Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Partners, entre el servei públic i l’empresa

http://www.twitxr.com/image/199641/

A ESADE ha tingut lloc una sessió de treball sobre la cooperació entre l’empresa pública i la privada. Organitzada pel programa Partners ESADE, ha comptat amb la presència del Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells i el president d’Abertis, Salvador Alemany.

El Conseller Castells ha posat de relleu la importància de la complicitat entre el sector privat i el públic, perquè el món actual demanda una posició cooperativa en les relacions entre les diverses administracions i el món privat. Però amb característiques molt concretes: transparència, eficiència, equitat i no perdre de vista que el servei públic obliga a ser coherents.

El senyor Alemany considera que el paper de la cooperació és clau en un marc d’actuació on cadascú té un rol determinat, el sector públic ha de proposar els plans d’acció i el sector privat l’agilitat i els recursos, esmentant especialment la necessitat de fer pedagogia de com l’usuari haurà de pagar per determinats serveis per tal d’optimitzar recursos.

A partir d’aquestes intervencions els assistents han incidit en el fet de que el món global i el canvi sistèmic que patim, ens aboca a la cooperació. Ha estat fonamental el paper de les empreses en les adjudicacions públiques però cal fer un pas més en el que podem fer de forma conjunta. S’han implementar polítiques que vagin lligades als propis interessos empresarials i no per això desvirtuar el sentit de servei públic, tant en la definició d’infrastructures com ja és conegut, però també en allò que podem anomenar infoestructures, és a dir, en aquelles estratègies que van lligades a la recerca i la innovació econòmica i social. I aquest és el camp a desenvolupar, especialment a Catalunya i a Europa en general. El repte de substituïr els sectors primers i segons per arribar als terciaris, passa per acords entre l’administració pública i l’empresa; la gosadia d’emprendre cooperativament per a generar riquesa. És d’agraïr que persones amb les responsabilitats d’un conseller d’economia i un president d’una gran empresa puguin estar d’acord en aquests aspectes, és el primer pas.

Llibre: El milagro secreto de Jorge Luis Borges

Pel·lícula: Red de mentiras de Ridley Scott

Música: We are the champions de Queen

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

8 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Ferran { 05.14.09 at 21:45 }

No ho sé, Trina… Sobre el paper, apel·lar a la col·laboració entre el públic i el privat sona molt bé, indubtablement (de fet, sona molt bé tot el que impliqui col·laborar, oi?). Dit això, però, no veig clar que sigui possible “implementar polítiques que vagin lligades als propis interessos empresarials i no per això desvirtuar el sentit de servei públic”. La pròpia crisi actual, que no em cansaré de repetir que abans que financera és moral, és la prova que dur a terme el bon desig que expresses és, em sembla, una mica naïf. En el nostre món capitalista, “privat” = “benefici econòmic”; i on hi hagi benefici econòmic, la resta de beneficis, normalment, queden en segon terme.

Un gran sí a la teoria, un voluntariós sí a la pràctica… però permet-me ser un punt incrèdul.

Salut.

2 Trina Milan { 05.15.09 at 7:55 }

Ferran,
entenc el que dius, les prevencions són totes, però realment crec que hem d’innovar també en els nostres propis conceptes, és a dir que ja sabem que el benefici és el que importa a les empreses però no creus que aquest canvi de paradigma que patim necessita de respostes més agosarades? vull dir que la responsabilitat corporativa, els beneficis no sempre dineraris, l’aposta real pel coneixement no han d’estar en el pensament de les empreses? és que em sembla que sense això no ens sortirem, de veritat, i no crec que siguin tan obtusos no?…bé, esperem que no..salut!

3 Edu { 05.15.09 at 10:24 }

Entenc perfectament en Ferran, coincidim bastant en això.

Pel que fa als partners, a part del binomi sector privat-sector públic, no hem d’oblidar el partenariat entre l’empresa i el tercer sector. Últimament algunes empreses i ONGs s’associen per complementar el seu know-how i desenvolupar projectes amb major impacte. Clar que un sempre s’acaba preguntant si aquestes empreses no ho fan només com a marketing i de cara a la galeria…

4 Trina Milan { 05.15.09 at 11:42 }

Edu,
sigui pel que sigui…si en treiem profit, tots plegats, ja serveix…no et sembla?…salut

5 Miquel { 05.15.09 at 12:19 }

Trina,
Em permeto, com faig sovint, donar una visió una mica trencadora.
La teoria és bona però dissortadament la realitat va per un camí diferent.
Què vol el sector públic? Seguir creixent sense límit mentre la vaca segueixi donant llet per tal de controlar-ho tot.
Què vol el sector privat? Que el sector públic sigui cada dia més petit i es limiti a fer estrictament a allò que no pot gestionar el sector privat.
Com poden col·laborar ambdós sectors? Fent grans manifestacions teòriques que ni uns ni altres es creuen massa doncs els seus respectius interessos son sovint contraposats.
Què passa a la realitat? Que el sector públic està convençut que el sector privat ha d’estar al seu servei, quan al meu entendre hauria de ser exactament al revés.
Per dir alguna altra cosa, posar el senyor Alemany com a representatiu del sector privat… té per a mi la seva ironia. És com aquells que consideren el senyor Valls (Cambra de Comerç) com a representatiu de la societat civil. No ens enganyem, tots dos són funcionaris, alts funcionaris, al servei de les institucions que tenen al darrere, la Caixa (que de privat més aviat poc) i la Cambra, una institució pública que viu de l’impost revolucionari que es cobra a les empreses sense rebre RES a canvi. I quan dic RES vull dir RES de RES.
Com tu bé dius, s’ha de fer molta pedagogia. Però evidentment el tipus de pedagogia que convé fer no tothom l’entén igual.
Podria dir més coses però m’esperen a dinar lluny de Barcelona i haig de marxar. Bon cap de setmana!

6 Trina Milan { 05.15.09 at 17:02 }

Miquel,
com sempre poses el punt d’inflexió en els teus comentaris; i t’ho agraeixo. Fas que pensi més enllà i que ens qüestionem tot el que expressem, és com ha de ser. Dit això, crec que en alguns casos podriem posar al revés allò que està previst però no és fàcil, ningú ho hha dit que ho sigui, en tot cas podriem intentar que alguna cosa canviés..difícil però necessari..
bon profit en el dinar i molt bon cap de setmana

7 Ferran { 05.16.09 at 21:26 }

“la responsabilitat corporativa, els beneficis no sempre dineraris, l’aposta real pel coneixement no han d’estar en el pensament de les empreses?”, dius.

I jo dic: completament d’acord amb tu. Potser és que estic més aviat negatiu (miro de canviar-ho, però per ara no me n’acabo de sortir) i tu més aviat positiva (cosa que celebraria per tu :-) , i per això, tot i compartir els teus plantejaments, em costa de creure que algún dia s’arribin a aplicar. Però ei, què coi!, si no hi posem fe i ganes no ens en sortirem pas!, així que… sí, potser sí que algún dia s’aconseguirà. Tan de bò!

Bon diumenge… i força Barça!

8 Trina Milan { 05.17.09 at 21:02 }

Ferran,
força Barça! i clar, no és que estigui més optimista, és que si no és així, no sé com podré fer la feina, que me la crec i em sembla fonamental…i bona setmana

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>