The Gap Year
The Gap Year és, en la cultura anglosaxona, l’any de pas entre l’acabament dels estudis de secundària i la universitat. Els estudiants durant aquest any van a viatjar per tot el món, a treballar amb ong o a estudiar a llocs llunyans, abans d’entrar a la universitat. De fet és un rite de pas que els introdueix en l’edat adulta.
Les tribus primitives tenien totes el seu rite de pas, que en la nostra cultura occidental han incorporat les religions amb les “primeres comunions” o les “confirmacions”, eines que servien al grup social per a presentar el nou membre a la comunitat.
La societat occidental ha incorporat aquests rites fent que la relació entre l’estudiant i el seu grup social passi pel sistema educatiu, i per tant necessita incorporar també un “rite de pas” entre els estudis obligatoris i aquells que especialitzen, els universitaris.
La cultura anglosaxona, molt especialment la Gran Bretanya seguint la seva tradició de l’Imperi Britànic, ha generat empreses i sistemes que ofereixen als estudiants totes les possibilitats perquè durant el “gap year” tinguin possibilitat de conèixer altres cultures, altres formes de ser i de fer. És normal que els joves britànics se’n vagin a la India o a Sudàfrica a col·labora amb ONG i aprofitin per viatjar i relacionar-se amb entorns i persones que els són aliens en la seva vida ordinària però que aporten coneixement i cultura.
A casa nostra les colònies d’estiu i els cada vegada més coneguts viatges d’estudi per aprendre idiomes s’aproximen a aquest “gap year”, però crec que no són exactament el mateix. Considero que és una bona idea pensar que els nostres estudiants universitaris tinguin coneixement del món que els envolta, del més llunyà, del que no coneixen, per a tenir criteri. Vivim en un món global.
Llibre: El xinès de Henning Mankell
Pel·lícula: Mongol de Sergei Bodrov
Música: Europa de Carlos Santana
8 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris
quina enveja (sana) em fan… tant de bo jo hagués pogut fer el mateix!!
La idea es interesante, pero la capacidad económica me temo que limita muy mucho esas decisiones.
No sé si el gap year té un nom propi a Alemanya, però sí sé que els joves alemanys tenen aquest mateix costum: molts marxen a voltar món abans d’entrar a la universitat. Suggereixo que el model s’importi al nostre país; segur que dóna una visió de la realitat molt més completa als futurs universitaris!
Albert,
exactament..una enveja molt envejosa però molt sana..;-)
salut amic
Iñaki,
tienes razón, pero creo que es razonable pensar que un grupo social bastante importante podria pensar en este tipos de actividades, de hecho fijate que son sólo aquellos que tienen pensado ir a la universidad los que forman el target…
saludos a Euskadi
Ferran,
molt interessant l’aportació…de fet, crec que a més països del nor d’Europa el costum existeix..és qüestió de fer que comenci a baixar cap al sud..salut amic
Em sembla un costum molt interessant, però no sé si seria millor que el gap year fos a l’acabar la universitat, abans de posar-se a treballar. Em resulta difícil creure que algú amb 17 o 18 anys sigui prou madur com per aprofitar realment una experiència així, sobretot si parles de llocs com Índia i Àfrica…
Jo no he fet cap any d’aquests, però el 2005 vaig interrompre per 3 mesos la meva beca pre-doctoral per marxar a l’Índia de voluntari, i ha estat la millor decisió que he pres mai.
L’únic problema d’aquestes experiències és que enganxen
Salut!
Edu,
és genial que “enganxin”, precissament la teva experiència és un exemple del que jo pretenia dir…i em sembla molt interessant que ho plantegis així de positivament…De la maduresa, jo crec que sempre se n’aprèn…no crec que manqui maduresa, …salut amic
Deixa un Comentari