Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Cálico o els intangibles

http://efectomariposa.files.wordpress.com/2006/06/calico.jpg

Parlem d’intangibles. Intangible és allò que té valor i que no és perceptible a primera vista. En economia, un model de negoci que no produeix objectes físics sinó que juga amb el coneixement, amb les emocions, és un model d’intangibles.  Recordo molt el primer dia que em van explicar quin era l’objecte que es comprava i es venia entre les empreses publicitàries, i sobre tot, el que em va costar fer-me a la idea: és l’audiència; és a dir, nosaltres mateixos. Quan vaig entendre el concepte ja vaig pensar que l’economia estava canviant (mireu la sèrie Mad Men i entendreu molt més de què parlen els publicistes).

A partir de la revolució que ha significat la societat del coneixement, la producció ha passat a ser el resultat de processos de creació, d’entreteniment, de satisfacció. Productes com la literatura, les pel·lícules o com Càlico Electrònico,  són el model del que parlem. Tot plegat és la conseqüència de tenir temps lliure, no dedicat a la feina, i possibilitats de comprar, poder adquisitiu que s’empra no ja en productes de primera necessitat sinó en productes que cobreixen aquest temps d’esbarjo i que en les previsions dels economistes clàssics, no estàven previstos.

De fet, parlem del valor de les emocions, i enllaço amb el repte del post anterior i dels amables comentaristes que em provoquen. Només en una economia de les emocions és que els intangibles són un producte. Si nosaltres som, en la societat del coneixement, el preu d’una campanya publicitària, el producte que ens proporcioni més satisfacció serà el més comprat, i per tant el valor afegit serà l’emoció que ens produeixi. No podem ser innocents amb això, de fet és el present ja de la nova economia, i penso realment que si no anem per aquí, no sabrem sortir-nos de l’atzucac on ens trobem ara. Productes com Càlico en són l’exemple del camí a seguir.

Llibre:  El sueño robado d’Alexandra Marínina

Pel·lícula: Master and commander de Peter Weir

Música: Neon bible live in an elevator de Arcade fire

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

12 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 albert garcia pujadas { 03.23.09 at 7:52 }

Gràcies Trina. No sé si Cálico és el model a seguir o no. Nosaltres des de Nikodemo ens ho creiem i ho hem invertit tot per a que així sigui. Sortosament no som un cas aïllat, no només a la indústria de l’entreteniment, si no al macro sector quinari. Aquell que es dedica a treballar amb intangibles, siguin activitats creatives i innovadores relacionades amb la indústria “cultural”, els serveis sanitaris, científics i educatius entès en termes amplis…

A casa nostra, Barcelona i Catalunya som una potència. Hi ha talent i teixit empresarial, però sempre ens ha faltat convicció per apostar-hi amb més força i convertir-nos en un referent mundial.

La ironia és que molt sovint estem en boca dels polítics i gran part de la “societat civil” però a l’hora de la veritat, el focus d’atenció i l’energia, es dirigeixen cap a altres indústries …que tothom sap que són malalts terminals, com dius tu, un autèntic atzucac.

2 Ferran { 03.23.09 at 9:44 }

En tot cas, Trina, em pregunto quin futur depara a la nova economia, aquesta basada en l’oci i l’entreteniment (i per tant en el binomi temps lliure + calers), quan l’economia mare, la que justament aporta aquests diners, està fent fallida…

No sé si és ben bé el tema, perquè sóc de lletres ;-) , però em sembla que la qüestió va per aquí.

Bona setmana.

3 Efrem { 03.23.09 at 12:29 }

És un tema molt interessant, de com està canviant la societat des de l’Estat del Benestar. L’aportació d’en Ferran està molt ben vista, perquè aquesta nova estructura de l’economia fa que aquesta sigui també molt més delicada, si fins ara l’estructura econòmica era un castell de set cartes, ara comença a ser un castell de moltes més cartes, de manera que si les bases fallen la resta es veurà avocada al fracàs sense tenir-ne la culpa. Si les necessitats bàsiques costen de ser cobertes, els serveis d’entreteniment s’ensorren. Fora bo que hi haguéssin xarxes de capital que circuléssin com un cerclé viciós amb independència de la resta perquè així l’ensorrament d’una d’aquestes xarxes no repercutís tan destructivament en la resta. Crec que en principi això es pot estar mig solucionant amb el desenvolupament del mercat global. Quins temes tan interessants!

