Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Guardiola, la soledat del triomf

A hores de la final de Champions i abans de saber si el Barça la guanyarà o no, m’interessa sobretot la figura de Pep Guardiola, l’ànima d’un equip que avui està present a les vides de milions de persones a tot el món.

Els emprenedors, els líders, aquells que gaudeixen de la capacitat de portar endavant els seus projectes, tenen algunes característiques molt concretes que es donen en Guardiola, són de manual: la constància, els objectius clars, el treball en equip, la fidelitat a les persones i les idees i la soledat. La història de Guardiola com a jugador i com a entrenador està directament relacionada amb el seu amor pel FC Barcelona, res no seria el mateix sense la voluntat ferma de ser culé i d’identificar-se amb una entitat que és “més que un club”. La representació que el FC Barcelona exerceix de Catalunya, una nació sense estat, és la del braç armat que metabolitza tots els sentiments d’aquells que no troben altra representació millor, i és també la primera eina de cohesió social que els immigrants troben quan arriben a Catalunya i aquest fet és inherent a l’amor que Guardiola té pel club. Però justament per aquesta gran responsabilitat que el club té davant de milers de persones, que Guardiola coneix com a jugador i entrenador del Barça, ell ha definit un projecte d’equip que contempla totes les respostes, les esportives i les que van més enllà. No és casualitat que Miquel Martí i Pol sigui una referència al vestuari, ni que les normes de treball d’equip i de cohesió de les persones siguin estrictes en aquest projecte, s’adiuen amb l’alt grau de responsabilitat que l’entrenador sap que tenen vers el club, vers Catalunya i vers el món.

Però el triomf no és gratuït, comporta un percentatge de soledat que va amb el càrrec, és la mateixa soledat que Guardiola ja coneix de quan va marxar per la porta falsa al final de la seva etapa de jugador, i que podria tornar a repetir-se ara com a entrenador. En el moment en que no tot siguin flors i violes, Guardiola seguirà fidel als seus ideals i a la seva gent, amb copa o sense, el gran valor del líder és saber que sempre està sol per molt que milions de persones l’aclamin, i això serà també l’assegurança de la feina ben feta.

Llibre: Tribus de Seth Godin

Pel·lícula: Mongol de Sergei Bodrov

Música: Himne del FC Barcelona per Joan Manel Serrat

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

10 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Eduard { 05.27.09 at 15:36 }

Molt bon post Trina. En la teva línia. Endavant, sempre endavant!

2 OLIVA { 05.27.09 at 16:34 }

LI CALDRAR AIXECAR UNA GRAN TRINXERA. L’ENVEJA ES LLIURE.

3 Ferran { 05.27.09 at 22:46 }

Els pericos no celebraran el teu post, però com jo sóc culer… :-)
Ara seriosament, un perfil molt bò, aquest teu d’en Guardiola, Trina. I pel que fa als triomfs del nostre Barça, a banda per suposat del paper d’en Pep, el fet que s’hagi confiat com mai abans en el planter, en la gent que porta els colors blaugrana al cor des de ben petits. Un entrenador de primera, un equip a l’alçada!

4 Josep { 05.28.09 at 0:52 }

Per aixó, i sense cap mena de dubte, a aquest món (aquest país, aquest projecte, aquesta empresa, aqeust equip, aquesta família, aquesta organització, aquesta comunitat…) l’estira i el salva aquells que admeten el sacrifici de fer-ho sols. Sempre ha salvat a la pàtria un grupet discret i modest de dones i homes bons… i sols. En Rostand fa dir al seu Cyrano, resumint: tant s’em fot on arribi… però vull saber que hi he arribat sol.

5 Trina Milan { 05.28.09 at 8:44 }

Gràcies Eduard, procuro ser en la meva línia, no sempre és fàcil, amb Guardiola sí ho és, comparteixo molt del que ell representa.
Una abraçada

6 Trina Milan { 05.28.09 at 8:45 }

Oliva,
sempre és així, la protecció ha d’anar inherent a l’éxit, crec que ell n’ha après, ja ha fet la seva travessa del desert..
salut

7 Trina Milan { 05.28.09 at 8:48 }

Ferran,
crec que no ser del Barça no hauria de treure per reconèixer els mèrits del club i especialment de Guardiola, se que el tema d’identitat respecte de Catalunya és més complicat, però és el que les dades empíriques en demostren..hi ha estudis antropològics sobre el procés d’identificació de la gent amb Catalunya a partir del Barça com a signe identitari, les dades són les que són.
salut amic

8 Trina Milan { 05.28.09 at 8:49 }

Josep,
la soledat és inherent a les persones, i més a aquelles que es destaquen o que pretenen/emprenen/ideen coses; ningú pot viure aïllat però la soledat és quelcom amb el que has de comptar per saber-te acompanyat en algun moment…
una abraçada

9 Salvador { 05.28.09 at 11:42 }

Estic molt d’acord amb la teva reflexio, Trina.
A mes aquest lider ens ha portat al triomf, si senyor!

10 Trina Milan { 05.29.09 at 7:22 }

Salvador,
i a més del triomf, la seguretat i la identificació..un milió de persones ho van certificar ahir..
salut

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>