Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Twitter, democràcia i revolució

twitter revolucio

Fa temps que venim dient que la política serà una altra o no serà  si no s’adapta a les “normes” d’una nova societat conectada que mou la informació de persona a persona. En dos dies hem visualitzat l’exemple: a Iran s’han fet unes eleccions de resultat contestat amb protestes al carrer que només a partir de les xarxes socials d’Internet s’han pogut conèixer a tot el món i que els mitjans d’informació clàssics no han recollit amb la mateixa celeritat, estàn controlats i no poden fer la feina. Però és que a més, la pròpia transmissió de la informació dins les xarxes ha estat motor de protestes. Els missatges a twitter posaven a les mans del món els comentaris de gent que era als carrers de Teheran explicant en directe el que la CNN no podia explicar a la seva web.

A la taula de política de la Trobada de la Penedesfera de divendres, 13 de juny, es va posar de manifest que alguna cosa no rutlla en el món de la política i els partits  si aquests no comencen a pensar en d’altres formes de fer política; no és la substitució de la ideologia, és que la ideologia es veu reforçada per les eines 2.0 perquè aquesta es pot manifestar més i millor per part de tothom, sigui quin sigui el seu estatus. La política la fan les persones, i si més persones tenen a l’abast la possibilitat d’exercir-la millor, i més complicat de gestionar. També és evident que manca molt camí per recòrrer en la gestió participativa que possibiliten les noves formes de comunicació.

Però podem anar més enllà, les persones són les que fan política, la informació i la comunicació entre elles és el canal que facilita la implementació, així doncs, twitter i totes les xarxes socials seran les eines de la revolució del segle XXI? No és qüestió de banalitzar, no descobrim res si diem que la informació és poder, només potser que la rapidesa i la exponencialitat global de les xarxes ho fa tot més fàcil. Com diria Cohn Bendit: sota les llambordes dels carrers hi ha la sorra de la platja…doncs això, sota els 140 caràcters d’un twitt hi ha la sorra d’aquesta platja.

Llibre: ¿Què es la política? de Hannah Arendt

Pel·lícula: Che el argentino de S. Soderbergh

Música: Cuando los ángeles lloran de Maná

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

13 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Irán en Twitter { 06.14.09 at 18:18 }

[...] seguir la crisis y lo que sucedía en las calles de Teherán. Otr@s tuiter@s como Marcos Merino,  Trina Milan, Jaume d’Urgell, y tant@s otr@s iban informándome de manera casi perfecta, y recibí sus [...]

2 Trina Milan { 06.14.09 at 18:25 }

Antoni,
gracias por el enlace, estoy totalmente de acuerdo con tu post; a mi me ha pasado igual, era la sensación de vértigo de que viviamos la historia en directo…tenemos que pensar mucho cómo utilizamos las redes y cómo hacemos que éstas sean palanca de democrácia y de libertad,
saludos cordiales

3 zel { 06.14.09 at 20:48 }

I també que les ideologies estan confoses, em sembla, ja un no sap si el que propaga determinat partit pertany a una o altra, nosaltres pensem en allò social i molts pensen en allò que convé a un altre estatus, que no és pas el dels bons homes i dones de a peu, jo estic decebuda…

4 Ferran { 06.14.09 at 22:34 }

És molt, molt important el que està passant, arran la mundialització de les eines 2.0 Molt important, i diria que no en serem prou conscients fins d’aquí a un temps. El primer poder, el periodístic (diguin el que diguin els experts, els mitjans NO són el quart poder), està experimentant una transformació bestial des de fa només quatre dies! Ens hem acostumat a llegir blogs, a deixar comentaris de notícies publicades per mitjans tradicionals… L’altre poder, el polític, també està en absoluta transformació, i de fa encara menys dies.

Amb això vull dir que, en pocs anys, el panorama social pot haver quedat “upside down” a tot el món! Mitjans i política en mans dels individus, no de les corporacions ni dels estats? Wow! De vegades m’agafa vertigen. Jo, per si un cas, porto el cinturó de seguretat cordat. Vénen corbes!

5 Edu { 06.15.09 at 9:51 }

Estic d’acord amb tot el que dieu, però el que passa és que només una petita fracció de la població mundial està “globalitzada” a través d’aquestes xarxes. Nosaltres hi treballem cada dia i ens sembla quelcom generalitzat, però recordem que fa 4 o 5 anys la meitat de la població del món no havia fet mai ni tan sols una trucada telefònica. Aquesta xifra pot haver disminuït una mica, però per a la majoria de persones del món, Internet segueix essent un mitjà innaccessible. Perquè aquestes revolucions siguin possibles primer caldria eliminar les bretxes digitals, i encara estem molt lluny d’aconseguir-ho!

