Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Facebook, el llibre de tots

Esteu a Facebook? és la pregunta. Com va dir Warhol de la televisió, ara, si no ets a Facebook no ets ningú. Però realment és així?. Les estructures de la xarxa són canviants i el que avui és el millor, demà ja no val res, ja sabem de què van les bombolles tecnològiques.

Si intentem esbrinar perquè Facebook ha tingut aquest éxit, 170 milions de persones al món, constatem que és una xarxa que possibilita trobar persones sense necessitat de tenir cap dada seva, només per la pròpia dinàmica de la xarxa que t’ofereix perfils i oportunitats directes d’interacció, sense prèvies i això facilita la conexió des del primer moment.

Desavantatges?, doncs totes les de la xarxa quant a la privacitat o la manca de seguretat de que les teves dades personals no siguin utilitzades per a allò que tú no tenies previst. És evident que posar el número de mòbil o l’adreça de casa teva és perillòs, estarà a l’abast de tothom, desaprensius inclosos, però a més hi ha un evident perill humà i és aquell que ens posa en contacte amb les nostres pròpies emocions i sentiments, i aquí sí que anem perduts.

De fet, Internet és la plaça pública més impúdica de la història i Facebook l’aparador de persones que l’acompanya. Aquest aparador que pot posar a qualsevol en l’atzucac de relacionar-se amb altres persones de forma molt íntima i aquí arribem a la història més vella dels temps. Les relacions humanes adoleixen de ser intrinsecament emocionals i per tant fer trontollar les arrels de la pròpia existència fora de la xarxa.

Facebook és el lloc on pots trobar el pitjor i el millor de les persones, cal saber gestionar-ho i no pensar que la tècnica aïlla la gent, ans al contrari, les persones estem més a prop que mai, gaudint i patint, com sempre.

Llibre: Càlcul d’estructures de Joan Margarit

Pel·lícula: El jardiner constant de Fernando Meirelles

Música: Thanksgiving de George Winston

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

4 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Iñaki Murua { 03.14.09 at 11:37 }

Y es que, Trina, detrás de cada ordenador suele haber una persona, con todo lo que ello significa.
Con todo, lo mismo que en el trato personal, me quedo con la parte buena de Internet y las redes sociales.

2 Trina Milan { 03.15.09 at 20:57 }

Iñaki,
exactamente, somos integrados, Eco dixit, y a mucha honra ;-)
saludos

3 Albert Medrán { 03.17.09 at 11:13 }

És evident: ens cal aquest component d’aprenentatge dels riscos i les oportunitats. Arrel de la mort de Marta del Castillo moltes veus han anat en la via de criminalitzar les xarxes, especialment el periodisme més sensacionalista del país (serà perquè tenen por de perdre el seu lideratge mediàtic), però quan ho fan s’obliden que les xarxes no són ni bones ni dolentes: depèn de l’ús individual que se’n fa.

4 Trina Milan { 03.17.09 at 12:02 }

Albert,
exacte, i a més, aquest ús és el que pot ser modificat en funció de cada xarxa i de cada mitjà, per tant, les persones que ha d ‘estar al cas del que fan i de les seves conseqüències…salut amic

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>