Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

A la recerca d’oceans blaus

Existeix la teoria dels oceans blaus que representen aquelles idees de negoci innovadores que estan per descobrir, mentre que els oceans vermells representen les que ja existeixen. La recerca dels oceans blaus és allò que es caracteritza per la creació de mercats desconeguts en àrees no explotades i que generen oportunitats de creixement sostingut i a llarg termini. Molts dels oceans blaus poden sorgir dels propis oceans vermells que ja existeixen, però es conceben com a estratègies no competidores sinó cooperatives perquè en els oceans blaus hi ha noves normes que demostren obsoletes les antigues lluites per un mateix model de negoci, són en realitat una conseqüència de la necessitat de deixar de banda la competició destructiva sobre un mateix model de negoci per a anar cap a un nou horitzó de mercat generant valor a través de la innovació.

En una jornada a la Cambra de Comerç de Barcelona sobre les TIC, s’ha posat de manifest que les empreses a Catalunya tenen la necessitat de trobar oceans blaus per a poder superar el moment de canvi de paradigma que estem vivint. Hi ha però determinats aspectes que dificulten la visió: els models de negoci establerts, les normes de l’administració que són lentes i feixugues, els serveis i les infrastructures ( conectivitat de xarxes i telecomunicacions) que han de ser millors; les relacions administració/empresa/universitat que han  d’aconseguir un bon rendiment R+I+D o les pròpies dinàmiques, a voltes obsoletes, de les grans corporacions que es veuen abocades a la renovació o la mort com la pròpia General Motors, per posar un exemple.

He percebut exemples d’oceans blaus en aquesta jornada com Balzac TV, NTE, Indra Espacio, totes elles empreses sorgides a Catalunya que treballen per a tot el món amb projectes que van més enllà del que tradicionalment està previst, i totes elles amb necessitat de suport R+I+D coordinat amb facilitats d’infrastructures i obertura mental. Hi ha possibilitats, i estan en aquest món, encara que no tots els que hi eren aquest matí sabien en quin món estan els oceans blaus.

LLibre: La estrategia del océano azul de W. Chan Kim

Pel·lícula: Master and commander de Peter Weir

Música: She’s only happy in the sun de Ben Harper

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

14 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Miquel { 06.04.09 at 6:07 }

La Cambra és una de les meves obsessions. A banda de fer jornades que no dubto són molt interessants com aquesta que dius, algun empresari del sector privat (i dic empresari perquè les empreses són les que financen les cambres) creu que la Cambra serveix per alguna cosa més? Jo conec molts empresaris i no en conec cap que les defensi. Passaria alguna cosa si un governant amb sentit comú decretés que les quotes camerals deixessin de ser obligatòries? Et contesto: sí, passaria que les cambres es quedarien sense ingressos i haurien de tancar. Què passaria si les cambres tanquessin? Res de res, només que aquestes jornades i altres “saraus” s’haurien de fer en un altre lloc. I per evitar confusions, el teu article m’ha agradat força. Et felicito.

2 kim ruiz { 06.04.09 at 8:41 }

A la jornada de la Cambra es van veure exemples d’oceans blaus però també varem assisitir a la defensa aferrida a uns models de negocis tradicionals per part de certes empreses que diuen que fan de la innovació la seva bandera.

La recerca dels oceans blaus hauria de ser una constant a la vida professional i personal. Les empreses haurian de fomentar l’emprenedoria interna i la innovació com a eines principals per aportar valor als clients, als treballadors, als accionistes i a la societat.

Records
kim
Ahir al acte de la Cambra es van veure exemples d’oceans blaus però també varem assisitir a la defensa aferrida a uns models de negocis tradicionals en un acte dedicat a les TIC i la innovació.

3 Trina Milan { 06.04.09 at 10:34 }

Miquel,
gràcies, de fet el meu objectiu era sobre el contingut de la jornada, no pas sobre l’estructura de les Cambres, que seria objecte d’altres anàlisis. En tot cas, t’agraeixo la teva aportació que, com sempre, és molt valuosa.
salutacions cordials

4 Trina Milan { 06.04.09 at 10:35 }

Kim,
totalment d’acord, ho vam poder constatar ahir,
un plaer

5 Xavier { 06.04.09 at 14:29 }

Hi ha un món d’oceans blaus per descobrir i a Catalunya tenim grans exploradors que els sabran trobar, només si s’ho creuen de veritat i surten a navegar sense por.
Genial el tema de Ben Harper

6 Miquel { 06.05.09 at 9:53 }

Trina,
Sé que em vaig allunyar del teu objectiu però com que hi ha confiança i aquests altres anàlisis que dius no els acostuma a fer ningú, vaig aprofitar que el Pisuerga passa per no sé on per ficar-hi cullerada. Estic segur que no m’ho tindràs en compte.

7 Artur { 06.06.09 at 10:35 }

És evident que ens fan falta aquests “oceans blaus”. A tal fi als catalans també necessitem conviccions, és a dir, creure en el futur i en nosaltres mateixos. Probablement greixant l’eix Administració-Empresa-Universitat i esperonant la motivació i les visions més creatives i agosarades, Catalunya pot tenir grans “oceans blaus”

8 Trina Milan { 06.06.09 at 11:53 }

Xavier,
hi ha ocenas blaus com els que tu has trobat…en aquest camí estem..salut

9 Trina Milan { 06.06.09 at 11:54 }

Miquel,
si us plau, clar que he entès el que comentàves, i per suposat que els comentaris al meu blog estan oberts i es publiquen perquè les persones opinin, si el teu està és perquè m’interessa, molt…una abraçada

10 Trina Milan { 06.06.09 at 11:58 }

Artur,
exactament aquesta línia que expliques Administració/Empresa/Universitat, és una bona estratègia que cal potenciar i en això estem..gràcies per la teva aportació, salutacions cordials

11 Efrem { 06.07.09 at 0:37 }

Per la part que tinc més a prop. Crec que les Universitats són un espai molt poc explotat en aquest aspecte, s’hauria de dinamitzar tot el talent que per falta de propostes interessants està fumant porros. Crear condicions de treball òptimes per a la motivació a ser emprenedors. Estan més plenes que mai i els estudiants perdem més el temps que mai (crec). S’haurien de fomentar més tallers de creació de projectes, de discussió, de premis i finançaments a les bones idees… Etc. Crec que el govern o la Universitat se’n podrien encarregar. I el finançament que s’hi dedica és irrisòri. D’altra banda, individualment, segurament això fomenta que els que realment “volen” ho tinguin més fàcil, menys “competència” però també menys possibles empresaris, i la gràcia seria que sortíssim a fora forts. Ens falla també ja la base, des de petits l’anglès s’hauria d’ensenyar, i no les classes tan malfetes d’anglès que s’han fet -i em sembla que encara es fan- fins ara. Que la sort ens acompanyi!

12 zel { 06.09.09 at 20:17 }

Saps què m’agradaria? Que al meu món, el de l’ensenyament, sorgissin molts oceans blaus… Una utopia?

13 Trina Milan { 06.09.09 at 22:16 }

Efrem,
d’acord amb quasi bé tot el que comentes, només cal també actitud per part de tothom; diners molts més, millora dels processos també i gent convençuda per suposat…
salut

14 Trina Milan { 06.09.09 at 22:17 }

Zel,
has tocat el cor sensible d’aquest post…la recerca d’oceans blaus a l’educació…t’asseguro que és una prioritat necessària que tinc molt clara…ens hi posem?…salut

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>