Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Política i antropologia a l’arbre de Guernika

http://virtuxweb.com/wp-content/uploads/2007/11/arboles.jpg

L’arribada de Patxi López a la lehendakaritza conté significats que van més enllà de la pura alternança en un govern democràtic. La connotació cultural que relaciona nacionalisme amb els símbols i les creences d’un determinat grup cultural determina les accions polítiques i com aquestes es mostren a la societat, però tots els partits, totes les ideologies tenen la seva connotació cultural, inclosos els que no s’anomenen “nacionalistes”.

És determinant per a una persona com construeix la seva identitat, com és fa membre d’un determinat grup cultural i social per a ser. Un individu no és si no pertany a un grup humà, ningú és un “enfant sauvage” com el de Truffaut, per definició, tots formem part del grup cultural on ens hem fet persones. Les ideologies beuen d’aquests trets i totes elles, dretes i esquerres, prenen com a senyals identitaris aquells que s’adiuen a les seves pròpies característiques polítiques. Per això és molt important com un polític es defineix en el seu primer dia. Patxi López ha “promès” el càrrec de lehendakari, no l’ha jurat; aquest és un tret distintiu dels partits que no volen veure’s representats amb registres que s’identifiquen amb temps i normes antigues com la del jurament. Ho ha fet sota l’arbre de Guernika, que en canvi, tot i ser un símbol antic sí que té un valor que el seu partit  vol incloure en la seva identificació;  i ha llegit unes poesies per acabar, cap referent a l’abans per entrar en el futur; per tant allunyant-se de les cerimònies religioses i anant cap a la representació laïca que relaciona la poesia amb el ciutadà modern.

Tot plegat és una molt ben estudiada cerimònia que vol aconseguir que la majoria dels ciutadans d’Euskadi s’identifiquin amb el nou govern i especialment amb la seva política, la càrrega de simbolisme no és banal. La nostra societat líquida necessita cada vegada més de referents que es lliguin a respostes emocionalment intenses, per això un gol del nostre equip favorit ens pot portar a la glòria, és identificació total en un clip. Com en tots els rites de pas de totes les cultures, els símbols són part de l’aventura d’aquell que arriba a una nova etapa. També en política, o potser per més, la identificació i els símbols són fonamentals. Ningú és aliè a l’emoció, i aquesta és la primera clau del convenciment. Egun on.

Llibre: Levi Strauss y el pensamiento salvaje de Keck

Pel·lícula: L’enfant sauvage de François Truffaut

Música: Love Cats de Jamie Cullum & Katie Melua

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

6 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Miquel { 05.08.09 at 15:29 }

Hola Trina,
Permetem felicitar-te. Es nota que d’entrada t’agrada el nou lehendakari. Jo, per dir quelcom, com a persona el trobo a primera vista més simpàtic que Ibarretxe, però encara no sé si m’agradarà com a polític. M’hauré d’esperar una mica o dues miques a veure què fa. Però d’entrada hi veig un problema. I és que tinc una certa tendència, si tu vols una mica malaltissa, a preferir al front dels governs als guanyadors de les eleccions. És com una estranya mania que tinc, tot i que em diuen que amb el pas del temps potser se’m curarà. Tant de bo. Relacionat amb això intueixo que potser tampoc t’agrada gaire com ha pogut arribar al càrrec, i potser per això no en parles. En política els gestos són importants, i molt significatius. Tu en destaques uns que a mi també m’agraden força (per cert, a veure si Zapatero en pren nota), però no en destaques uns altres que potser no et fan tant el pes com, per exemple, els pactes, que jo qualifico contra natura, que el nostre amic ha hagut de fer per fer-se amb el càrrec. Això ha sigut més que un gest, jo ho veig com tota una declaració d’intencions. Aquesta alternança de moment ha consistit en canviar el nacionalisme basc pel nacionalisme espanyol. Tots dos igualment legítims, però també igualment nacionalistes. La diferència és que uns admeten ser-ho i els altres sempre ho neguen, com si fos una cosa lletja. De totes maneres no em facis massa cas, en certs aspectes jo potser vindria a ser un “enfant sauvage” que, com dius, potser encara no és un individu però sí una persona. O potser és que no hi entenc prou. Have a nice weekend!

