Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Estudiar per buscar-se la vida

Albert Garcia Pujadas, CEO de Calico Electrònico, ha participat en l’inici de curs del grup de docents que enguany faran recerca educativa per al SIRE del Departament d’Educació, fent una conferència sobre la innovació en educació des del punt de vista de la seva experiència empresarial. L’objectiu de la sessió era posar en contacte els docents que tenen l’encàrrec de fer recerca educativa i l’empresa que produeix la web més visualitzada pels adolescents d’entre 10 i 17 anys.

Quines són les estratègies que l’escola hauria d’entomar per a conectar amb els seus alumnes en el món actual?  Garcia Pujadas ens ha donat el seu parer: les noves normes de socialització, l’icol·ectivisme, la necessitat de veritat són signes d’identitat d’un grup generacional que ha nascut digital, que demana que s’acostin a la seva forma de veure el món. Planteja que el professorat és la clau del canvi innovador, és el “sysop” del sistema i per a ser-ho li cal una immersió total en el món hiperconectat i en xarxa on viuen els alumnes. Perquè l’escola, com l’empresa, s’ha de posar a solucionar els problemes dia a dia, la innovació no és un procediment TIC, és un estat mental col·lectiu i només s’aconsegueixen resultats si es modifica i s’investiga constantment.

És el nou fracàs escolar la manca de preparació real dels alumnes per a buscar-se la vida quan surt del sistema educatiu? És la manca de motivació per a l’empreneduria el contingut curricular que no es dona? La situació de crisi ecoòmica posa de relleu que ni tan sols els molt preparats, els que tenen éxit escolar en qualificacions i títols, no aconsegueixen una feina digna, ben pagada, o simplement, una feina. El sistema educatiu es veu interpel·lat per la necessitat social de respostes a un nou món que està canviat per minuts. És un repte que la gent que treballem en educació hem d’entomar, i l’escola és un mecanisme que funciona, només cal posar-lo en línia. Estudiar per a buscar-se la vida, els alumnes ja ho saben i juguen a fer-ho a la play mentre miren les càpsules de Càlico, l’heroi que desitja, si fos ric, comprar una “fragoneta llena de malacaton..es”.

Llibre: Tribes de Seth Godin

Pel·lícula: Harry Potter i l’ordre del fènix de David Yates

Video: La generación de la bola, cápsula de Cálico Electrónico

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

10 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Toni Sellas { 09.03.09 at 10:36 }

Gràcies pel resum. És molt interessant, i em sembla extensible a l’ensenyament secundari, Trina. A la Universitat, penso que ara tenim una oportunitat, amb el procés de Bolonya. Però no sé si hi ha gaires professors disposats a posar-se les piles per canviar maneres de fer, per admetre que també hem d’aprendre amb ells, i per entomar, com dius, aquest repte formatiu. Cal apostar-hi, o farem tard, encara més.

2 Trina Milan { 09.04.09 at 10:48 }

Toni,
de fet ens estem referint a tot l’ensenyament no universitari…també a l’escola bressol, perquè no…i la universitat, tot i el denostat pla bolonya, té una oportunitat, si ens dediquem de ple a la recerca i a la modulació dels aprenentatges en funció de les necessitats socials, com tu dius, és un repte per a tots, que espero que sigui col·laboratiu per a tota l’educació..una abraçada

3 jordi { 09.04.09 at 11:34 }

Hola :)

Dificilmente podemos hablar de procesos colaborativos cuando se impone por la fuerza y no por la razón, el debate y un referedum un Plan antidemocrático como el Plan Bolonia. Espero que esteis orgullosos. Vosotros sabreis que iluminación divina os muestra el camino al margen del ciudadano.

” Quines són les estratègies que l’escola hauria d’entomar per a conectar amb els seus alumnes en el món actual ? ” Y se puede saber cuales son los algoritmos que determinan este supuesto mundo actual ?…

La realidad es la progresiva separación del ciudadano con sus instituciones y no digamos con sus representantes políticos que actuan al margen de cualquier principio de racionalidad y demuestran un desprecio casi absoluto como nos recuerda a diario nuestra brillante Ministra Salgado llamandonos ” consumidores ” :) . Dos mundos paralelos cada día más y más distantes.

Es dificil enfrentarnos a una crisis o mejor dicho una estafa que de momento nos ha costado a todos 200.000 millones de € para salvar el culo a una panda de gansters financieros. ¿ o no ?. Este nuevo Mundo o nuevo paradigma como poco necesita de la convivencia o simbiosis de varios algoritmos. Entre el blanco y el negro hay una infinita gama de grises.

La quiebra es absoluta no solo del sistema financiero sino de nuestra caricatura de sistema democrático. Debieramos serenarnos, reflexionar y comenzar de nuevo con respeto absoluto al ciudadano y crear un sistema democrático de verdad. Ese es el cambio…

Por cierto ya hemos pasado los cinco millones de parados ¿ vamos a por los seis ? Yes we can.

