Comentaris a: Política i antropologia a l’arbre de Guernika

Per: Trina Milan

Trina Milan — Sun, 17 May 2009 20:01:03 +0000

Toni,
estic d’acord amb el fons del que expliques, de fet els nacionalisme en política són una de les més velles estratègies; però no acabo de veure que un partit es perpetui en el poder; podem o no estar d’acord amb el procediment però si els mateixos partits no el canvien, poden utilitzar-lo, potser que ens hi posem els ciutadans?…salut

Per: Toni Rodon

Toni Rodon — Sat, 16 May 2009 09:09:52 +0000

Trina,
D’acord amb el fons: l’home és un animal simbòlic per naturalesa i la política, per molt estranya que ens resulti, és també això. Tanmateix, unes apreciacions. El pacte de govern al País Basc s’ha ultimat, única i exclusivament, per fer fora un determinat nacionalisme i posar-ne un altre. L’objectiu últim, la raó definitiva, és fer més espanyol el País Basc. Els documents del pacte PP-PSOE ho certifiquen i les primeres accions fetes pel govern, també. Això em preocupa, en el sentit que el frontisme d’uns i altres seguirà creixent. L’Estat té clar quin nacionalisme projectar a la societat (a Catalunya també ho vivim això) i en el cas del PB l’objectiu és clar. Patxi López no ha incrementat el seu suport electoral. L’eliminació d’un determinat partit ha fet que, matemàticament, els escons d’uns i altres creixessin. No ho oblidem.
La dicotomia al País Basc és avui més alta que mai. I l’alternança no es pot predicar quan el poder és un fi en si mateix. El clima d’opinió espanyol (i basc i català) és clarament favorable a aquest determinat “no nacionalisme” i a l’arraconament de certes sensibilitats. Una prova més que això de l’Espanya plural (quin país no és plural?) és només una manera de voler-la fer diversa, dins la unitat. I, estimats amics, em sembla que no es tractava d’això.

Per: Trina Milan

Trina Milan — Tue, 12 May 2009 06:52:05 +0000

Marià,
dic que és saludable que un partit s’eternitzi en el poder…independentment de les ideologies; altra cosa és que s’arribi al poder amb el que permet la llei electoral i de partits, i aquí sí que tots plegats els partits haurien de vetllar per la netedat…salut

Per: saltenc

saltenc — Fri, 08 May 2009 19:32:46 +0000

Avui Psoes i Pps són exactament el mateix, quan es tracta d’Espanya en joc, per tant de saludable res de res, mes aviat tot el contrari i això molt amb temo que és l’inici, una petita mostra la tenim amb el mateix Patxi, http://www.youtube.com/watch?v=6hJlKP97Sb4

Per: Trina Milan

Trina Milan — Fri, 08 May 2009 15:23:12 +0000

Miquel,
gràcies per la felicitació, entenc que és perquè et sembla un bon post;-)…fora bromes, no pretenia dir que ha estat encertada la missè en scene de Patxi López des d’un punt de vista ideológic, és una anàlisi antropològica que posa de manifest la necessitat de tota ideologia de fer-se presenta mitjançant símbols, i per tant que no són, com tu dius molt bé, només els anomenats “nacionalistes” els que utilitzen símbols culturals sinó tots els partits. Dit això, també crec que l’alternança és saludable en democràcia però també estic d’acord amb tu en que hi ha vegades que forçar la màquina no és positiu. És cert que Patxi López no és el guanyador de les eleccions i que els pactes a voltes provoquen estranys companys de “llit”; però mentre la legalitat faci possible això, ningú podrà evitar-ho; són els mateixos partits polítics que es queixen de que els altres ho fan, qui prèviament no han canviat la llei electoral que ho permet…jugar amb els vots és prerrogativa dels partits, aquells que també són els que generen les normes, un bucle.
I gràcies per les teves opinions, que sempre m’ensenyen i sempre em provoquen seguir pensant, una abraçada

Per: Miquel

Miquel — Fri, 08 May 2009 14:29:47 +0000

Hola Trina,
Permetem felicitar-te. Es nota que d’entrada t’agrada el nou lehendakari. Jo, per dir quelcom, com a persona el trobo a primera vista més simpàtic que Ibarretxe, però encara no sé si m’agradarà com a polític. M’hauré d’esperar una mica o dues miques a veure què fa. Però d’entrada hi veig un problema. I és que tinc una certa tendència, si tu vols una mica malaltissa, a preferir al front dels governs als guanyadors de les eleccions. És com una estranya mania que tinc, tot i que em diuen que amb el pas del temps potser se’m curarà. Tant de bo. Relacionat amb això intueixo que potser tampoc t’agrada gaire com ha pogut arribar al càrrec, i potser per això no en parles. En política els gestos són importants, i molt significatius. Tu en destaques uns que a mi també m’agraden força (per cert, a veure si Zapatero en pren nota), però no en destaques uns altres que potser no et fan tant el pes com, per exemple, els pactes, que jo qualifico contra natura, que el nostre amic ha hagut de fer per fer-se amb el càrrec. Això ha sigut més que un gest, jo ho veig com tota una declaració d’intencions. Aquesta alternança de moment ha consistit en canviar el nacionalisme basc pel nacionalisme espanyol. Tots dos igualment legítims, però també igualment nacionalistes. La diferència és que uns admeten ser-ho i els altres sempre ho neguen, com si fos una cosa lletja. De totes maneres no em facis massa cas, en certs aspectes jo potser vindria a ser un “enfant sauvage” que, com dius, potser encara no és un individu però sí una persona. O potser és que no hi entenc prou. Have a nice weekend!