2 Trina Milan { 05.08.09 at 16:23 }

Miquel,
gràcies per la felicitació, entenc que és perquè et sembla un bon post;-)…fora bromes, no pretenia dir que ha estat encertada la missè en scene de Patxi López des d’un punt de vista ideológic, és una anàlisi antropològica que posa de manifest la necessitat de tota ideologia de fer-se presenta mitjançant símbols, i per tant que no són, com tu dius molt bé, només els anomenats “nacionalistes” els que utilitzen símbols culturals sinó tots els partits. Dit això, també crec que l’alternança és saludable en democràcia però també estic d’acord amb tu en que hi ha vegades que forçar la màquina no és positiu. És cert que Patxi López no és el guanyador de les eleccions i que els pactes a voltes provoquen estranys companys de “llit”; però mentre la legalitat faci possible això, ningú podrà evitar-ho; són els mateixos partits polítics que es queixen de que els altres ho fan, qui prèviament no han canviat la llei electoral que ho permet…jugar amb els vots és prerrogativa dels partits, aquells que també són els que generen les normes, un bucle.
I gràcies per les teves opinions, que sempre m’ensenyen i sempre em provoquen seguir pensant, una abraçada

3 saltenc { 05.08.09 at 20:32 }

Avui Psoes i Pps són exactament el mateix, quan es tracta d’Espanya en joc, per tant de saludable res de res, mes aviat tot el contrari i això molt amb temo que és l’inici, una petita mostra la tenim amb el mateix Patxi, http://www.youtube.com/watch?v=6hJlKP97Sb4

4 Trina Milan { 05.12.09 at 7:52 }

Marià,
dic que és saludable que un partit s’eternitzi en el poder…independentment de les ideologies; altra cosa és que s’arribi al poder amb el que permet la llei electoral i de partits, i aquí sí que tots plegats els partits haurien de vetllar per la netedat…salut

5 Toni Rodon { 05.16.09 at 10:09 }

Trina,
D’acord amb el fons: l’home és un animal simbòlic per naturalesa i la política, per molt estranya que ens resulti, és també això. Tanmateix, unes apreciacions. El pacte de govern al País Basc s’ha ultimat, única i exclusivament, per fer fora un determinat nacionalisme i posar-ne un altre. L’objectiu últim, la raó definitiva, és fer més espanyol el País Basc. Els documents del pacte PP-PSOE ho certifiquen i les primeres accions fetes pel govern, també. Això em preocupa, en el sentit que el frontisme d’uns i altres seguirà creixent. L’Estat té clar quin nacionalisme projectar a la societat (a Catalunya també ho vivim això) i en el cas del PB l’objectiu és clar. Patxi López no ha incrementat el seu suport electoral. L’eliminació d’un determinat partit ha fet que, matemàticament, els escons d’uns i altres creixessin. No ho oblidem.
La dicotomia al País Basc és avui més alta que mai. I l’alternança no es pot predicar quan el poder és un fi en si mateix. El clima d’opinió espanyol (i basc i català) és clarament favorable a aquest determinat “no nacionalisme” i a l’arraconament de certes sensibilitats. Una prova més que això de l’Espanya plural (quin país no és plural?) és només una manera de voler-la fer diversa, dins la unitat. I, estimats amics, em sembla que no es tractava d’això.

6 Trina Milan { 05.17.09 at 21:01 }

Toni,
estic d’acord amb el fons del que expliques, de fet els nacionalisme en política són una de les més velles estratègies; però no acabo de veure que un partit es perpetui en el poder; podem o no estar d’acord amb el procediment però si els mateixos partits no el canvien, poden utilitzar-lo, potser que ens hi posem els ciutadans?…salut

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>