4 Trina Milan { 03.23.09 at 16:43 }

Albert,
perquè em crec que sou un exemple a seguir és que ho dic; i perquè estic convençuda que Catalunya pot aportar un tipus de coneixement que és valor afegit per al propi desenvolupament i que està més aprop de l’intangible que de les màquines…conec gent que hi treballa, com vosaltres, en intangibles, i crec fermament que Catalunya té un paper privilegiat en aquest camp…gràcies per fer-ho possible

5 Trina Milan { 03.23.09 at 16:54 }

Ferran,
no és només un tema de temps lliure, no podem basar la nostra propera revolució en termes de l’antiga eqüació de matèries primeres…ara, la matèria primera són les emocions, i el valor afegit el coneixement…crec que hem d’estar al cas, penso que són la veritable oportunitat del canvi econòmic..salut amic

6 Trina Milan { 03.23.09 at 17:06 }

Efrem,
de fet és el repte..saber encertar com i de quina manera podem ser coherents amb nosaltres mateixos i amb l’entorn per donar resposta a la nova economia de les emocions, aquella que encara no sabem com es desenvoluparà però que ens mana..salut amic

7 kim ruiz { 03.24.09 at 14:03 }

Tradicionalment hem donat més importància a les coses materials (els tangibles) que a les emocions (els intangibles) que ens poguessin generar aquestes coses. El fet possessiu pel sols fet de tenir en comptes de per gaudir es potser un dels aspectes que han ajudat a que ara estiguem com estem. La economia, al igual que la societat, canvia i s’adapta als nous temps. Espero i desitjo que entre tots siguem capaços de anar donant als intangibles el valor que veritablement tenen.

8 Miquel { 03.24.09 at 16:20 }

No et vaig deixar cap comentari en la teva entrada anterior perquè no hi era però d’avui no passa. Tampoc et diré res de nou. Segur que tens raó… sempre que et refereixis a un percentatge molt petit de la societat, que possiblement alhora és la gran majoria de la gent que t’envolta. Però la gent del carrer va per una altra banda. No és que no hagin arribat al dos punt zero, és que no s’han plantejat ni tant sols el punt ni el que tot això significa. En altres paraules, el nostre entorn social, la nostra bombolla, el nostre petit univers d’ordinadors, webs i companyia no té res a veure amb la majoria de la gent que ens creuem pel carrer. I dit això.. tan de bo jo estigués equivocat ja que tot això que expliques té molt bona pinta.

9 Trina Milan { 03.24.09 at 16:31 }

Kim,
La frase: pel sol fet de tenir en comptes de per gaudir…aquesta és la clau; no podem pretendre analitzar els nous fets econòmics només en clau de segle XIX, és un repte endevinar quins són els nous forats de negoci però haurem de fer-ho..salut amic

10 Trina Milan { 03.24.09 at 16:35 }

Miquel,
crec realment que el canvi de sistema que estem vivint se’ns emporta a tots plegats, tant als que intentem ser conscients com als que no..sigui per la raó que sigui…
Avui, fent un café amb un bon amic hem parlat de l’holograma social que és l’escola, front a la societat; i ho porto a colació perquè tinc la sensació que no estem davant d’una pura crisi, estem realment davant d’una mutació sistèmica i la xarxa és una de les claus, no la única però sí una d’elles i molt important. Dit això, estic totalment d’acord amb tú en que molta gent no sap ni que és 2.0 però sí que en pateixen les conseqüències…estem tots plegats intentant saber on anem…gràcies pel teu comentari que sempre em fa posar els peus sobre la terra..salut amic

11 Pafiam { 03.26.09 at 23:55 }

Com que suposo que aquí hi ha parròquia del món de l’educació, us demano que mireu la informació que dono al meu darrer post, que segur que aquí no la veureu enlloc, i que cal que vosaltres i els alumnes coneguin. Gràcies i disculpeu la digressió.

12 Trina Milan { 03.29.09 at 10:48 }

Pafiam,
en aquest blog que es diu Platxèria, és a dir conversa distesa i agradable; li respònc, sense ànim de controvèrsia i per mi per darrera vegada sobre aquest tema:
http://www.elpais.com/articulo/opinion/perplejidad/Darwin/elpepuopi/20090329elpepiopi_4/Tes
salut

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>