estrat social, tal i com l’entenem de forma clàssica, és més aviat una qüestió de convenciment i d’integració en els nous espais que la tecnologia però sobretot la relació social dels individus permet, i aquest és el camí inevitable de la tribu a la generalització cultural. La xarxa ha vingut per a quedar-se.

Llibre: Tribes de Seth Godin

Pel·lícula: Mapa de los sonidos de Tókio d’Isabel Coixet

Música: Waiting for you de Ben Harper

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

4 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Miquel { 09.09.09 at 16:01 }

Hola Trina,
Encara que tu ens ho expliques prou bé, si una cosa tinc clara és que jo no formo part de cap tribu. Per edat, més aviat dec formar part de la colla dels “colons” que de la dels “nadius”, però en el meu cas particular “l’escletxa digital” que esmentes és aquella que em separa d’una tribu. Això ho tinc clar.
Afortunadament, en el darrer paràgraf, quan defineixes les característiques dels membres de la tribu, ja em mig resols el problema d’identitat. I és que jo encara tinc telèfon fix, i no només en tinc sinó que l’utilitzo tot sovint, i de fet, el fax no el vaig pas llençar, i encara que no el tinc connectat ho podria fer en qualsevol moment. I encara que sé més o menys què és un QR, no tinc ni la més remota idea de la seva utilitat pràctica. Parlo d’avui, sembla ser que aviat el QR gravat al telefonino substituirà, per posar només un exemple, la tarja d’embarcament necessària per pujar a un avió. Però llavors això ens obligarà a anar sempre amb el telefonino a sobre, i jo molt sovint me’l “descuido”.
En fi, perquè no tot siguin discrepàncies estic 100% d’acord amb la teva frase: la xarxa ha vingut per a quedar-se.

2 Trina Milan { 09.09.09 at 16:45 }

Miquel,m
aquest post és una provocació directa a la vena dels qui són o es consideren digitals i també dels qui ni hi pensen…a vegades ens ho mirem des de lluny això..i passem dels “apocalíptics” als “integrats” que dira Umberto Eco, sense pensar-hi…estem construïnt una forma de relació mitjançant les xarxes i anem tan ràpid que ens cal pensar-hi una mica, i a mi m’ajuda l’antropologia, com no podia ser d’una altra manera…gràcies pel teu comentari, sempre necessari

3 Artur { 09.11.09 at 15:27 }

És cert que tots tendim conscientment o inconscient a formar part d’algun grup, ja sigui ideològic, lingüístic, social, cultural, esportiu… Dins del món telemàtic passa el mateix. Així i tot jo veig que tant l’amplada del ventall de possibilitats com la diversitat de continguts de la pròpia xarxa fa que aquesta “tribalització” sigui purament formal en aspectes específics. Al cap i a la fi internet ens permet conèixer les “altres tribus”, les “altres cultures”, les “altres persones”. Això és un pas de gegant. Mai a la vida haguéssim pensat que podríem “rodar pel món” des de la saleta de casa nostra, i som nosaltres els protagonistes i guionistes d’aquest viatge!

4 Trina Milan { 09.12.09 at 16:28 }

Artur,
gràcies per aquest comentari constructiu; aquesta lectura que fas demostra que som molts els que pensem que les possibilitats que ens ofereix la xarxa són molt grans, molt precioses, molt innovadores i especialment, molt alliberadores..proporcionen tantes possibilitats de desenvolupament, de cultura, de progrés que no ens les acabarem….una abraçada

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>