Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Vicenç Ferrer, un model social i econòmic

La revolució d’un home sol no hauria de preocupar un govern, però això és justament el que va passar l’any 69 del segle passat amb Vivenç Ferrer i el govern hindú. Ell havia arribat a Annantapur per a treballar amb els pobres de la zona més deprimida de l’India i alguns van pensar que era més perillòs fer escoles, pous d’aigua, donar préstecs a les dones que mil pamflets propagandístics. La força de la gent va aconseguir que pogués tornar i continuar un projecte que va iniciar al front de l’Ebre de la guerra civil espanyola l’any 36. Com si el so de les campanes, que doblaven per tots, hagués sonat especialment pel jove Ferrer en aquell any tràgic, el seu objectiu vital es va projectar cap a les necessitats dels menys afavorits de la terra, deixant de banda la religió catòlica i un futur confortable, per a posar les bases de la moderna cooperació global.

La Fundació Vicente Ferrer és una organització modèlica en l’acció per al desenvolupament i la sostenibilitat. Ara més que mai caldria un estudi acurat per part de les escoles i facultats d’economia del món per entendre com  es pot generar desenvolupament i riquesa per a tothom sense grans quantitats de diners injectades. Un model que té en compte les persones, l’entramat dels pobles del territori i els serveis bàsics: educació, sanitat, vivenda, i atenció als febles: discapacitats, infants, dones. La prioritat de la Fundació Vicenç Ferrer és promocionar econòmicament una territori  i no pas donar almoïna a la gent. És a dir, aconseguir la superació de les situacions de desigualtat social front aquelles que les perpetúen. El model Ferrer s’assembla molt a la pròpia estructura de la xarxa Internet: equilibri entre iguals, relació directa entre identitats, trasvás de la informació directa i ràpidament, relació entre petits nuclis que formen un conjunt homogeni per interesos específics, sostenibilitat, conectivitat.

En un moment com l’actual, on sembla que el canvi sistèmic posa en qüestió els models professionals i socials coneguts, la proposta de desenvolupament i servei de Ferrer ens interpela i ens fa enfrontar-nos a nosaltres mateixos. Qui som i com actúem davant del desequilibri, de la cohesió social, de l’equitat? fomenten els països i els governs el desenvolupament sostenible econòmic i social? Estem davant d’un serios toc d’atenció a totes les grans estructures mundials per als quals potser el model d’una modesta fundació de cooperants té la resposta. Mireu la seva web i entreu al seu grup de facebook, si esteu d’acord amb el que fan, doneu-los un cop de ma, ell es mereix tots els premis, el millor, el de la teva cooperació.

LLibre: Poesia de Rabindranath Tagore

Pel·lícula: La boda del monzón de Mira Nair

Música: I am missing you de Ravi Shankar

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

9 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 bargalloneta { 06.22.09 at 6:33 }

La veritat és que era un personatge entranyable… d’aquells que et cauen bé!! i no només per la feina que fan, que això és admirable…
Tot i saber que era gran i que havia patit un empitjorament , m’ha sabut molt de greu la seva mort!!!

2 Trina Milan { 06.22.09 at 7:30 }

Mónica,
a tots ens ha colpit perquè hi ha persones que deixen petjada i Vicenç Ferrer era una d’elles…gràcies pel comentari…fins molt aviat

3 Ferran { 06.22.09 at 9:34 }

Els estats són incapaços de solucionar situacions de desigualtats socials, per la seva enorme dimensió, pels seus interessos (que no són els “administrats” sinó el seu propi ego, la cerca de la supremacia sobre els altres estats)… Dóna mitjans a totes les persones que estan disposades a donar un cop de mà, a treballar pels altres, i el món canviarà radicalment!
Això sigui dit sense treure un sol gram de mèrit a gent com Ferrer, òbviament. Ell ha fet molt més que donar un cop de mà: a donat una nova vida a milions de persones.
Sí, el model Ferrer és un model a exportar a tot el planeta!

4 Edu { 06.22.09 at 10:36 }

Un post molt interessant Trina. Començant per la foto, m’encanten els rangolis, n’hi ha que són veritables obres d’art.

Només un petit incís per dir que quan el van fer fora ell encara no estava a Anantapur. Treballava a Manmad, a prop de Bombay, va ser quan va tornar que es va establir ja definitivament a Anantapur, a l’estat d’Andhra Pradesh, l’únic estat que li va obrir les portes.

Està bé aquesta comparació del “model Ferrer” amb la xarxa d’Internet. En certa manera ja és això sí. En Vicenç ha estat un pioner en les polítiques de desenvolupament integral, i va començar a fer-ne quan encara ni se sabia què era això.

Ha estat un savi contemporani, que el temps anirà posant al seu lloc.

Em sento un privilegiat d’haver-lo pogut conèixer i compartir estones amb ell.

5 Ferran { 06.22.09 at 22:40 }

Edu, ETS un privilegiat!

6 Trina Milan { 06.23.09 at 10:48 }

Ferran,
els estats no són capaços per les superestructures per això cal posar-nos a fer feina de fora dels grans sistemes, però no per això els hem de deixar d ebanda, els grans sistemes han d’aprendre i modificar les seves accions, amb models com el de Vicenç Ferrer per exemple…salut

7 Trina Milan { 06.23.09 at 10:49 }

Edu,
gràcies per la informació, la història de Vicenç Ferrer és d’aquelles que cal mirar-se a fons per veure més enllà i copsar la seva petjada, per això he volgut posar-la en el terreny de les comparatives econòmiques i socials i no en aquelles que només s’aturen en l’acció benéfica, no és beneficencia el que fa la fundació és acció real…i estic d’acord amb en Ferran, ets uin privilegiat per haver-lo pogut conèixer…una abraçada

8 Miquel { 06.25.09 at 18:38 }

Molt maca l’entrada, Trina. Llàstima que el Consell Executiu de la Generalitat no coincideixi amb la molt alta valoració que es fa a Catalunya de la feina del senyor Ferrer. Es van limitar a posar una esquela al diari i sembla ser que cap conseller estava disponible per anar a la cerimònia de comiat, tot i que tenien l’oferta de viatjar amb l’avió de la Fuerza Aerea Española. A la final futbolística de Roma hi eren tots. Aquestes són les prioritats. Què hi farem!

9 Trina Milan { 06.27.09 at 9:47 }

Miquel,
sembla que hi van enviar ala vicenconsellera d’afers exteriors…bé, el que importa és que Vicenç Ferrer va fer la feina al marge del que penssessin els polítics, qualsevol dels polítics, d’ell..i seguirà sent així..salut

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>