Però vaja, el que ha passat a Teheran demostra que les xarxes socials a Internet poden rivalitzar en velocitat i flexibilitat als mitjans d’informació clàssics.

Sí que vénen corbes!

6 Trina Milan { 06.15.09 at 9:58 }

Zel,
estic d’acord amb el que dius, però no crec que s’hagin acabat les ideologies, són més presents que mai, i no podem obviar-les, crec que és realment el retorn a la ideologia el que manca…
salut

7 Trina Milan { 06.15.09 at 10:00 }

Ferran,
molt bona aportació, crec que sí, que venen corbes i hem d’estar preparats. Crec que el poder sempre ha estat en mans dels individus, però que no n’erem conscients, o potser perquè la immediatesa del 2.0 ne ho fa percebre amb més nitidesa…haurem d’estar al cas i no perdre’ns en debats obsolets..salut

8 Trina Milan { 06.15.09 at 10:01 }

Edu,
clar, és això el que em fa decantar-me per la ideologia, i per una concepció de la ideologia que mira al grup per sobre de l’individu; si l’individu ara té més capacitat, el grup serà més sòlid, el que ens cal és mirar com s’agrupen aquests individus i quines possibilitats tenen…l’escletxa digital és l’enèssima escletxa…gràcies per la teva aportació sempre interessant

9 Twitter: el último reducto de los activistas iraníes « opiniones { 06.15.09 at 10:12 }

[...] que están narrando los hechos en inglés, y hay muchos más que lo hacen en persa. Como escribe Trina Milan en su blog, la política la hacen las personas, y estas utilizan redes sociales, como Twitter, para contar en [...]

10 Jordi { 06.15.09 at 12:22 }

Bon pre estiu Trina i amics. :)

¿ Las redes sociales como una herramienta de cambio e incluso revolución social ?. En todo caso de control social. ¿ Escandalizados por un regimen fundamentalita en Persia ? Evidente, como lo fue la jugada de Francia acogiendo a Jomeini en Paris y preparando la revolución que supondría el fin del titere del Sha de Persia.

Si nos encandalizamos por fraudes electorales hagasmoslo tambien por el fraude electoral que Bush cometió sobre Al Gire o el proceso antidemocrático que se intenta realizar en Europa imponiendo un Nuevo Trtado de la y Unión que no reconoce la soberania popular y que carece de legitimidad democrática. Lo mismo sucede con el Plan Bolonia. ¿ son legítimos los resultados al parlamento Europeo con indices de participación inferiores al 50 % ? No.

¿ Que hacemos con el millon de muertos de Irak y que Obama parece elvidar ¿ dónde están los Tribunales Internacionales y las indemnizaciones ?.

¿ Escandalizados por la mayor estafa económica cometida en la histoira que no ha supuesto ningún procesamiento a nuestra clase política y económica ?.

La libertad y la democracia comienza con nuestro comportamiento diario y no pasa por silenciar la Dictadura tecnocrática y autoritaria Europea no creeis ?.

Es lógico desear una democracia y en regimen democratico y de libertades en Persia y no lo es menos en EEUU y Europa. Hoy por hoy dictaduras sanguinarias y genocidas que causan el horror y el terror por medio Mundo

Que valores más débiles e interesados tenemos.

Besitos

11 OLIVA { 06.15.09 at 12:27 }

EINES DE CAMBI?. SOC ESCEPTICA. TOTES AQUESTES XARXES,DIA DIA ESTAN MES MANIPULADES.
PER CERT JO SOC UNA MIQUETA “RARETA”, CREC QUE INTERNET ES UN JOC DE MENTIDERS,RES A VEURE AMB LA LLIBERTAT.

12 Jordi { 06.15.09 at 12:54 }

La dictadura tecnocrática de Europa es de risa…

¿ Como es posible que los eurodiputados catalanes recojan su acta de diputados con un indice de participación del 37% ? ¿ tendrán valor ?…

Buen momento para iniciar un utopico camino hacia una democracia homologada, pero las sectas políticas bloquean cualquier inicio predemocr.ático.

Mientras la golferia socialdemocráta y liberal Española se pelean como niños ,La golfería del actual gobierno del PSOE con la probación tácita o explícita del resto de sectas propone un nuevo rescate a la golfería financiera con un coste de 99.000 millones de €…jajajajajaja

Y nos escandalizamos por los sátrapas de Irán… De traca :)

13 Jordi { 06.27.09 at 11:37 }

Plor cierto, la blogosfera poco a poco va desvelando la campaña de manipulación y de intoxicación de twitter y resto de medios bajo com/2009/062001-historia-de-ula agenda setting… :)

Muy cueriosa la personalidad del reforista Musaví… :)

http://carlos-enestemundo.blogspot.com/
En este mundo

Y la campaña de twitter de risa…

http://algarabia.blogia.com/2009/062001-historia-de-un-rumor.php

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>