4 Artur { 09.06.09 at 9:39 }

Crec que un dels factors del fracàs del sistema educatiu per a proveir professionals és la diferència de valors. A l’escola els valors que el sistema divulga són, majoritàriament, la solidaritat i la igualtat. En el món de l’empresa els valors canvien radicalment i la competitivitat i l’esforç és els que manen. La manca d’aquesta capacitat de lluita, de l’entrenament, de l’abnegació, condiciona aquesta distorsió. El professorat també juga el seu paper: l’accès és formal. Les oposicions no són la millor manera de seleccionar professors motivats per l’ensenyament. Centrar-se exclusivament en els coneixements és del tot erroni

5 Trina Milan { 09.06.09 at 15:01 }

Jordi,
es muy evidente que la situación econòmica y social no es precisamente boyante. La responsabilidad política la tienen que asumir los que deciden políticamente què hacen; en cambio los que tenemos responsabilidades técnicas estamos obligados a responder a las necesidades de los usuarios, que en el caso de la educación, son la gran mayoria de los ciudadanos; este post està pensado sobre las etapas no universitarias del sistema educativo; que tienen relación con las universitarias però que se mueven en contextos diferentes; sinceramente creo que los maestros estamos haciendo un gran esfuerzo por adaptarnos a las nuevas realidades soiológicas, tecnológicas y económicas; sabemos de sobra lo que significa que la formación que recibimos no es ni de largo, la que necesitariamos en este momento, de ahí que muchos estemos implicados en mil y un proyectos que nos facilitan conocimmiento y aplicabilidad.y en ello estamos, claro que tenemos nuestras opiniones políticas, pero esas no son objeto de nuestro trabajo aquí; estan implícitas, como no puede ser de otra manera…gracias y buen retorno..

6 Trina Milan { 09.06.09 at 15:05 }

Artur,
estic bastant d’acord amb el que planteges; de fet, un dels reptes del moment és la formació inicial del professorat, per a la qual cosa s’està implementant un nou mestratge per als llicenciats que volen dedicar-se a l’ensenyament. I també, i aquí entrem en el terreny dels continguts, el tema de la competitivitat és un dels gap que en formació generalista tenim..hem d’anar cap a la conexió directa amb les empreses i els formats de pràctiques..però no només per a una part dels alumnes, per a tots i així introduiriem l’empreneduria i les formes de relació amb l’empresa com a coneixement compartit i universal dels nostres alumnes,,gràcies per tornar per aquí ;-)

7 albert garcia pujadas { 09.06.09 at 21:26 }

Trina, gràcies per la invitació i el post.

A qui pugui interessar el power point de la xerrada, el pot trobar aquí http://www.slideshare.net/qtorb/emprenedoria-i-innovaci-a-lescola

Ja saps, “compartir o morir”

;)

8 Boris { 09.17.09 at 21:51 }

Vaig assistir amb interès a la primera part de la sessió, la xerrada de l’Albert Garcia Pujadas.

Sens dubte, Albert és un bon comunicador i volia provocar. Crec que va aconseguir-ho, tot i que, a aquestes alçades, la provocació té una gran caducitat. L’avantatge de les intervencions fora de la caixa és el seu caràcter disruptiu i són, sens dubte, necessàries. L’inconvenient és que no es coneix el tema a fons i ràpidament s’eleven les experiències personals a rang de categories, fent una caricatura de l’escola. Els assistents eren professors amb projectes d’innovació educativa, que potser no estan gaire immersos en les TIC o la web 2.0, però que no responen gens ni mica al professor tradicional amb llibre de text. Jo hauria preferit que Albert jugués en camp propi i ens aconsellés sobre emprenedoria i innovació i que establís ponts amb l’escola.

Nosaltres podem aprendre molt de les habilitats comunicatives dels media per a connectar amb els adolescents actuals. Crec que hem de fer-ho. Però som ben lluny de les finalitats lúdiques o mercantils que envolten el seu món empresarial. L’educació no vol connectar per complaure, divertir o fer diners , vol sacsejar per a canviar. Nosaltres, si m’ho permeteu, tenim un propòsit molt més bèstia que el de Calico Electrònico. Aprendre és canviar. I canviar és un camí costerut encara que es pugui fer amb il•lusió…

La proposta fou en altres aspectes fantàstica: ja és hora que la formació sigui explícitament oberta a totes les persones dels Serveis Centrals, que incorporem veus i parers d’altres “cultures” (com ara l’empresa, un tabú encara!) i que deixem de mirar-nos el melic… Gràcies, Trina!

9 Trina Milan { 09.18.09 at 11:58 }

Boris,
gràcies pel comentari..és un repte que tenim tots al sistema educatiu, posar la mirada també fora de l’aula per a visualitzar un paisatge diferent que pot acostar-se al que necessitem innovar a dins…sempre és complicat adequar els continguts a qui els ha de rebre, i ara especialment perquè a més també canvien els suports i aquests poden modificar inclús allò que ensenyem…tenim feina per endavant i per això és que intentem innovar també en allò que pot ser útil als qui hem d’ajudar a les escoles des de fora…gràcies de nou

10 bmir » Blog Archive » Emprenedoria i innovació a l’escola { 09.26.09 at 11:06 }

[...] Trina Milán va convidar a Albert Garcia Pujadas, CEO de Calico Electrònico,  a fer una xerrada als 30 docents que faran recerca educativa per al SIRE. Era una convocatòria oberta a tothom i vaig assistir perquè el tema s’ho valia: emprenedoria i innovació a l’escola. Sens dubte, Albert és un bon comunicador i volia provocar. Crec que va aconseguir-ho, tot i que, a aquestes alçades, la provocació té una gran caducitat. L’avantatge de les intervencions fora de la caixa és el seu caràcter disruptiu i són, sens dubte, necessàries. L’inconvenient és que no es coneix el tema a fons i ràpidament s’eleven les experiències personals a rang de categories, fent una caricatura de l’escola. Els assistents eren professors amb projectes d’innovació educativa, que potser no estan gaire immersos en les TIC o la web 2.0, però que no responen gens ni mica al professor tradicional amb llibre de text. Jo hauria preferit que Albert jugués en camp propi i ens aconsellés sobre emprenedoria i innovació i que establís ponts amb l’escola. [...]

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>